Xevi Cortacans, a Núvol: “La sort del negoci del llibre és que no té trampa”

Entrevista de Bernat Puigtobella a Núvol publicada el 12 de novembre del 2016. Fes clic aquí per veure l’entrevista original

Em trobo amb en Xevi Cortacans a la Fira del Llibre de Muntanya, que se celebra aquest cap de setmana a Vic. Aquest vigatà de 40 anys és el fundador de la llibreria Muntanya de llibres, un model d’èxit que m’intriga. Electricista de formació, les seves dèries sempre han estat la muntanya i els mapes, i l’abril de 2004, ja fa més d’una dècada, va deixar la feina nocturna en una empresa de seguretat per fer-se llibreter, un altre ofici de risc. Cortacans encomana entusiasme i es deixa anar com si no parlés amb un periodista.

Xevi-Cortacans-Bernat-Puigtobella

Xevi Cortacans. Foto: Bernat Puigtobella

D’on va sortir la idea de llançar-te a fundar una llibreria especialitzada?

En primer lloc la meva inconsciència. Aleshores tenia 27 anys. A mi sempre m’ha agradat la muntanya i Vic tenia poca oferta en aquest àmbit. Aquí hi ha molta tradició excursionista, som a prop del Montseny, el Collsacabra i el Pirineu. Hi ha el festival de cinema de muntanya a Torelló, que també se celebra aquests dies, i la Fira del Llibre de Muntanya, que aleshores ja existia.

Amb tot, és molt agosarat d’obrir un comerç amb aquesta vocació de nínxol en una ciutat d’aquestes dimensions…

Aquells anys eren perillosos, perquè tot funcionava i semblava que no s’havia d’acabar. Després la crisi del 2008 va posar les coses al seu lloc, i jo en vaig sortir escaldat, perquè havia fet la primera ampliació de la llibreria l’any 2007 i de sobte ens vam trobar que costava molt recuperar la inversió. Jo vinc d’una família treballadora, i sort en vaig tenir de l’esforç dels pares i de la meva germana a l’hora de tirar endavant.

La remuntada ha estat possible perquè heu anat obrint el ventall del que oferiu.

Sí, jo al principi potser pecava de poca formació acadèmica. Aleshores les nostres vendes eren 50% llibres de muntanya i l’altre 50% de viatges. Va arribar un punt que ja teníem tot el públic muntanyenc al qual podíem aspirar i amb la crisi vam haver d’explorar nous mercats.

L’any 2014 vau fer una segona ampliació, heu guanyat molt espai. Ara sou una llibreria amb voluntat generalista. Veneu assaig, novel·la…

Sí, arran de la crisi vam provar els llibres de cuina, procurant primer d’oferir un ventall de cuines del món, però no va funcionar. En canvi ens han donat bons resultats els llibres de cuina més enfocats a la salut: les intoleràncies alimentàries, les receptes de cuina sana… El canvi climàtic és un tema que també interessa als nostres clients, i el gihadisme o l’educació. Avui podem dir que la nostra venda és un 35% de llibres de muntanya, un 35% de viatge i un 5% natura i 5% alimentació. El 20% restant se l’emporten les novetats de ficció o d’assaig.

També feu presentacions. Em diu la Neus Chordà que els editors i els gabinets de premsa editorials us tenen molta consideració.

Perquè no sabem dir mai que no. (Riu). L’objectiu de qualsevol llibreria avui és tenir-hi gent. I ara ens redefinim. En lloc de presentar-nos com una botiga especialitzada, que es pot veure com una barrera, ara volem ser una llibreria amb un espai cultural. Fins i tot hem canviat el nostre logo. Tenim una sala d’actes i hi fem una presentació setmanal. Estem oberts a col·lectius. L’associació Tal com som, de gais i lesbianes, fa els seus actes a la nostra llibreria. El sindicat CGT també ens han agafat com a seu cultural.

També feu exposicions…

D’aquí a quinze dies, presentem Lesbos, d’Arantxa Díez, un llibre que aborda el drama dels refugiats a l’illa de Lesbos. I anirà acompanyada d’una exposició de fotos de Marc Sanyer, que hi va anar i va fer unes fotos impressionants.

Els llibreters davant d’Amazon

Xevi-Cortacans-1-Foto-B-Puigtobella

Xevi Cortacans. Foto: Bernat Puigtobella

I veneu llibres per Internet?

Tenim un web i el tenim al dia, però la venda és residual. Jo sóc dels que penso que digitalment estem venuts. Hem perdut la batalla. I sé que per més que renovi el web continuaré venent poquíssim. Jo ho constato observant la gent més jove, que quan compren per internet busquen a google i es queden amb la primera opció que troben, encara que sigui una empresa multinacional que no paga impostos al nostre país.

Aleshores què hem de fer davant d’Amazon?

L’única solució és treballar perquè la gent entri a la llibreria. Ja fa anys que a mi em van oferir de ser punt de recollida de paquets de marques de roba. I vaig dir que sí, perquè em semblava que era una manera de fer entrar gent a la llibreria.

I si Amazon et proposés de ser un punt de recollida dels seus llibres, què els diries?

No m’importaria ser un punt de recollida de llibres d’Amazon. Perquè aquell client que vindrà ja el tinc perdut i potser el puc guanyar… M’aliaria amb el diable per tal de tenir gent a la botiga.

La ubicació que teniu ja és privilegiada. Una llibreria que et trobes quan vas o véns de l’estació de tren al carrer que connecta la renfe amb el centre de Vic.

Sí, però no n’hi ha prou. Aquí partim de la idea que als comerços hi ha d’haver gent. Perquè dóna vida. Hi ha clients que em pregunten, com t’ho fas, que sempre tens gent a la botiga?

I les xarxes socials, no us ajuden a portar gent…?

Suposo que sí. Nosaltres tenim facebook i twitter, perquè a mi el twitter m’agrada, però alerta! A mi m’emprenya quan em diuen que les xarxes socials són gratis. Porten molta feina. O hi aboques hores o hi inverteixes diners… No hi ha res de franc. Mira, la sort del negoci del llibre és que és molt clar, no hi ha trampa… Tu compres un llibre a 7€ i el vens a 10. No hi ha més. No et pots enganyar, com en altres negocis. Si m’he de gastar 30 euros en facebook, vol dir que amb aquella inversió he de vendre per valor de 100 euros. A partir d’aquí, si tens en compte que el preu mitjà dels llibres que venem és de 13 euros, una mica per sota de la mitjana del sector, que és de 14,50€, fes números…

No et vas plantejar mai de vendre material de muntanya o aquesta mena de merchandising no ha quallat?

Venem bastons per anar a la muntanya. O faixes per gent que se’n va de viatge. Fa cinc anys semblava que anàvem cap a un model mixt, on la venda es repartiria al 50% entre llibres i altres articles, però la reconversió de les llibreries en comerços multiproducte no ha funcionat. Els llibreters no sabem comprar coses que no siguin llibres. Només sabem fer de llibreters. No correrem mai el risc dels botiguers. És molt més còmode agafar un llibre en dipòsit sabent que sempre el pots tornar a l’editor.

La campanya dels 6 anys

De tant en tant us donen una empenteta. Què en penses de la campanya dels 6 anys que ha engegat el Departament de Cultura?

 Mira, hi ha llibreters que l’han criticat molt, però jo penso que és millor que aquests 300.000 euros ens els donin a nosaltres que no a la indústria de l’automòbil. És la xocolata del lloro, però més val això que res.

Igualment, amb els índexs de lectura que té el país, ser llibreter continua sent un ofici de risc…

Hi ha gent que entra en aquest ofici de llibreter amb idees molt romàntiques, sense saber ben bé on es fica. Aquest curs m’he matriculat a l’Escola de Llibreria. Jo no tinc una formació humanística i aquest any hem arribat a un punt que em puc permetre de baixar dues tardes a la setmana a Barcelona. M’ha servit per ordenar coneixements i adquirir-ne de nous. Tenim professors molt interessants, com el Jordi Llovet, que treballa al Servei de Biblioteques de la Generalitat i hi impulsa el projecte e-Biblio de préstec digital. En Jordi Llovet en sap un munt. També tenim en Joaquim Bejarano, en Marià Marín i l’Antoni Daura, del Gremi de Llibreters. Val molt la pena.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies