Isabel-Clara Simó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Isabel-Clara Simó Monllor, guanyadora del 49è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Isabel-Clara Simó Monllor, guanyadora del 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

A Figueres neixen dos dels seus fills, Cristina i Xavier, i el 1973 s’instal·la amb la família a Barcelona, on neix la seva filla Diana. Treballa a l’Institut Sant Josep de Calassanç i s’examina de les assignatures de la carrera de Periodisme (1972). Des del 1972 fins al 1983 dirigeix Canigó, convertit en setmanari, des d’on esperona i dóna veu a les generacions de joves escriptors. De catedràtica d’institut passa a exercir durant quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, mentrestant, es doctora en Filologia Romànica (1995), amb la tesi Anàlisi del Discurs: el simbolisme templer dirigida per Sebastià Serrano.

Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ocupa el càrrec de vicepresidenta al Principat durant el període 1985-1988. El 1996 és nomenada delegada del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en l’etapa que aquest organisme va passar a formar part de la Institució de les Lletres Catalanes, càrrec que exerceix fins al 1998. El 1999 la Generalitat de Catalunya li atorga la Creu de Sant Jordi.

Al llarg de quatre dècades publica amb regularitat una cinquantena llarga de títols, principalment de narrativa però també de poesia, teatre, assaig, guions radiofònics i televisius, prosa memorialística i traducció; a més dels articles publicats en premsa.

El 1978 inicia la seva trajectòria literària amb la concessió del Premi Víctor Català, amb el recull És quan miro que hi veig clar (1979). Publica Alcoi-Nova York (1985), Històries perverses (1992), guardonat amb el premi Crítica Serra d’Or, tema que té continuació a Perfils cruels (1995). Dones (1997) és objecte, l’any 2000, d’una versió cinematogràfica amb guió de Jordi Cadena i direcció de Judith Colell. Després de l’èxit de Dones, elabora una caricatura mordaç de l’univers masculí a Estimats homes (una caricatura) (2002), que segueix el 2010 amb el recull de narrativa Homes. El 2004 publica Angelets, amb el qual analitza el cantó fosc de la infantesa.

Entre les seves novel·les destaquen, entre d’altres, Júlia (1983), T’estimo Marta (1986); Els ulls de Clídice (1990), La veïna (1990), La Nati (1991), La salvatge (1993), elegia de Dolores Mendoza guardonada amb el Premi Sant Jordi, traduïda a nombrosos idiomes i amb reedicions constants; El Mossèn (1994), La innocent (1995), El professor de música (1998), El gust amarg de la cervesa (1999); T’imagines la vida sense ell? (2000), Hum… Rita! L’home que ensumava dones (2001), Amor meva (2010), Els invisibles (2013), o Jonàs (2016), entre altres.

Cal destacar també la seva tasca periodística, iniciada amb els primers articles a Canigó i ampliada a partir de 1999 a la columna diària “De Fil de Vint”, del diari Avui. El 2003 en recull els millors articles al volum En legítima defensa. També col·labora habitualment a Serra d’Or i El Temps.

És autora, entre altres, dels assajos Sobre el nacionalisme (2000), on dialoga sobre la identitat catalana en l’actualitat; o Si em necessites, xiula (2005), un sentit homenatge a Montserrat Roig.

Ha participat en nombrosos congressos acadèmics i ha realitzat més de mil conferències, tant als Països Catalans com a l’estranger així com també ha col·laborat regularment en nombrosos mitjans de comunicació, ha participat en diverses obres col·lectives i d’investigació i la seva bibliografia també compta amb diversos títols teatrals.

El 2013 és nomenada filla predilecta i reconeguda amb la medalla d’Or de la seva ciutat natal, Alcoi, i també rep el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, atorgat per votació directa del col·lectiu d’escriptors.

El 2016 és nomenada degana de la Institució de les Lletres Catalanes.

Acte de lliurament

L’acte de lliurament del 49è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha tingut lloc el dilluns 20 de febrer al Palau de la Música Catalana.

Un espectacle creat expressament per a l’ocasió ha servit per homenatjar la figura i obra de la guardonada d’aquest 2017, l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, responent així al mateix objectiu del premi, que és la divulgació de l’obra i la trajectòria del premiat d’honor. L’acte ha acabat amb el lliurament del guardó i el discurs d’agraïment d’Isabel-Clara Simó.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies