Entrevista a Antonio Garrido, director general d’Edebé, pels 25 anys del Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil

Aquest mes de gener es compleixen 25 anys des que el Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil va començar la seva aventura. Des del 1993 hem llegit i premiat obres meravelloses, hem descobert escriptors debutants, però també hem contribuït a consolidar la carrera d’autors ja experts.

Entrevistem Antonio Garrido, director general d’Edebé, sobre la trajectòria i l’evolució d’aquest premi en el seu 25è aniversari.

 

Entrevista a Antonio Garrido, director general d’Edebé

Com va sorgir el premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil?
Antonio Garrido, director general del Grup Edebé

Antonio Garrido, director general del Grup Edebé

El premi Edebé va sorgir l’any 1992. Va ser una iniciativa per començar a desenvolupar un catàleg de llibres de literatura infantil i juvenil que fins a aquell moment Edebé no disposava. Edebé es dedicava al llibre educatiu i es va posar en marxa la iniciativa del premi per intentar captar autors per conformar aquest catàleg de literatura infantil i juvenil. En principi es pensava en autors de prestigi però també s’ha vist al llarg del temps que s’han anat descobrint tota una sèrie d’autors novells que després han pogut desenvolupar la seva carrera literària a casa nostra o a d’altres editorials, tant en el gènere infantil i juvenil com en el gènere per adults.


Convocat a Barcelona i amb projecció a tot l’Estat, quina és la seva principal singularitat?

Nosaltres des del primer moment sempre hem acceptat manuscrits de tota Espanya i Llatinoamèrica. També estem molt interessats en fomentar l’edició de llibres en llengua pròpia de les diferents llengües de l’Estat espanyol.

Com sempre, des de fa 35 anys que Edebé té una presència educativa a totes les Comunitats Autònomes i especialment en algunes que tenen llengua pròpia, vam decidir que el Premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil sempre s’editaria en les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol per donar servei a aquells estudiants, aquells joves que estan desenvolupant o iniciant l’hàbit lector. També ho fem en braille, amb un conveni amb l’ONCE per als infants i joves invidents; i també (evidentment) des de fa uns anys fem la versió digital de tots el premiats.

Com està conformat normalment la selecció del Jurat?

El Jurat es composa de persones de diferents perfils, tots implicats en el món del llibre. En el món educatiu tenim pedagogs, mestres, professors, catedràtics de literatura de diferents universitats, autors, crítics i llibreters. D’alguna manera intentem implicar tots els sectors que intervenen a la cadena de valor del llibre.

edebeDesprés de 25 anys, com ha evolucionat aquest premi?

Ha evolucionat molt, moltíssim. Hi ha gent que ha anat seguint les tendències, les modes dels gustos dels joves. La literatura infantil i juvenil que avui s’edita al nostre país -i que és molt potent- té com a principal característica que intenta apropar-se als joves amb el seu llenguatge, tractant els temes que són d’actualitat en cada moment i que els hi interessa. Això no vol dir que no s’ha de llegir els Clàssics, però, evidentment, si avui moltes de les temàtiques estan al voltant de relacions d’Internet, d’assetjament escolar, d’amor, de relacions personals… Una mica la fórmula és aquesta i al llarg d’aquests 25 anys ens hem adaptat als autors i als gustos de cada moment dels lectors.

Per exemple?

El Premi Edebé de Literatura Juvenil de fa dos anys que va guanyar Care Santos tractava de relacions anònimes a través d’Internet entre dos joves, una noia i un noi, i com de les falses identitats i la relació cibernètica es pot passar a la relació personal, quines sorpreses, quins entrebancs. Fa uns anys va guanyar Maite Carranza amb una obra que tenia molt a veure amb l’abús sexual dins l’entorn familiar. A través de la lectura a les aules i d’aquests llibres algun jove ha declarat que en el seu entorn familiar o propers han patit algun tipus d’assetjament.

Has dit Maite Carranza i Care Santos. Què representa per Edebé descobrir autors novells que més endavant es consagren? Pots dir noms de gent coneguda que hagi guanyat el premi i que s’han acabat consagrant?

Hi ha clàssics com Jordi Sierra i Fabra i César Mallorquí Hi ha gent més jove com Care Santos, Roberto Santiago. Per exemple, Ángeles González Sinde va publicar la seva primera novel·la infantil poc abans de ser nomenada Ministra i ara ha publicat una altra. Era guionista, cineasta, va tenir una filla i va voler dedicar-li un llibre. Un altre més conegut o reconegut, Carlos Ruiz Zafón, guanya el premi Edebé amb El príncep de la boira i a partir d’aquí edita tres o quatre llibres més amb nosaltres fins que fa el salt a la literatura per adults i deixa d’escriure per nosaltres. La literatura infantil i juvenil ha tingut una consideració com un “art menor”.

Aquests 25 anys, amb què et quedes?

 Hi hagut moments molt positius i altres no tant positius. Com a responsable de l’empresa el fet que algun any (pocs) s’hagi declarat desert perquè no hi havia prou qualitat, és un moment difícil, dur. Això parla molt bé del nivell d’exigència dels membres del Jurat. Després, el fet de poder donar l’alternativa, és una de les qüestions més agradables del premi. Poder donar l’alternativa a aquests escriptors novells que han escrit per plaer durant molt de temps i que s’han presentat a premis, que han anat amb els seus escrits a vint editorials i ningú els hi ha editat, i es presenten al premi Edebé i guanyen. L’agraïment que tenen amb l’editorial és enorme i és un dels moments més agradables.

Com imagines el futur de la literatura infantil i juvenil? És molt diferent el que es publicava fa tant sols 15 o 20 anys? Com veus els canvis que s’estan produint?

Es va produir en el seu moment una diferència històrica entre la literatura per adults i la literatura per infants i joves. Els nous hàbits, la manera de relacionar-se dels joves, les xarxes socials, etc. ha produït una certa esquerda entre la literatura infantil i la juvenil. Els gustos i la maduració accelerada dels joves ha fet que la literatura juvenil derivi cap el “young adult”. En canvi, la literatura infantil, necessària per l’inici i desenvolupament de l’hàbit lector, es mantindrà amb els paràmetres actuals.

A partir de l’etapa de secundària (11-12 anys) i en menys de 10 anys no veig un infant de secundària llegint un llibre en paper. Segurament ho llegirà en una tauleta o en un smartphone. Crec que tant les temàtiques com el suport de les lectures a partir d’aquesta franja d’edat, canviarà completament.

Moltes gràcies, Antonio, i que vagi molt bé els propers 25 anys!

Això esperem!

 

Enllaços d’interès:

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies