Estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya 2017

Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2017

Hàbits de lecturaMilloren els índexs de lectura a Espanya

Aquest matí s’ha presentat l’estudi sobre “Hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya 2017” a la Biblioteca Nacional de Madrid. Un estudi preparat per la Federación de Gremios de Editores de España, amb el patrocini de Conecta, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i Leer.

• S’incrementa el nombre de lectors de llibres a Espanya fins al 65,8%. El 59,7% dels espanyols llegeix per oci en el seu temps lliure, al marge de per treball o estudis.
• Les dones llegeixen més llibres, revistes i xarxes socials. Els homes més premsa, còmics, webs, blocs i fòrums en línia.
• La manca de temps segueix sent el principal argument dels no lectors per explicar la seva falta d’hàbit (47,7%).
• Madrid segueix sent la comunitat amb major índex de lectors. Navarra, La Rioja, Astúries, Múrcia, Castella-la Manxa i Andalusia són les comunitats autònomes que des de 2011 registren un major creixement de la lectura de llibres en temps lliure.
• El 76,3% dels espanyols majors de catorze anys llegeixen algun tipus de contingut en suport digital, 18 punts més que el 2012. La lectura de llibres en format digital és menor que la de premsa o xarxes socials, però creix de manera significativa: l’11,7% de 2012 al 27,2% el 2017.
• El 40,3% de la població només llegeix en paper, mentre que un 20% ja llegeix llibres en el seu temps lliure en suport digital.
• El lector digital és un lector més intensiu, llegeix una mitjana de 16,7 llibres a l’any, davant els 11,6 del lector que només llegeix en paper.
• La lectura en menors té un gran protagonisme. El 80% dels joves entre 10 i 14 anys són lectors freqüents. A partir de llavors es redueix el percentatge de lectors i creix el pes de la lectura digital.
• El 80% dels llibres digitals es van obtenir de forma gratuïta. Únicament un 29,5% dels entrevistats van assenyalar que obtenien llibres digitals pagant per ells.
• Augmenta lleugerament la proporció de compradors de llibres (61% enfront del 56% anterior) però disminueix la compra mitjana, de 10,9 llibres davant de 9,4 llibres. Els compradors prefereixen acudir a les llibreries per a això.
• Millora la valoració de les biblioteques en pràcticament totes les comunitats, però baixa el servei de préstec.
Hàbits de lectura

El percentatge de lectors de llibres a Espanya majors de 14 anys s’ha incrementat des de 2012 fins situar-se al 65,8% de la població, 2,8 punts percentuals més. Es redueix així una mica més la distància que encara ens separa de la mitjana europea, que situa el percentatge de lectors en aquesta franja d’edat en el 70% de la població.
Si tenim en compte només a la població que afirma llegir en el seu temps lliure, al marge de la lectura per estudi o treball, s’observa també un creixement, encara que menor (0,6 punts percentuals), fins situar-se al 59,7% . És a dir, un 40,3% de la població no llegeix mai o gairebé mai per oci. D’altra banda, el percentatge de lectors freqüents, aquells que llegeixen almenys una vegada a la setmana, s’ha incrementat des de 2012, i ja representen el 47,7% de la població major de 14 anys, si bé s’ha reduït el nombre de lectors que llegeixen tots o quasi tots els dies, que passa del 31,2% al 29,9%.

Aquestes són algunes de les conclusions recollides en el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2017 elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE) amb el patrocini de la Direcció General de Política i d’Indústries Culturals i del Llibre del Ministeri d’Educació Cultura i Hàbits lectorEsport que s’ha presentat aquest matí. Es tracta de la primera enquesta d’hàbits de lectura i compra de llibres des 2012. El Baròmetre també ha analitzat l’evolució de la lectura d’un altre tipus de continguts i reflecteix que, des de l’any 2012, s’ha produït un creixement de la lectura d’ llibres en general i de continguts digitals, mentre es detecta un descens en el nombre total de lectors de publicacions periòdiques (premsa i revistes) i còmics. Així mateix, en aquesta ocasió s’han recollit dades d’hàbits de lectura tant en nens com en adolescents.

Perfil de lector:


La lectura de llibres en temps lliure segueix sent major entre les dones, 64,9% que en els homes 54,4%, deu punts percentuals de diferència. Aquestes també són més lectores de revistes i xarxes socials. Les majors diferències entre homes i dones es produeixen en el tram d’edat entre 45 a 54 anys (21 punts). Les menors diferències es Hàbits lectordonen entre els joves de 14 a 24 anys (3 punts percentuals). La lectura de llibres en temps lliure es redueix amb l’edat. Els joves entre 14 i 24 anys segueixen sent el grup de població més lector, no obstant això, s’observa un abandonament de l’hàbit entre la població de 25 a 34 anys. Entre la població femenina es recupera l’hàbit entre els 35 i els 54 anys. És important destacar que, des de 2010, s’observa un increment continuat de la lectura de llibres entre la població de més edat.

Un altre factor que determina l’hàbit lector és el nivell d’estudis. El 80,7% de la població amb estudis universitaris es declara lectora, si bé es detecta una caiguda en el nombre de lectors pel que fa a 2012 (84,2%). També resulta significativa la millora registrada en els últims cinc anys en la taxa de lectura de la població amb estudis primaris.

L’ocupació també condiciona la lectura. La població estudiant és tradicionalment la més lectora (75,7%) i, fins a 2012, era seguida per la població ocupada. No obstant això, el Baròmetre de 2017 reflecteix un descens en aquest grup de població (61,5% el 2017 enfront de 63,4% de 2012). La població en situació d’atur mostra un major interès en la lectura, el 63,2. La lectura de llibres en temps lliure sembla estar millorant en els grups de població amb índexs de lectura tradicionalment més baixos (mestresses de casa i jubilats).

Hàbits de lecturaMadrid, major índex de lectors; gairebé totes les comunitats creixen

El Baròmetre mostra un increment del percentatge de lectors en totes les comunitats autònomes des de 2011, excepte a Extremadura. Madrid segueix sent la regió amb major índex de lectors (71,4%), onze punts més que la mitjana nacional (59,7%). Al costat d’ella, altres vuit comunitats autònomes presenten xifres superiors a la mitjana: Navarra (65,1%); País Basc (63,9%); La Rioja (63,6%); Cantàbria (el 63,3%); Catalunya (62,7%); Aragó (61,8%); Comunitat Valenciana (61,2%); Balears (60%). Navarra, La Rioja, Astúries, Múrcia, Castella-la Manxa i Andalusia són les comunitats autònomes que des de 2011 registren un major creixement de la lectura de llibres en temps lliure.

Per al 74,6% dels lectors l’últim llibre llegit era de Literatura. Per al 9,9% va ser un llibre d’humanitats i ciències socials. El 89,6% va triar un llibre escrit en espanyol, un 4,2% en català i un 3,5% en anglès.

Raons per no llegir:

La manca de temps segueix sent el principal argument dels no lectors per explicar la seva falta d’hàbit (47,7%), especialment entre la població amb edats compreses entre 35 i 44 anys. El 35,1% assenyala que no llegeix perquè o no li agrada o no li interessa, principal raó per al 49,4% dels no lectors amb edats entre 25 i 34 anys. Entre els majors de 65 anys, la salut o problemes de vista són les raons esgrimides per no llegir en el 30,9% dels casos. Cal assenyalar, a més, que un 18,7% de la població no lectora va apuntar que prefereix dedicar el seu temps d’oci a un altre tipus d’entreteniment.

Lectura en suport digital:

Hàbits lectura

El 76,3% dels espanyols majors de catorze anys llegeixen algun tipus de contingut en suport digital. Això suposa un increment de 18 punts respecte al 2012. Si bé la lectura de llibres en format digital és menor que la de premsa o xarxes socials, el seu increment en els últims anys ha estat més significativa: ha passat del 11,7% de 2012 al 27,2% el 2017. El 25% dels llibres llegits van ser en format digital.

Aquest increment en la lectura en format digital no es tradueix, però, en un increment en paral·lel de la lectura total, el que suggereix una transferència gradual de la lectura en paper a la lectura digital.Lectura hàbits

El 20% de la població ja llegeix llibres en el seu temps lliure en suport digital, un 40,3% només ho fa en paper. Utilitza l’ordinador per llegir (49,6%), tot i que des de 2012 s’ha produït una caiguda de l’ús d’aquest suport. Destaca la lectura en Tablet (32,8%) i el creixement en l’ús del mòbil com a suport de lectura (20,2%). Segons les respostes dels lectors, el 80% dels llibres digitals es van obtenir de forma gratuïta. Únicament un 29,5% dels entrevistats van assenyalar que obtenien llibres digitals pagant per ells.Lectura hàbits

El lector de llibres en temps lliure en format digital presenta un perfil característic: És més femení, jove i amb millor nivell formatiu.

A més, és un lector més intensiu, llegeix una mitjana de 16,7 llibres a l’any, davant els 11,6 del lector que només llegeix en paper. La biblioteca del lector digital també compta amb més títols, 340 enfront de 286. El 70,3% dels lectors digitals ha comprat llibres davant del 64,5% dels lectors en paper i ho ha fet més intensament, 6,7 llibres de mitjana, enfront de 5,1. Així mateix, utilitza més Internet i les xarxes socials per buscar informació sobre llibres.

Hàbits lecturaCompra de llibres:


El baròmetre també analitza la compra de llibres a Espanya. Segons les dades de l’informe, el 61,3% dels espanyols majors de 14 anys va comprar llibres al llarg de 2017, el que suposa un increment de compradors respecte a 2012 (55,4%), si bé aquests van comprar un menor nombre de llibres, 9,4 llibres de mitjana enfront de 10,3 de 2012. Un 14% va comprar només llibres de text, un 18,8% va comprar llibres de text i no de text, mentr
Hàbits de lecturae que el 28,5% va comprar només llibres no de text. El percentatge d’espanyols que van comprar llibres no de text s’ha incrementat en 7 punts respecte a 2012, fins a situar-se al 47,3%.

País Basc i La Rioja van ser les comunitats autònomes amb major percentatge de compradors de llibres no de text. Navarra i Madrid van ser les comunitats amb major mitjana de llibres comprats, 12,7 i 11 respectivament. Canàries i Castella i Lleó van ser les comunitats amb menor percentatge de compradors. La segona, a més, és la comunitat on es van comprar menys llibres de mitjana (5,5 llibres).

Set de cada deu llibres comprats (67,8%) van ser de literatura. D’aquests, el 62,9% van ser novel·la i conte. També s’observa un creixement en la compra de llibre infantil i juvenil: 8,2% enfront del 3,9% de 2012 i dels llibres pràctics.

El castellà és la llengua en què estaven escrits el 89,9% dels llibres comprats. Un 5,4% estava escrit en català, es mantenen les xifres de 2012. A Catalunya, els llibres comprats en català representen el 26%. El 2,9% estaven escrits en anglès.

 

llibresEls espanyols continuen preferint acudir a les llibreries per fer les seves compres, un 48,4% va comprar el seu últim llibre en un d’aquests establiments. Les realitzades a través d’Internet continuen creixent i se situen en el 11,9%. Les cadenes de llibreries, grans magatzems, clubs de lectors i hipermercats segueixen la tendència a la baixa que es va detectar en els últims baròmetres.

Rànquing de Llibres més llegits i comprats:


Patria, de Fernando Aramburu; El Guardian invisible, de Dolores Redondo; i Los pilares de la tierra, de Ken Follet, van ser e
ls llibres més llegits el 2017.

Patria, també lidera el rànquing dels llibres més comprats, seguit de Cincuenta sombras de grey, de E.L.James; i de Los pilares de la tierra.

Llibres

La lectura i els menors:


La majoria dels nens menors de 9 anys llegeix o els seus pares li llegeixen de forma habitual. El 82,7% dels pares consultats van assenyalar que ell o algú de la seva família llegia als seus fills. El 85,5% dels nens entre els 6 i els 9 anys llegeixen llibres no de text.

El 99,6% dels nens d’entre 10 i 14 anys i el 92% dels nens i joves amb edats compreses entre 15 i 18 anys són lectors de llibres. A partir dels 15 anys es redueix la proporció de lectors freqüents, el 54,8% dels joves, davant del 78,9% dels nens entre 10 i 14 anys. Majoritàriament llegeixen llillibresbres en format paper, tot i que a mesura que s’incrementa l’edat creix la proporció de lectors en suport digital. No obstant això, cal destacar que la pràctica totalitat dels adolescents lectors (15-18 anys) llegeix algun tipus de contingut en digital (95.4%) i un 34% llegeix llibres en format digital. Aquesta xifra contrasta amb el 27% de lectors de llibres en format digital entre la població adulta.

El 90,5% dels nens d’entre 10 i 14 anys llegeixen per estudis i en el seu temps lliure. Aquesta xifra es redueix fins al 77% entre els joves entre 15 i 18 anys. En tots dos casos, el seu lloc de lectura preferit és la llar.

Biblioteques:


llibresL’assistència a biblioteques o bibliobús s’ha incrementat des de 2012 en 1,8 punts percentuals fins situar-se al 31,9% de la població. Aquest percentatge s’incrementa fins al 36,8% dels consultats que reconeixen ser socis d’una biblioteca. La major part dels usuaris acudeixen a una biblioteca pública, si bé ho fa de majoritàriament de manera ocasional. Només el 28,3% va a elles de manera freqüent. La valoració que fan els usuaris del servei que ofereixen aquestes és molt positiu, ja que els atorguen una nota mitjana de 8,23.

En totes les comunitats autònomes, els usuaris valoren molt positivament les seves biblioteques i els concedeixen millors notes que el 2012, excepte a les Balears i Cantàbria, si bé resulta poc significatiu. Els aragonesos són els que millor valoren les seves biblioteques.

Els usuaris de la biblioteca van a elles en un 55,3% per prendre o retornar llibres en préstec, seguit de la consulta de llibres (25,8%) i l’estudi (27,5%).
La Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE) ha recuperat la publicació del Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres que va quedar suspès el 2012. El llibresMinisteri d’Educació, Cultura i Esport col·labora en aquest estudi que pretén obtenir informació contínua sobre els aspectes relacionats amb els hàbits de lectura de la població espanyola.

L’estudi també considera altres aspectes com els hàbits de compra de llibres, el nombre de llibres a la llar, la lectura d’altres mitjans, l’assistència a biblioteques, l’ús d’Internet, la preferència per altres hàbits d’oci i la lectura en menors .

El present estudi ha estat elaborat per l’empresa Connecta Research & Consulting. Els resultats anuals s’obtenen a partir d’una mostra realitzada entre 5.000 individus.

Més informació:

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies