Llegeix l’article publicat a l’Ara Llegim: “Bolonya, un any després”

Article de la Laura Serra publicat a l’Ara Llegim el 30 de març del 2018. Fes clic per veure l’article original

Fira de bolonyaLa cultura catalana va ser la convidada d’honor de la Fira de Bolonya del 2017, la cita més important del món en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Un any després, i un cop tancada la fira d’aquest 2018, els editors i autors valoren l’impacte que ha tingut aquella fita. Ha existit un ‘efecte Bolonya’ en l’edició catalana? Com els ha anat la fira?

Fa quinze anys que Geòrgia Picanyol visita la Fira de Bolonya com a responsable de l’àrea de vendes de drets d’Edebé. Aquest any n’ha tornat molt satisfeta: “Pel que fa a l’oferta, ha sigut una molt bona fira qualitativament. I hi havia molta gent, i qualificada, amb ganes de comprar”, afirma. Tot i que la compra de drets és molt lenta i els contractes que resultin de la feina de Bolonya no se segellaran abans de dos o tres mesos, la seva experiència la fa ser positiva. Aquesta sensació d’optimisme -tan intangible com real- la comparteixen diversos editors i autors que aquesta setmana han estat a Bolonya.

Pels passadissos de la fira es respirava cert aire de recuperació, que se suma a l’atenció especial que la cultura catalana va rebre com a convidada d’honor l’any passat. Va ser la culminació d’un camí ascendent. “Ara estem més situats al mapa. No has d’explicar tantes vegades què és l’edició en català i les particularitats del mercat, com el bilingüisme”, assegura una altra veterana, Patrizia Campana, directora editorial de l’àrea infantil i juvenil del Grup 62, que fa 17 anys que no es perd la cita més important del seu sector. Mar González, en canvi, només fa quatre anys que va a la fira, d’ençà que va fundar Babulinka Books, però ja ha notat “un gran canvi”: “Fins ara quan ensenyava el dossier era molt difícil vendre, perquè ens havíem posicionat com a país comprador. Ara em diuen: « Show me, show me ». S’han documentat sobre qui som i saben que Catalunya és un país que exporta talent”.

Més editors a fer negoci

Es consolida una important presència catalana a la fira

Per a Izaskun Arretxe, responsable de l’àrea de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull, Catalunya “ha afermat” la seva presència internacional en un àmbit on fa anys que les editores, les agents i el mateix Llull ja “treballaven fent feina de formigueta”. Una xifra per demostrar l’ efecte Bolonya és que s’hagin multiplicat el nombre d’editorials que viatgen a la fira per comprar i vendre. Si el 2016 eren 9, aquest 2018 han sigut 40 (ja sigui amb estand propi o amb el que comparteixen el Llull, l’ICEC i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana), més a prop de les 56 que van ser el 2017, quan hi va anar tot el sector en pes. Una altra xifra per quantificar l’efecte de la fira passada són les demandes d’ajuts a la traducció i la il·lustració: entre la primera convocatòria i la segona, ja post-Bolonya, l’increment és del 150%.

“S’ha consolidat la presència de l’any passat. Ara ja som al mapa i ens podem concentrar en vendre autors”, diu Montse Ayats, presidenta dels editors. D’una banda, atribueix l’èxit de Bolonya 2017 a “la maduresa de la feina” que hi havia feta i, de l’altra, “a la bona entesa entre sector públic i privat, que es reforcen, i això dona rendibilitat”.

Tenir contactes personals

La fira serveix per estrènyer vincles en un “context comercial”

L’il·lustrador Bernat Cormand l’any passat va anar a la fira a vendre un projecte d’àlbum il·lustrat que aquest any ja té cara i ulls, Els dies feliços, i dues editorials al darrere, Tragaluz (Colòmbia i Argentina) i A Buen Paso (català i castellà). És obvi que podria haver contactat amb l’editorial mataronina des d’aquí, però les fires són l’únic marc on troba “editors oberts a propostes, amb una actitud comercial”. “Sense aquest context és difícil vendre un projecte”, opina. Enguany ha tornat a Bolonya però més relaxat, per fer contactes amb nous editors, mantenir els que ja té, observar tendències i conèixer altres il·lustradors. “La fira és una bogeria i he après que al final el que funciona és intentar conèixer els editors en un pla més personal, més que fer un correu formal o anar amb el portafolis sota el braç”, diu Cormand. Pensa el mateix l’il·lustrador Albert Asensio, que ha acompanyat les seves editores en deu cites al dia per vendre els seus últims llibres. “Veure l’autor crea un altre tipus de vincle -assegura el creador del premi Llibreter El banc blau (Babulinka)- i en treus contactes que a la llarga són bons”. Ell assegura que ha notat editors molt més receptius gràcies a la fira passada. Cormand, en canvi, té dubtes: “L’any passat vam tenir molta visibilitat, però no sé fins a quin punt els editors estrangers ho recorden o et posen al mateix sac que els autors i il·lustradors espanyols”.

Optimisme comprador

Agents i editors busquen nous mercats: de Rússia a Turquia

L’any passat David Cirici va guanyar el premi Strega Ragazze e Ragazzi amb Molsa. Si fins llavors tenia set traduccions (castellà, xinès, coreà, turc, alemany, holandès i italià), aquest any n’hi ha sumat tres (portuguès, grec i eslovè) i la possibilitat que surti una adaptació al mexicà. “I segueix viu! -diu la seva editora, Geòrgia Picanyol-. A la fira encara m’han preguntat pel llibre [del 2013]. Els premis, les vendes en altres països i les traduccions reforcen el títol i acceleren el procés de compra”. Perquè a Bolonya els segells també hi van a obrir nous mercats, com Rússia, que s’ha tornat a activar després de la crisi, l’Aràbia Saudita o Turquia. “La xarxa que genera el Llull, amb traductors i universitats, i les ajudes a la promoció van molt bé per accedir a nous països”, diu l’editora d’Edebé.

“Així com la Fira de Frankfurt estava més trista, aquesta ha sigut una fira amb cert optimisme comprador”, certifica Arretxe, que aquests dies ha conversat amb tots els editors a Bolonya, però en canvi ha trobat a faltar el suport institucional que l’any passat va rebre el Llull. No hi ha assistit cap autoritat, fruit de la situació política que viu el país. Si l’any passat es volia internacionalitzar la cultura catalana, aquest any -inevitablement- s’ha internacionalitzat el Procés. A les més de cent reunions que han fet els tècnics del Llull per presentar el catàleg d’ajuts i de novetats editorials “primer et parlen de política i després de llibres”, diu Arretxe.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies