“Equilibris culturals sobre el 155”, El Temps

Article del Xavier Aliaga publicat El Temps el 18 de desembre del 2017. Fes clic aquí per veure l’article original

Cultura

Una imatge de l’espectacle Grensgeval (‘El Cas de la Frontera’) de Guy Cassiers i Elfriede Jelinek, que arriba al Temporada Alta. El modèlic festival gironí està amenaçat per la reclamació amb efectes retroactius de l’IVA de les subvencions per part del m | Mats Backer

La cultura a Catalunya viu moments de sotsobre. A les ferides provocades per la incertesa social i política se sumen els efectes sobre el teixit cultural de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i, en paral·lel, moviments com la devolució de les obres de Sixena o el colp de l’IVA de les subvencions. El sector espera que les eleccions del 21D facen que retorne la normalitat.

Els inicis de la tardor han estat un període extremadament difícil per a la cultura a Catalunya. L’encadenament de fets i mobilitzacions de gran dimensió política i social, amb la fogonada de sortida en l’entrada de la Guàrdia Civil a la Conselleria d’Economia, el 20 de setembre, provocaren que ingents sectors de la ciutadania, alguns d’implicats culturalment, visqueren nit i dia connectats als mitjans i les xarxes socials, ocupant els carrers. Les llibreries, sales de concerts, teatres i museus es buidaren. Molts actes es cancel·laren.

Amb la treva relativa de la convocatòria del 21D —abans fins i tot—, la societat catalana ha començat a experimentar una certa estabilitat dins de l’anormalitat. El consum i les activitats culturals es recuperaren al novembre. La tempesta, però, no té intenció encara d’escampar.

D’una banda, hi ha els problemes sobre el teixit cultural derivats de l’aplicació a Catalunya de l’article 151 de la Constitució espanyola. A finals de novembre, el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), organisme assessor de la Generalitat de Catalunya en matèria cultural, incidia, durant la presentació del seu informe anual, en l’impacte que la intervenció estava tenint en la cultura a causa del fre i les limitacions en les inversions, la qual cosa havia provocat la cancel·lació de nombroses d’activitats. Els representants del CoNCA advertien que la destitució del Govern havia deixat sense capacitat ni agilitat de resposta per complir amb les propostes culturals. I, com a conseqüència, s’havia neutralitzat la recuperació del sector detectada en l’exercici passat. Carles Duarte, president del CoNCA, expressava el desig, compartit pels agents culturals, que, independentment de la posició política de les formacions que concorren a les eleccions del 21D, la cultura torne a tenir “una importància fonamental” en el debat a Catalunya.

En uns termes molt més durs, el periodista i director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, publicava la passada setmana un article en NacióDigital en el qual manifestava que “passi el que passi, la destralada del 155 a l’ecosistema català ja és irrecuperable i encara pot anar a pitjor”. “El bloqueig i la suspensió de partides destinades a multitud de projectes i iniciatives desenvolupades, compromeses o plantejades per aquest 2017, ja podria estar causant una destrucció gravíssima del teixit cultural i comunicatiu català”, reblava Gendrau, qui parlava d’una “cacera de bruixes” traduïda en denegació de pagaments per feines realitzades i paralitzacions d’adjudicacions a projectes de tot caire, entre més.

La destralada de l’IVA

També s’han de computar una sèrie de fets que no tenen a veure directament amb l’aplicació de la prerrogativa constitucional del 155 però que s’inscriuen en el conflicte amb l’Estat. És el cas de la devolució forçada d’una sèrie de peces del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena dipositades al Museu de Lleida [consulteu número 1.748 d’EL TEMPS].

Amb un impacte simbòlic no tan marcat però uns efectes econòmics devastadors, trobem la reclamació per part del Ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro de la devolució de l’IVA de totes les ajudes públiques rebudes els darrers anys. La Llei de Contractes Públics, aprovada al Congrés dels Diputats a l’octubre i publicada al BOE el 9 de novembre, contemplava l’exempció d’aquest impost per a activitats culturals, independentment de si generen o no venda d’entrades. Aquest benefici fiscal, que s’havia aplicat sempre i que la nova llei posava en perill, es va aconseguir gràcies a la pressió dels grups catalans en la càmera, ERC i PDeCAT, que se’n disputaven el mèrit.

Quin és el problema, aleshores? L’any 2014, una sentència europea obligà una residència geriàtrica francesa a pagar l’IVA de les subvencions perquè es considerava que la institució emprava les ajudes per abaixar el preu del servei. Llavors, l’Agència Tributària espanyola va començar a obrir expedients a diverses entitats arreu de l’Estat. I, en el cas de Catalunya, el tema s’ha fet extensible a un bon grapat d’iniciatives i contenidors culturals en forma de reclamacions milionàries que posen en perill la continuïtat de referents com el festival gironí Temporada Alta —al qual se li demanen 1.400.000 euros corresponents al període 2012-2015— o al Teatre Lliure, que s’enfronta a una exigència similar, d’1.300.000 euros. D’altres institucions com El Mercat de les Flors, el Centre Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Festival de Sitges o el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) s’enfronten també a la voracitat recaptadora de Montoro, que s’ha centrat en els exercicis immediatament anteriors a l’entrada en vigor de la nova Llei de Contractes Públics. Segons publicava La Vanguardia, tan sols les institucions i consorcis culturals en els quals participa l’Ajuntament de Barcelona haurien de fer front a una quantitat d’entre 20 i 25 milions d’euros. Un despropòsit. Perquè els procediments encetats per Hisenda no sols afecten la cultura: la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació (CCMC) calcula que hauria de tornar 167,4 milions d’euros per l’IVA corresponent a les subvencions de Generalitat entre 2015 i 2018.

Un món “superfràgil”

Salvador Sunyer / Foto: Martí Artaleio

Salvador Sunyer / Foto: Martí Artaleio

I ara què? La reclamació de Montoro és susceptible de recurs; però, com explica el director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, primer s’ha de presentar un aval per la quantitat requerida. “Nosaltres no podem fer-hi front, per la qual cosa hem demanat una suspensió de l’aval perquè hauríem de presentar tota la quantitat demanada i no podríem fer produccions”, explica Sunyer, qui confessa que se sent “indefens”. “Cada dia tenim imprevistos. Hem de tirar endavant com si res, i si un dia hem d’aturar, direm: ‘senyors, fins aquí hem arribat’”, afegeix.

Sunyer comparteix l’opinió que aquest colp ha estat més fort fins i tot que la pujada, també impulsada per Montoro, del 21% de l’IVA dels espectacles. “Gravar el teatre i el cinema per sobre d’unes altres activitats com el llibre era una barbaritat. Allò va fer que baixés l’assistència dels espectadors i que els pressupostos fossin una mica més baixos. Però la reclamació de l’IVA de les subvencions condueix directament al col·lapse”.

Pel que fa a l’impacte de la situació política, Sunyer aclareix que, durant el període entre finals de setembre i finals d’octubre, “es va aturar molt i molt la venda d’entrades” per al Temporada Alta. Al novembre, tanmateix, el director del festival assegura que el que s’havia perdut en venda anticipada es va recuperar en taquilla. “En acabat, tindrem una ocupació del noranta per cent, que és una barbaritat. I que supera els números de l’any passat”. La inquietud, per tant, és un altra: de moment, l’aplicació del 155 es nota perquè és el Consell de Ministres qui aprova les subvencions compromeses amb la Generalitat i en la mateixa quantitat pactada. Però per a un festival que realitza coproduccions internacionals i que treballa a tres o quatre anys vista, aquesta inestabilitat és un problema. Sunyer alerta que el món del teatre està “en una situació superfràgil, qualsevol cosa que es mou posa en perill les produccions”. “Que governin Catalunya uns senyors que tenen el vuit per cent dels vots, una mica val, però ja està bé”, ironitza Sunyer, abans d’expressar el desig generalitzat que el 21D “porti una mica de normalitat”.

Per a la productora Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, els estralls en l’assistència a les sales durant els mesos precedents “tampoc van ser una sorpresa. La gent estava enganxada a l’actualitat i anava a les manifestacions. I això fa que no se surti tant. És normal que sigui així, ho seria en qualsevol lloc del món”, dictamina. “El país està convuls per la manca de democràcia que s’està patint i l’art és molt sensible a aquestes coses. Des de l’aplicació del 155 està tot intervingut i les partides bloquejades a tot arreu. És cert que l’Institut Català de les Empreses Culturals se salva d’aquesta paràlisi perquè està muntat com a empresa, però plana la incertesa sobre la cultura”, rebla.

En vista d’això, “continuem treballant i presentant projectes”, assenyala, “però el problema més greu per a l’audiovisual és la situació generada a TV3”, diu en referència a les reclamacions d’IVA que afecten la CCMC. “Hi ha un retrocés: s’ha de fer alguna cosa per salvar la ficció a la televisió de Catalunya”, una activitat de la qual depenen les productores.

Isona Passola

Isona Passola

Malgrat l’horitzó de les eleccions a Catalunya, Passola assegura que “no es pot fer cap previsió”. I és molt crítica amb la política cultural també de portes endins. “El menyspreu per la cultura que han tingut els governs successius de la Generalitat sembla mentida. En això sóc molt radical: el pressupost de Cultura és dels més baixos de totes les partides, amb un 0,7%, quan hauria d’estar com a mínim en el 2%. Si no cuidem això, no tindrem una societat sana”, raona, abans d’expressar el desig que els futurs comicis “els guanyin les forces que es comprometin a fer una cultura digna. Pensem mirar-nos molt els programes electorals”, assegura.

Els barris del llibre


Montse Ayats
, editora i presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, anota que, segons les dades de què disposen, al mes d’octubre es registrà un descens de la venda de llibres d’entre el 10 i el 12 per cent. “També és cert que la cosa va per barris: a les llibreries del centre de Barcelona, en les zones de les mobilitzacions, s’ha notat més el descens i la cancel·lació d’actes”, alerta Ayats. En tot cas, el setembre, moment de la celebració de la Setmana del Llibre en Català, “és molt bon mes”. I sembla que les dades del novembre seran positives i atenuaran l’impacte del convuls mes d’octubre. A les portes, una campanya de Nadal que s’espera que “pot anar bé” i que podria generar resultats globals positius en el tancament de l’exercici.

Montse Ayats

Montse Ayats

“Som un sector implicat i posicionar-se té les seves conseqüències. Però hi ha la voluntat de continuar fent activitats malgrat les dificultats. Sóc optimista: les dificultats d’editar en català són gairebé sempre. I tenim capacitat de tirar endavant”.
Isabel Sucunza, comentarista cultural i llibretera de La Calders de Barcelona, considera per la seua banda que hi ha hagut “molt d’alarmisme”. “Estan passant coses molt grosses i hi ha hagut un canvi en el ritme de vendes. A principis d’octubre es va notar, però vam tenir una tercera setmana boníssima. I un segon cap de setmana com si haguéssim fet una superpresentació”, assegura.
Un altre tema són els problemes generats per l’aplicació del 155, la repercussió en les partides destinades a biblioteques o en les activitats de la Institució de les Lletres Catalanes, que han compromès els programes que potencien els clubs de lectura o la presència d’escriptors a les aules, a més d’afectar programes culturals i publicacions. Amb els comptes bloquejats, el Govern estatal sols autoritza, segons va denunciar la directora Laura Borràs, el pagament d’aigua, llum i assegurances.

Sucunza confirma que la intervenció “ens ha afectat una mica. No som un centre públic, tirem de subvencions de manera molt puntual, però hi ha biblioteques que compren a les llibreries i algunes activitats que s’organitzen en part amb subvencions han estat ajornades sine die”. La llibretera i agitadora cultural, amb tot, ubica les seues preocupacions en el mitjà i llarg terminis. “El que més ens pot afectar, mirant cap al futur, és el tema educatiu. Si es comencen a reduir les hores de català i els estudis de lletres, si hi ha repressió, d’aquí a uns anys baixaran els índexs de lectura en català”. “Si toquen la cultura, tocaran un dels pilars de la cohesió, d’allò que compartim els catalans”, etziba.

Música compromesa

Ramon Montardit, músic i encarregat de l’àrea artística i de promoció del segell Música Global, confirma que un bon grapat d’actuacions s’han vist afectades per les cancel·lacions —del seu negociat, cita com a significativa l’anul·lació del concert final de gira de Dr Prats, prevista per al 3 d’octubre— i que “des dels atemptats del mes d’agost fins aquí la davallada en venda de discos ha estat espectacular”, diu afegint un altre factor, el dels successos terroristes de la Rambla i Cambrils, que també cita Ayats. “Ciutats com Màlaga o València han desplaçat Barcelona en la venda de música”, afegeix. I explica també que, durant aquests mesos, l’actualitat política ha desplaçat tota la resta als mitjans, inclosa la difusió dels llançaments musicals en aquest període. Fet i fet, “molts dels periodistes que cobreixen habitualment la informació cultural s’han dedicat a cobrir la informació sobre el procés”, informa Montardit.
El sector, això sí, “tret d’algunes empreses molt subvencionades”, no nota de moment els efectes del 155, però Montardit també pensa en el que puga passar a partir de les eleccions. “Depenem del que passe el 21 de desembre. Si el poble dóna la raó als defensors del 155, els primers afectats serem el món cultural en forma de retallades a les subvencions. I si guanya l’altra banda, tot continuarà més o menys igual: grups com Catarres continuaran fent molts concerts a partir del març, per molt que vulguin impedir-ho”.
A nivell personal, Montardit confessa estar “trist” amb la “resposta política que hi ha hagut per totes dues bandes”, però destaca en la part positiva de la balança la resposta compromesa dels artistes del món de la música: “Tots els grups que porte jo s’han posicionat políticament, com a mínim pel dret a decidir”.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies