L’Associació d’Editors en Llengua Catalana reflexiona sobre com fer més lectors i com vendre més en català

Saló02L’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC) va organitzar dijous 16 de novembre una “Jornada de reflexió sobre l’edició en català” al Palau de Maricel de Sitges, adreçada als seus associats, que va comptar amb l’assistència d’un centenar de persones del món del llibre en català.

La jornada va consistir en dues taules rodones on, sota la moderació del periodista cultural Óscar López, diferents agents del món del llibre van debatre sobre les dues les qüestions que ara més preocupen al sector: com fer més lectors, i com millorar la venda de llibres.

“Com fer (més) lectors?”

Aquest va ser el títol de la primera taula rodona, centrada en qüestionar-se de quina manera es pot ampliar el nombre de persones que llegeixen en català, tant des de la perspectiva dels més petits i joves, com dels més adults poc acostumats a llegir en català, o senzillament a llegir.Taula01

Els ponents van ser Antònia Capdevila, bibliotecària de la Biblioteca Pública de Lleida; Jaume Centelles, professor de primària; Antoni Dalmases, professor de secundària i batxillerat i escriptor; Àngels Francès, professora universitària; i la jove “booktuber” Mixa. Tots cinc van debatre les virtuts i les mancances d’agents prescriptors de lectura tant important com la família, l’escola, les biblioteques, els mitjans de comunicació, i el paper que avui dia ocupen en el lleure de les persones les noves eines que proporcionen les noves tecnologies.

A continuació us relacionem un recull d’algunes de les principals idees exposades per cada ponent.

Antònia Capdevila, bibliotecària de la Biblioteca Pública de Lleida:

  • “Cal tenir molt en compte el gran paper que tenen les biblioteques en el foment de la lectura, des de tres eixos: la col·lecció, la prescripció i la complicitat amb l’entorn”
  • “Hem provat experiències que ens demostren la importància que els lectors joves facin de prescriptors entre els propis joves, des del seus propis canals i llenguatge”.
  • “El repte de les biblioteques és arribar als usuaris no lectors”.

Jaume Centelles, professor de primària:

  • “És molt important fomentar, des de tots els àmbits, la importància per als joves de llegir llibres i diaris per entendre i qüestionar-se la pròpia realitat.”
  • “Cal evitar tant la censura com l’autocensura: el nen necessita saber”.

AntoniDalmasesAntoni Dalmases, professor de secundària i batxillerat i escriptor:

  • “Els nens tenen tants estímuls de tota mena que no troben la manera de concentrar-se en llegir”.
  • “a les escoles d’avui no hi ha classes de literatura. I el pitjor: no hi ha autèntics professors de literatura. No són professors-lectors, entusiastes que contagiïn la seva passió”.
  • “A mi el que m’interessa no és fomentar la lectura; m’interessa fomentar la lectura en català. I en la tessitura q ens trobem…els editors i tota la societat civil interessada a promoure la lectura en català ens hauríem d’unir més per empènyer més”.

Àngels Francès, professora universitària:

  • “Aviat es consolidaran dos canvis radicals: emergeixen nous formats de lectura; i l’accés a la literatura infantil i juvenil ha experimentat canvis: busca el lectors a través de nous canals que substitueixen el paper dels adults.”
  • “Cal aprofitar al màxim les possibilitats de xarxes socials, Youtube, blocs o Twitter per exemple, per fomentar la lectura en els joves. I en això, ens queda molt camí per fer”.
  • ” Vull trencar una llança en favor dels professors de literatura. Molts, més enllà de les classes, fomenten la lectura amb blocs personals, per exemple. I a aquests, se’ls ha de recolzar, tant institucionalment com des de les pròpies editorials”.

MixaMixa, “Booktuber”

  • “Totes les persones neixen amb la llavor de la lectura. La clau és alimentar-la des de tots els àmbits, començant per la pròpia família, com va ser el meu cas”.
  • “La clau és transmetre i compartir la nostra passió per la lectura creant comunitats amb els avantatges de les noves tecnologies: ells creen comunitat amb Youtube, Instagram i altres xarxes socials, no amb ‘clubs de lectura’ tal i com abans s’entenien”.
  • “La majoria de “booktubers” no publiquem en català. Però no ens preocupem per això. La clau és que promoguem la lectura. Després els lectors, ja escolliran la llengua. Però el primer és que tinguin ganes de llegir”.

Al torn de precs i preguntes per part del públic, el President de l’Associació de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura, va exposar la necessitat de potenciar la lectura en català més enllà de la literatura i la ficció, ja que en altres gèneres els índexs de lectura són encara baixos. I per aquí podria haver recorregut a fer.

Taula02“Lectura i venda: cap a on anem?”

La segona taula rodona va sobre la manera com es podia vendre més llibres en català. Aquí, els temes de debat es van centrar més en qüestions com l’excés d’oferta, la relació entre editorials i llibreries, el present i futur de les llibreries i la seva relació amb les editorials, les noves formes de distribució online, així com les tècniques de publicitat i promoció de llibres en un entorn com l’actual, tant digitalitzat.

Els ponents de la taula rodona van ser el Director General de Casa de Llibre Emiliano Ayala; la llibretera de Casa Anita, Oblit Baseira; llibretera d’El Cucut María Teresa Calabús; la professora universitària Magda Polo; i l’expert en màrqueting digital Toni Matas.

Les idees principals que van expressar els ponents van ser les següents.

EmilianoAyalaEmiliano Ayala, Director General de Casa de Llibre

  • “El pes del mercat del llibre en català a Catalunya és del 30%. I això que nosaltres tenim 150.000 títols en català, i destaquem els best-sellers. No ens falta interès als llibreters, falta crear lectors”.
  • “D’aquí a 10 anys una llibreria no serà un magatzem de llibres. Seran espais molt diferents als d’ara, on hi haurà moltes activitats i es primarà l’experiència del client al voltant del món del llibre i la cultura”.

Oblit Baseira, llibretera de Casa Anita

  • “Abans de preguntar-nos com fer més lectors hauríem de preguntar-nos com crear les circumstàncies perquè es puguin crear lectors. I en això té un paper cabdal l’escola, que encara avui no acaba d’acomplir bé el paper que necessitem que acompleixi.”
  • “Les biblioteques de les escoles son fonamentals. No podem construir un país lector sense tenir això ben clar. Si França és un país capdavanter en lectura és perquè té una xarxa de biblioteques escolars impressionant”.
  • “D’aquí a 10 anys serà important que les llibreries hagin adaptat els espais a les necessitats dels seus clients. A més, serà important que hagi creat una xarxa d’establiments complementaris al voltant”.

TeresaCalabúsMaría Teresa Calabús, llibretera d’El Cucut

  • “Cal que la publicitat i la distribució dels llibres s’alineïn millor per no crear expectatives i no perdre vendes. Per vendre més, d’entrada, s’ha d’agilitzar el procés d’edició-producció-distribució i venda”.
  • “Com a llibretera és decebedor no assabentar-nos quan un llibre ha estat descatalogat, o no poder comunicar-nos fluidament amb les editorials. Cal un diàleg editorials-llibreters més fluid. I cal que les distribuïdores visitin més les llibreries”.
  • “Les llibreries fem un gran esforç en organitzar presentacions de llibres. És decebedor que les editorials no ens enviïn prou exemplars dels llibres q presentem, que no es facin ressò de la presentació, i que ni tant sols ens donin un ‘m’agrada’ a Facebook”.

Magda Polo, Professora universitària

  • “Proposo als editors fer petites càpsules de coneixement o pastilles de cultura, activa, i que escoltin a la societat, i aprofitar les eines tecnològiques que ens ajuden a detectar els buits de mercat no coberts”.
  • “Cal fomentar la formació universitària dels llibreters, de les persones que s’encarreguen de vendre els llibres. Tenim màsters d’edició, però no de venedors de llibres. D’altra banda hem de tenir molt present la diferència entre comprador i lector”.
  • “Jo també m’imagino llibreries molt diferents d’aquí a 10 anys. Amb molts menys llibres i més activitats. La llibreria ha de ser un lloc on anar a agafar gust per la lectura, més que a comprar llibres”.

ToniMatasToni Matas, editor i expert en màrqueting digital

  • “Trenquem alguns falsos mites: no és cert que cada cop es llegeixi menys. Cada cop es llegeix més. El que passa és que cada cop es llegeix en eines diferents als llibres. Que es venguin menys llibres no significa que es llegeixi menys”.
  • “Avui és més fàcil comprar un llibre que mai. El que cada cop tenim menys clar és quin és el llibre val la pena comprar”
  • “El llibre imprès es ven cada vegada més on-line. No parlo d’ebooks. Parlo del llibre imprès, que cada cop canvia més el canal de distribució. Les grans llibreries ja son les llibreries on-line, que creixen i ho seguiran fent”.
  • “Si algú em demanen recomanacions per vendre més, en faria 4. Una; els editors hem de comunicar millor els llibres que recomanem als lectors de forma segmentada. Dos; cal redefinir el concepte de ‘novetat’. Tres; hem de fer publicitat digital adaptada als nous temps. Quatre; hem de gestionar bé els newsletters, enviant-los al públic objectiu de manera segmentada i proporcionada.

Valoració de l’Associació

La presidenta de l’AELLC, Montse Ayats, va anunciar la voluntat de dedicar una jornada a l’any a la reflexió i va afirmar que no es busquen solucions miraculoses, sinó simplement tenir temps per pensar. Malgrat els percentatges millorables, la presidenta va fer una valoració positiva del moment i va reblar: estem acostumats a picar pedra i és el que continuarem fent.

Fotogaleria

CEDROAquesta activitat ha comptat amb el patrocini de CEDRO

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies