Orwell & Cots, publicat a La Vanguardia

LaVanguardiaArticle del Antonio Iturbe publicat a La Vanguardia el 9 de juny del 2017.

Es compliran 70 anys de 1984 de George Orwell i sembla que es va escriure ahir a la tarda: telepantalles; la novaparla, que ha acabat sent l’anglès macarrònic amb què ens comuniquem amb el món; els parlaescriu, que converteixen la veu en text que s’avança dècades al feliç WhatsApp; la informació veloç poc veraç del notirampell, que sembla la mare del Twitter… I què me’n diuen, del gran germà digital que sap on anirem de vacances o si estem en tractament de la pròstata per bombardejar-nos amb anuncis i ofertes boges de Groupon?

George Orwell va lluitar a la Guerra Civil contra el totalitarisme i va fer el seu Homenatge a Catalunya. Un editor que s’havia passat els anys setanta fent voltar la maneta d’una impremta clandestina per combatre a cop de pamflet el règim de Franco, va decidir el 1983 retre un homenatge a Orwell. Josep Cots va fundar Edicions de 1984 per mostrar el rebuig cap a feixismes, comunismes i altres ismes opressors des de la literatura. Després de molta sembra i de llaurar molt, Cots rep el 14 de juny a Rubí un dels Premis Nacionals de Cultura que atorga la Generalitat.

M’acosto al carrer Trafalgar de Barcelona, la Chinatown del tèxtil, a visitar Edicions de 1984. L’arribada al pis té alguna cosa de viatge en el temps quan pujo en un ascensor retrofuturista que s’eleva amb una lentitud misteriosa. Un 33 per cent de l’editorial surt a rebre’m: és Laura Baena. L’editorial la completen la persona de comunicació, que aquell dia s’hi incorpora, i Josep Cots mateix.

Confirma el viatge en el temps que quan m’assec al despatx hi ha sobre la taula un beuratge d’eres remotes, l’hidromel dels catalans: una ampolla de ratafia. En veure la meva sorpresa, Cots riu amb aquella rialla seva perenne. La van portar per a la presentació del llibre de Sergi Pons Codina, Dies de ratafia. “L’ampolla no és d’ornament: el dia de la presentació va volar gairebé sencera… Tenia ganes de trobar un escriptor que parlés dels barris problemàtics de famílies desestructurades de Barcelona en català, una cosa que només reflectien els autors en castellà”. Al costat del licor hi ha un parell de delicatessen, els nous llançaments: Deu dies que trasbalsaren el món de John Reed i Tots els contes de Grace Paley.

M’explica com l’editorial va engegar als anys vuitanta publicant Bertolt Brecht, Malraux o el Berlin Alexanderplatz d‘Alfred Döblin, que encara reediten. Però als noranta va caure el mur de Berlín i la conscienciació política del país. Va entrar en una crisi que gairebé l’enfonsa i va posar en marxa la col·lecció Mirmanda, per adreçar-se a públics més amplis.

-Escolti, en comptes de publicar el que funcionava als noranta, els Michael Crichton o John Grisham, publica les Cartes perses de Montesquieu i Zola. Aquest pla de negocis no l’hi aprovarien a l’Iese…

– (riu) Si fas cas de les escoles de negocis acabes convertit en un petit Trump. Jo només publico el que m’agrada. Encara sort que de vegades coincideix amb el gust de més gent!

Va coincidir, i molt, amb Olor de colònia, el best-seller inesperat de Sílvia Alcàntara.

Cots és una metralleta. Riu i dispara: “La transició? És l’operació opiàcea més gran de la història. Va ser com submergir la gent en un bany de marihuana”. “Plans de lectura? Res! L´únic pla de lectura és dotar les escoles dels mitjans per posar la literatura en connexió des de petits fins a arribar a adults!”.

Quan ens acomiadem li recordo la frase que es repetia com un mantra el 1984: “La ignorància és la força”. I Cots, orwel·lià de pro, assenteix: “El poder polític conrea la ignorància, perquè el no-ignorant s’espavila”.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies