“Per a què serveix un llibre?”, article publicat a l’Ara Llegim

Article del Lluís-A.Baulenas publicat a l’Ara Llegim el 27 de gener del 2018. Fes clic per veure l’article original

Diari AraFa uns quants dies la Federación de Gremios de Editores de España ha fet públic el seu nou Baròmetre d’hàbits de lectura i de compra de llibres. Correspon a l’any 2017. L’últim era del 2013. Semblen calcats. A mi continuen sorprenent-me tres dades: el percentatge altíssim de gent que declara que no llegeix mai ni un llibre al cap de l’any. Sempre penso en les enquestes públiques prèvies a les eleccions, en què es pregunta als votants pel record de vot i, no cal dir-ho, per la intenció de vot. Els comentaris no deixen de repetir que entre els votants de tal partit o tal altre hi ha “vot amagat”. O sigui, gent a qui li fa vergonya admetre què vota davant un micròfon. De manera que després, a les eleccions, l’enquesta fa una relliscada. Amb els llibres, deia, em passa igual. Resulta que un 40,4% (déu-n’hi-do!) dels enquestats reconeixen que no llegeixen mai. Hi ha “vot amagat”? A mi, particularment, em faria molta més vergonya, davant l’enquestador, reconèixer que no llegeixo mai que no pas parlar de la meva opció de vot. Si és així, a quant deu arribar el percentatge de no lectors? Millor que no ens ho preguntem, oi?

Per falcar una taula?

L’altra dada que sempre em fa gairebé riure perquè no entenc què hi guanyen (els pagadors de l’enquesta, els editors) és la relativa a l’augment de lectors totals. Et diuen: en aquest baròmetre s’ha incrementat fins a gairebé un 3% la quantitat de lectors. Deixant de banda que aquest total continua sent més baix que la mitjana de la Unió Europea (on, curiosament -o no-, els índexs més alts acostumen a tenir-los els antics estats socialistes), a més compten lectors a partir dels catorze anys, cosa que distorsiona sense remei la dada i fa que no serveixi de res. L’increment vegetatiu de la població fa que, automàticament, augmentin els adolescents, els quals, cal recordar-ho?, tenen lectures obligatòries.

La tercera dada es repeteix inexorablement: la xifra de vendes en llengua catalana continua indicant que molts lectors catalanoparlants prefereixen llegir en castellà (en els casos que també ho podrien fer en català, per exemple en traduccions). La lectura s’ha de fer des del plaer. Però, per a un país on almenys la meitat dels habitants vol la independència, la dada és una mica decebedora.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies