“El sistema editorial català es mou”, publicat a La Vanguardia

Article de Josep Massot, publicat a La Vanguardia el 5 de març de 2016. Per accedir a l’article original, clica aquí

El sistema editorial català es mou

El 60% de les empreses tenen menys de cinc treballadors, i el 35% editen menys de deu novetats a l’any. El conjunt del mercat es anòmal: el 45% correspon a llibre de text. El 2014 es van publicar 10.857 títols que van facturar 207,65 milions d’euros. D’aquest total, 1.305 van ser de literatura no infantil, sobretot novel·les (1.243). La facturació va ser de 46,7 milions, i pràcticament la meitat és per al Grup62.

El problema de la mida va ser qüestió política als anys seixanta. El pujolisme va engegar el projecte d’Enciclopèdia Catalana, amb el suport de la Generalitat i els mecenes patriòtics, i Edicions 62 va intentar una Gallimard catalana, amb suport socialista. Els comptes no van sortir i es va demanar ajuda a La Caixa fins que aquesta entitat, ultrapassat el compromís de salvar un negoci que no casava amb la seva filosofia, es va vendre la participació.

Enciclopèdia, amb un deute de mig milió d’euros, no ho va poder assumir. Ho va fer Planeta, que va quedar com a propietària del 80% del Grup62 pel 20% d’Enciclopèdia. Aquest darrer grup, acabada l’operació de sanejament, va voler recuperar les seves editorials bandera: Proa i Pòrtic, en mans de Planeta. No ho va aconseguir i ara ha decidit crear dos segells nous a càrrec de Iolanda Batallé, que ja portava la direcció del segell infantil La Galera i de Bridge, per a joves adults. “Quan en una empresa no tens la majoria serveix de poc tenir el 20 %”, diu Antoni Subirà, que treu ferro a la decisió de competir amb el seu soci. Ara ha creat Catedral, que acaba de sortir amb un llibre de Jonas Jonasson, L’assassí que va somiar amb un lloc al cel, un autor que abans publicava La Campana, i a l’octubre sortirà Rata, una editorial de nom provocatiu per publicar autors espanyols, catalans i estrangers amb filosofia d’editorial artesanal. Batallé té Javier Aparicio, Francesc Serés i Ricard Ruiz Garzón entre els assessors. Com s’ho ha pres Pla­neta? “Aquesta simultaneïtat ja es produïa en el terreny infantil, amb La Galera. La diversitat de pro­postes caracteritza l’edició en ca­talà, és una riquesa”, diu Emili Rosales, director de Grup62.

La Fundació Enciclopèdia Catalana, entitat sense ànim de lucre, encara la nova etapa renovant el patronat. Presidit per l’exconseller d’Indústria Antoni Subirà, té l’empresari Carles Sumarroca com a vicepresident i l’advocat Josep Lluís Vilaseca com a secretari. Al patronat, on hi ha Josep Pujol i Ferrusola, Joaquim Boixareu, Xavier Cambra i Àngel Castiñeira, s’han incorportat Joan Abellà (gerent del Macba, exvicepresident d’Òmnium), el filòsof Xavier Antich, Carme Miró (Apple Tree Communications), Joan Oliveras i Bagués (president de Bagués-Masriera) i Josep Maria Rosanas, professor de l’Iese). Enciclopèdia viu sobretot dels llibres de text, de La Galera i dels llibres d’art, que ara volen introduir en mercats com el Japó. Fonts dels dos grups diuen que no es tracta que hagi començat una guerra entre ells, tot i que el grup de Sumarroca i el grup dels Lara vénen de cultures contraposades.

La feblesa del sistema editorial afecta la projecció internacional dels autors catalans. Les grans editorials fins ara no han apostat amb ambició per la internacionalització dels escriptors, i les petites no tenen els mitjans. Una editorial que tingui complicitats amb les editorials de referència, els mitjans de comunicació americans i europeus i les fires i fòrums internacionals.

L’aposta d’Enciclopèdia per reconstruir la seva oferta editorial posa en qüestió el principal premi de les lletres catalanes, el premi Sant Jordi. Fins ara tenia un contracte amb Òmnium Cultural, l’entitat que el convoca, perquè l’obra guanyadora la publiqués Proa amb una dotació econòmica de 60.000 euros. El contracte amb Òmnium expira enguany, i al si de l’entitat s’ha encetat un procés de reflexió interna per reformular el premi. A banda de les opcions que el premi sigui publicat per Catedral (Enciclopèdia) o per Proa (Planeta), hi ha propostes perquè el premi sigui donat a obra inèdita i obrir concurs entre les editorials catalanes per publicar-la. Un altre corrent és partidari de tornar als orígens i que es doni a obra publicada, com a la resta de països occidentals. La fórmula actual la va introduir Miquel Alzueta, quan era propietari de Columna, copiant el model premi Planeta: una bestreta exorbitant que asseguri l’atenció mediàtica per obres populars que garanteixin vendes massives i el retorn econòmic. L’excusa del premi Planeta era augmentar el nombre de lectors a l’Espanya que sortia de la postguerra; el del nou Sant Jordi, eixamplar el nombre de lectors catalans. Hi ha premis a obra publicada, com Crexells, Serra d’Or i Ciutat de Barcelona, però no tenen prou ressó i la gestió és a les antípodes del Booker, al Regne Unit, o el Goncourt, a França.

Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, pensa que “el sistema editorial català és molt ric des del punt de vista de l’oferta. Respecte als premis, està bé que estiguin ben dotats, per equiparar-los amb els d’altres llengües, com la castellana, i potser caldria un premi a obra publicada, amb dotació important aportada per una institució o un patrocini privat, obert a totes les editorials”.

Valentí Puig diu que “la vitalitat actual de les editorials petites acabarà fent necessària una sinergia -distribució, externalitzacions compartides, etcètera- i pot tenir un efecte positiu si introdueix el factor de competitivitat amb les editorials més grans. És hora d’ajustar l’oferta a la dimensió demogràfica del mercat. Això pot donar resultats. I d’altra banda, faria falta introduir criteris més selectius. D’una banda, es publica massa; i de l’altra, hi ha menys lectors. Pel que fa a la internacionalització, primer convé tenir grans escriptors -o escriptors d’abast comercial i digne- i ja veurem. Tal i com jo ho veig, la prioritat és tenir lectors de Catalunya per a la literatura en català. Si no és així, de que serveix aleshores subvencionar la promoció internacional? I una altra cosa: ja sé que no és simpàtic dir-ho en les actuals circumstàncies, però per la literatura en català seria oportú -com deien Carles Riba o Josep Pla- fer ús de la llengua castellana com a llengua pont. Sempre ha resultat molt profitós . Crec que s’hauria de passar a la fase dels premis per obra publicada. Del Sant Jordi val més no parlar-ne. El Goncourt i el Booker, de gran tradició, serien un bon model, encara que tenguin orígens molt distints. Si vols una cultura articulada has de seduir la iniciativa privada, el mecenatge. Què cada consell comarcal domi un premi de poesia és un disbarat que devalua la poesia, sobre tot en moment de pràctica absència de lectors de poesia. Fan falta filtres crítics. Però al capdavall, tot depèn de com es parli de literatura a les escoles, de quina manera els pares transmeten als fills el plaer de llegir”.

Emili Rosales diu que “ l’edició en català presenta una oferta nombrosa i diversa als lectors, molt àmplia; hi podem trobar buits, és clar, però si agafem perspectiva i tenim en compte la dimensió de la societat a la que ens dirigim –només hi ha una manera de fer-ho, comparant-nos a societats de dimensió semblant– veurem que es tracta d’un conjunt francament ric, obert i notori. Mirem quants títols a l’any es tradueixen, des d’altres llengües, al danès o al neerlandès. Actuals i clàssics. Pel que fa a Grup62, la nostra aposta passa per fer ofertes diferenciades des de Columna, Edicions 62, Proa, Empúries i Pòrtic per oferir el bo i millor en cada camp, per a cada lector. La il·lusió pels llibres, el tracte amb els autors, la nostra dedicació, etc. és la d’un artesà; i alhora comptem amb el suport (les eines, la solidesa, la projecció) d’un gran grup per dur a terme la nostra tasca. L’èxit internacional de la literatura catalana és un fet, i això contribueix també al prestigi interior dels autors. S’han traduït més llibres del català els últims vint anys que en els segles anteriors. Les estructures editorials i institucionals ara ho faciliten, però és el talent dels autors, l’originalitat i les aportacions de les seves obres les que reben atenció d’editors i públic arreu. I això no va tan deslligat d’una obertura de la literatura castellana al món que és més recent del que sembla. La col·laboració d’una entitat de prestigi en la defensa de la llengua,Òmnium, amb la Fundació Enciclopèdia i Grup62 ha garantit que el premi signifiqui una distinció a una obra valuosa i alhora comporti la difusió màxima d’aquesta obra. És una fórmula d’èxit, sí. El Premi Sant Jordi, com” la mateixa diada de Sant Jordi, és una de les coses que funcionen en aquest país.

Maria Bohigas, editora de Club Editor, pensa que “el sistema editorial català és fet de dos extrems: un gegant d’un cantó, i de l’altre una constel·lació d’editorials minúscules. Cosa que no té res d’excepcional en el conjunt dels sistemes editorials contemporanis. Així va el món, no només en l’edició sinó en tots els àmbits de la producció intel·lectual i artística, com el periodisme. L’empresa independent mitjana ha desaparegut o ha estat absorbida per grups que en limiten dràsticament l’envergadura –i la llibertat. La gran mancança en català no té a veure amb el sistema editorial sinó amb el públic. El món editorial reflecteix la realitat del públic: si no hi ha una quantitat suficient de persones que desitgin llegir en català llibres que no siguin només els que escriuen les patums mediàtiques, no hi pot haver sinó editorials minúscules. I una carència total de col·leccions dedicades a la divulgació científica o al debat social, per citar dos aspectes de la producció editorial que en altres països han conservat o recobrat una veritable importància. Fora de Catalunya, la feina que fa l’Institut Ramon LLull ha estat fonamental i ha canviat completament el panorama. Vint anys enrere, parlar de literatura catalana a a un editor estranger significava topar amb una barreja d’ignorància i rebuig. Avui la literatura catalana és una més en el concert internacional, si bé amb un punt feble sever: les vendes. Les vendes en llengua original són el primer argument per aconseguir traduccions. I la modèstia de les vendes en català condemna la immensa majoria dels escriptors catalans a no ser traduïts. Contra això no hi ha remei miraculós: cal treballar el doble, el triple per defensar un autor que escrigui en català.”

“A Club Editor hem obert una col·lecció en castellà amb l’objectiu de salvar aquesta barrera i eixamplar el radi de l’autor en el moment mateix de publicar-lo. Dins de Catalunya la cosa és més complicada perquè té a veure amb maneres de fer endèmiques. Si observem els anys noranta (que molts presenten com una època d’or per als escriptors i editors catalans), el que hi veiem és una fenomenal bombolla editorial: els editors es prenien els autors els uns als altres a còpia d’estendre talons d’avançament de drets sense cap relació amb la realitat de les vendes. Cal saber que les vendes d’una novel·la en català, si l’autor no parla a la ràdio ni es fa veure a la tele, produeixen per a l’autor un benefici que sol rondar els mil euros. Si tu vols aquell autor en el teu catàleg, n’hi ha prou de multiplicar aquesta xifra per quatre o cinc. Ara bé, els anys noranta ja ens han fet veure el resultat d’aquesta política: tard o d’hora la realitat de les vendes s’imposa i s’acaben no solament els talons sinó l’editorial. L’objectiu que cal proposar-se per prestigiar l’autor supera la capacitat dels editors: convé formar lectors a través de l’escola, convé acollir la literatura en les tertúlies radiofòniques i en els programes de tarda de la televisió, convé tenir una ambició intel·lectual per al conjunt de la població. Cosa que va a repèl de la mentalitat contemporània arreu del món. El mal dels premis a obra inèdita no afecta pas només el Sant Jordi sinó pràcticament tots els premis catalans. Fixa’t que a França, a Itàlia, a Alemanya, a Estats Units, allà on posis els ulls, els grans premis literaris són sempre a obra publicada, i això vol dir que l’autor tria lliurement el seu editor. Mentre que, a Catalunya, des de la gran moma del Sant Jordi o el Sant Joan fins al modest estufat del Premi de Narrativa de l’Ametlla de Mar (i és un exemple entre tants), els premis literaris són a originals inèdits, amb un editor X al darrere que publica l’obra guardonada. I això vol dir que l’autor, per poc que vulgui la promoció d’un premi literari, no podrà triar el seu editor: són els premis que trien per ell. Si guanyes el Sant Jordi hauràs de publicar a Proa. Si guanyes el Sant Joan hauràs de publicar a Edicions 62. Si guanyes el Roc Boronat hauràs de publicar a Ara Llibres. Si guanyes el Documentahauràs de publicar a L’altra. L’excepció a la regla són els premis Crexells, Crítica Serra d’Or i Llibreter (que no tenen dotació econòmica) i el premiCiutat de Barcelona”.

Josep Cots, d’Edicions de 1984, creu que “les editorials poden fer els premis que vulguin, és clar, però en falta un d’avalat per una institució de prestigi, com Òmnium, independent dels interessos estrictament comercials, amb jurats absolutament incorruptibles per a obres que hagin passat pel sedàs dels lectors i la crítica. Això engrandiria l’autor, la literatura catalana i les editorials en conjunt”. Cots pensa que les operacions per buscar obres populars per eixamplar el nombre de lectors en català ja són història. “Ara és tracta de donar valor als autors. S’ha demostrat que aquestes operacions de salvació de la llengua sense tenir en compte la qualitat són un fracàs. El que fan es distanciar el lector entès de les obres catalanes, de manera que fan més difícil posar fi a la desproporció entre lectors en castellà i lectors en català”.

Jorge Herralde, de Anagrama, té l’estructura per donar a conèixer els autors catalans a Amèrica Llatina, Françá i Itàlia. “Publicarem en castellà els guanyadors del premi de narrativa, Albert Forns i Anna Ballbona”. Però, té un pla específic de promoció?.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies