Entrevistem a Cristina Concellón, responsable de Kalandraka a Catalunya: “El mercat del sector del llibre se’ns presenta com una piràmide invertida”

Cinc minuts amb…

Entrevistem Cristina Concellón, responsable de Kalandraka a Catalunya

  1. Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?
Cristina Concellon

Cristina Concellón, responsable de Kalandraka a Catalunya

La fotografia actual en el sector del llibre a Catalunya ens mostra un ecosistema molt plural: L’Associació està formada per 96 empreses, de les quals una tercera part tenen menys de 10 anys de vida. El 60% tenen menys de 5 treballadors i el 68%, menys de 10. Una quarta part publiquen menys de 10 novetats a l’any i la meitat, menys de 25. I en són un 25% les que publiquen només en català.

En resum, existeix una gran concentració sense precedents en el mercat editorial en català, i una gran fragmentació en petits projectes de creació recent, que estan relacionats, en gran mesura, amb els espais buits i línies editorials per cobrir el que va deixar el Grup 62 a partir de la seva fusió el 2007 amb els segells catalans del Grupo Planeta (Columna, Planeta, Destino Timum Más i Estrella Polar), part dels d’Enciclopèdia Catalana  (Pòrtic, Proa i Mina) i els propis del Grup 62 (Edicions 62, Empúries i Selecta).

Després d’aquesta gran fusió només queden editorials independents de dimensió mitjana i petites.

Solen ser microeditorials amb una precària situació econòmica, que sorgeixen amb l’objectiu inicial de publicar autors catalans inèdits i traduccions internacionals que acostumen a publicar-se només en castellà.

2. Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?

Segons el nostre parer, en aquesta època que es caracteritza per l’eclosió de les xarxes socials i la disminució del temps dedicat a la lectura reflexiva -temps d’oci ocupat pel consum audiovisual en privat-, el repte de qualsevol sistema editorial implica mantenir i fidelitzar la gran minoria de lectors habituals.

El mercat del sector del llibre se’ns presenta com una piràmide invertida. A la base, que és molt estreta, estan les persones que més llegeixen (qui compra més d’un llibre al mes) i la resta es va dispersant, atrets per aquestes noves alternatives d’oci “intel·ligent”. En aquest sentit, el paper de les biblioteques, com a llocs de difusió cultural, i el de les biblioteques escolars, com a agents dinamitzadores, tenen un paper fonamental. I també la col·laboració entre editorials i llibreries, creant sinergies i complicitats, ens proporciona un estat de major optimisme.

3. Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?

Col·laborar en la professionalització del sector, realitzar cursos de formació, potenciar la participació en fires internacionals, actuar activament per a consolidar i augmentar els ajuts econòmics que ajudin a professionalitzar i enfortir l’edició en català. Per altra banda, propiciar la col·laboració entre les editorials que formen part de l’Associació, promoure accions de difusió del llibre en català en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió, etc.) i promoure també acords entre els Departaments de Cultura i Ensenyament, perquè vagin en una mateixa direcció, que no és una altra que la normalització total de l’ús del català en tots els àmbits i la posada en marxa de campanyes de foment de la lectura en general i en català, en particular.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies