“Conclusions que espatllen encara més la cosa”, article de la Isabel Sucunza publicat a La Llança

Article de la Isabel Sucunza publicat a La Llança el 22 de gener del 2018. Fes clic per veure l’article original

La LlançaFeia cinc anys que la Federación de Gremios de Editores de España no prenia el pols lector a l’Estat ni, òbviament, en feia públics els resultats amb la publicació del seu “Barómetro de hábitos de lectura y de compra de libros“. Aquest ‘examen’, que va néixer amb la intenció de repetir-se anualment però que es va veure interromput per la crisi, diuen, ara es reprèn sense sorpreses: a Espanya se segueix llegint tan poc al 2017 com poc es llegia al 2013. Amb les dades arriben les possibles explicacions, essent una de les més repetides que la gent, davant tota l’oferta de lectures fragmentades que els arriba via xarxes socials, whatsapps i webs -via mòbil, vaja- sembla haver abandonat la pràctica pausada i lenta que requereix un bon llibr…ARG, quina ràbia d’excusa.

És quan llegim aquestes generalitzacions que a casa, ens estirem dels cabells per no entendre la lògica de la gent que es dedica a escriure aquesta mena d’informes.

És quan llegim aquestes generalitzacions que a casa, ens estirem dels cabells per no entendre la lògica de la gent que es dedica a escriure aquesta mena d’informes. Si el sentit de molestar-se a fer aquesta consulta i posar-ne després per escrit els resultats és mirar de fer alguna cosa perquè amb el temps l’estudi no acabi dient-se “Barómetro del hábito de no leer ni de comprar libros“, per què sempre es deixen apuntades tot seguit conclusions que, en el cas de ser llegides per un no-lector de llibres l’últim que li faran venir són ganes d’anar a la llibreria a comprar-se’n un?

No és cert que tots els llibres requereixin lectures pausades; és més, hi ha llibres que són impossibles de llegir pausadament. Exemples: ara quan arribi a les llibreries (és novetat d’aquesta setmana), intenteu llegir Teoria King Kong, de Virginie Despentes, sense que el cap se us posi a mil per hora i us entrin ganes de sortir corrents a canviar el món; proveu d’acabar Bressol de gat, de Kurt Vonnegut, sense demanar-li a qui tingueu més a prop que s’estiri al sofà davant vostre i que us acompanyi fent amb les cames moviments com de pedalar; intenteu que No se desvanece, de Jim Dodge, us duri més d’una setmana; proveu de llegir més de quatre pàgines seguides d’Aventures i desventures de Joan Orpí, de Max Besora, sense esclatar a riure.

La gent no llegeix perquè, en pensar això que nosaltres mateixos, els que sí llegim, els diem, pensa que els llibres són un conyàs.

No és que la gent no llegeixi perquè els llibres exigeixin concentració i recolliment, és que la gent no llegeix perquè, en pensar això que nosaltres mateixos, els que sí llegim, els diem, pensa que els llibres són un conyàs i que la lectura suposa una frenada del ritme vital que no tothom es pot permetre.

Segueix llegint aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies