“Llucia Ramis s’endu el premi Anagrama amb ‘Les possessions'”, La Llança

Article del Joan Safont publicat a La Llança el 15 de gener del 2018. Fes clic per veure l’article original

Llucia-RamisLa periodista i escriptora mallorquina Llucia Ramis és la guanyadora de la tercera edició del premi Anagrama de novel·la, instituit per l’editorial fundada per Jorge Herralde que dirigeix Sílvia Sesé, i succeix en aquest podi a Albert Forns i Tina Vallès, guanyadors en la primera i la segona edició. Ramis, que es va destapar en la literatura fa deu anys amb Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, ha publicat Egosurfing -premi Josep Pla 2010- i Tot el que una tarda morí amb les bicicletes, la seva darrera novel·la, de 2013.

L’editora d’Anagrama Isabel Obiols ha destacat que s’havien presentat 28 originals. El jurat, format per la filòloga Mita Casacuberta, el músic Guillem Gisbert, els escriptors Imma Monsó i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé, ha decidit atorgar el premi a Les posessions de Llucia Ramis, del qual n’ha destacat “la mestria i la solidesa narrativa de l’autora, que ha lliurat una novel·la composta en múltiples capes, narrada per una veu protagonista d’una gran humanitat i escrita amb una llengua rica i vibrant”. Obiols ha presentat aquest relat de fantasmes, que comença amb un retorn i acaba amb un udol, quan la narradora torna de Barcelona a Mallorca per mirar posar fre a l’espiral conspiranònica del seu pare, que després de la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’Universitat a implicar-se en una batalla legal per un pressupte delicte urbanístic. Durant un cap de setmana, la protagonista conversa amb un pare de sobte desconegut, una mare que fa com si res i un antic amant i mentor periodístic. Unes trobades que reobren velles ferides i transporten la protagonistaal centre de la seva història familiar, marcada per un succés macabre ocorregut a Madrid l’any 1993.

Sergi Pàmies, membre del jurat, ha destacat que “és un llibre fantàstic” que va provocar una decisió unànime del jurat. “Des de la segona línia vam saber que era la Llucia Ramis, perquè hem llegit la seva obra, i aquest llibre fa justícia a la seva carrera, amb la qual es desempallega de l’etiqueta generacional, sense fer-ho del tot”. La novel·la és una barreja d’amor, desamor, memòria, nostàlgia, delicte urbanístic, precarietat laboral i vital, decadència de Barcelona, etc. Pàmies ha assegurat que el llibre és com “un grans èxits de Llucia Ramis, on hi ha tots els registres possibles de l’autora, com si es tractés d’una caixa d’eines de la qual va traient diferents recursos”, que no s’assemblea a la resta de la seva obra.

Herralde, fundador de l’editorial i del premi, ha intervingut l’acte explicant que tot i no formar part del jurat va començar a llegir en un vol de Barcelona a Palma, amb admiració i interés, aquesta novel·la en la qual Ramis es pregunta “som fills de la transició o de corrupció” amb un pare com a gran protagonista esdevingut una mena de Gran Lebowski o Don Quixot del segle XXI i pel qual desfilen l’amor frustrat, la decepció amb l’ofici de periodista que la protagonista havia estudiat per admiració cap a un antic amor, el passat, etc. en un to desesperat que sovint resulta còmic. Una novel·la que ha definit com “més anagramàtica” i que es publicarà en català durant el mes de març, i en castellà a Asteroide.

La guanyadora, una efòrica Ramis, per últim, ha clos l’acte explicant que feia quatre anys que havia començat el llibre. “Trob que els llibres s’han d’escriure sense por i, després, editar-lo amb por. És a dir, jo he de morir-me escrivint i després tenir prou temor del risc que suposa i del respecte al lector que cal tenir. Per això em vaig presentar a un premi que respecto tant”. Segons l’autora, la novel·la recull tots els tabús d’una família, que parteixen de la corrupció i que se situa l’any 2007, quan tot comença. La història té tres casos relacionats amb la corrupció: un pare que perd el cap per una qüestió d’especulació, un avi que veu com el seu soci assassina la família per vergonya d’un assumpte tèrbol on s’havia ficat i “que va destapar el primer pelotazo a Espanya” i la parella de la narradora, que es fica en um embolic periodístic a l’inici de la crisi que encara arroseguem. “Sempre pensem que la corrupció només afecta als polítics, però afecta tothom. En aquest cas, en una família mallorquina”. Ramis ha destacat que el llibre és, també, una denúncia del tabú que suposen les malalties mentals avui dia, amb un títol que fa referència tant al nom mallorquí dels masos familiars, com al que tenim i perdem. “Quan dic una novel·la de fantasmes, no és només el fantasma en sí, sinó sobretot el que succeix quan t’enfrotes al passat i descobreixen que hi ha coses que semblava que tenies oblidades i superades i que sempre tornen”.

 

 

 

 

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies