“La gran dificultat del llibre en català és la visibilitat” Montse Ayats

Entrevista de Pau Garcia publicada a ViaEmpresa el 8 de setembre de 2016. Cliqueu aquí per accedir a l’article original

“La gran dificultat del llibre en català és la visibilitat”

Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, reclama fer present la lectura en la vida diària

Montse Ayats, directora d'Eumo Editorial i presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. Imatge cedida a ViaEmpresa

Montse Ayats, directora d’Eumo Editorial i presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Imatge cedida a ViaEmpresa

Tot i que Sant Jordi encara queda lluny, els editors de llibres intenten captar l’atenció del públic més enllà d’un sol dia. Ja fa temps que ho estan aconseguint almenys durant l’inici de setembre, amb la celebració de la Setmana del Llibre en Català, que aquests dies viu la seva 34a edició. Montse Ayats gaudeix per primer cop aquest esdeveniment com a presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, càrrec que va assumir a principis d’any. La també directora d’Eumo Editorial reivindica la necessitat de fer més present la lectura i els llibres en la vida diària. Especialment la dels llibres en català, que segueixen intentant treure el cap a les llibreries davant una molt més àmplia oferta en castellà. A Catalunya, les editorials que publiquen en català amb prou feines superen el centenar.

Com està funcionant la Setmana del Llibre en Català d’enguany?

La valoració és molt positiva des del punt de vista de l’espai, ja que una de les feines d’aquest any era transformar-lo respecte les casetes de fusta que teníem. Hem crescut en expositors i les vendes de moment estan per sobre de les de l’any passat. Sí que hem notat que el primer cap de setmana hi ha hagut menys gent que en altres ocasions, segurament a causa de la xafogor que feia.

En el marc d’aquest esdeveniment han presentat les dades del 2015, on la facturació dels llibres en català va créixer un 3,2%. Una bona notícia?

Créixer per segon any consecutiu després de baixades continuades des del 2008 és important. Però aquest creixement és global, una part se l’emporta el text, l’altra la literatura, etc. El problema el tenim en la literatura infantil i juvenil, que ha baixat. Hem de veure què fem aquí perquè aquesta part també creixi. Hem de créixer fins a l’infinit? No, però està clar que l’oferta en català encara no està normalitzada i tenim possibilitats de créixer. Però també ens cal responsabilitat. Si volem tenir més lectors hem de tenir una oferta que arribi a tot tipus de públic.

Quin és l’estat de salut de les editorials que publiquen en català?

Sempre diem que tenim una mala salut de ferro. Falta arreglar moltes coses, però tenim voluntat de fer-ho. Sigui com sigui, crec que el més dur ja ha passat. Les empreses han fet reestructuracions de plantilles i s’han externalitzat molts serveis. No lliguem els gossos amb llonganisses però sí que hi ha l’esperança que la situació anirà millor que els darrers anys.

Parlava de reestructuracions empresarials. Com s’ho fan per ser rendibles?

En les dades del 2015 hem vist que el tiratge mitjà també ha baixat. Quan planteges el cost d’un llibre el reparteixes entre els exemplars que fas d’entrada. A efectes d’organització les empreses ja han fet tota la feina. S’han aprimat i sobre això ja no cal actuar. Hem de començar a seleccionar una mica més el que publiquem i buscar la manera que els llibres arribin als lectors. Al capdavall, la gran dificultat del llibre en català és la visibilitat. Quan entres en una llibreria no sempre el català té una bona presència, atès que a Catalunya també hi ha una gran producció de llibres en castellà. A més, hi ha la qüestió de la visibilitat i presència dels llibres als mitjans de comunicació. Una de les grans dificultats és com arribes al lector perquè sàpiga que existeixes. Hem d’aprofitar molt més les xarxes en què ho estem fent perquè el lector ens conegui i acabi comprant.

Aquesta reducció en la mitjana del tiratge dels llibres en català és tan sols a causa de buscar més rendibilitat o hi ha altres motius?

És per una qüestió pràctica, si no els vens els tens en un magatzem. Per tant, anem ajustant. Com que produïm més títols, si no creix el nombre de lectors has de reduir el tiratge. Ara bé, tampoc podem reduir gaire més si volem arribar a tot el territori, que és molt dispers. Però aquesta reducció també té a veure amb algunes de les publicacions que fem. A Catalunya tenim projectes de poesia i altres gèneres amb tiratges molt petits que han sortit més que en altres moments. Jo que sóc a Eumo, el tiratge de 1.600 d’entrada sovint no el fem. Potser en fem 1.000 i algú en fa de 400. El digital avui permet fer tiratges molt curts que t’ajuden a no tenir tant d’estoc al magatzem.

La mitjana de tiratge és de 1.698, però segur que l’augmenta les apostes segures de best sellers. Quin és el tiratge “real” d’un llibre en català?

Diria que és d’uns 800 o 1.000 exemplars. Si va bé ja reeditaràs, però amb aquestes xifres ja pots arribar a tot el territori. Evidentment, si és un llibre que entens que té moltes possibilitats, com una novel·la premiada, i necessites més entrada al mercat, en pots fer 2.000 o 2.500. La possibilitat d’imprimir a preus més econòmics també ajuda a regular més el tiratge.

Sigui com sigui, també hi deu influir l’estacionalitat amb dies com Sant Jordi…

Ens hem marcat unes dates i acabem encasellant l’any en Sant Jordi, la Setmana i Nadal. Són els tres períodes amb més oferta. Per Sant Jordi és el moment més àlgid, però també depèn molt del model d’empresa que tens. Les més petites treballen més a fons perquè els seus llibres durin tot l’any, però Sant Jordi té un impacte molt important per tots. Aquest any, on es va fer molta feina per posar en valor l’edició en català, els resultats han estat bons. Per tant, quan tots ens hi posem som capaços de donar al català una força important.

La reducció de la facturació en literatura infantil i juvenil és un tema que els preocupa. Què plantegen per recuperar-la?

Aquí ens preocupa la qüestió de reutilització i socialització. Les escoles consideren que els llibres de text són massa cars i decideixen socialitzar-los. Això ho tenim bastant assumit, però el problema és quan es trasllada a literatura infantil i juvenil. Sovint els llibres que molts infants portaven a casa eren els que feia comprar l’escola. D’alguna manera els estem privant de tenir la seva biblioteca personal que tots tenim i ens anem construint. Potser hauríem de reflexionar si aquesta reutilització dels llibres literaris fa realment una bona feina. Em diran que defenso el meu sector, i evidentment que ho faig perquè hem de viure; però crec que aprendre a llegir bé per estimular les neurones és fonamental per a la vida.

Durant la presentació de les dades del 2015 va demanar als departaments de Cultura i Ensenyament que facin “polítiques” per posar en valor la lectura. Què proposa exactament?

Si volem una societat lectora els infants ho han de veure a la família, a l’escola, als anuncis. Les cultures amb vocació lectora tenen anuncis d’electrodomèstics on el valor del producte és que donarà temps per llegir! Els autors van a les escoles… Necessitem que la lectura i els llibres siguin presents a la vida diària. Que a les sèries de televisió també llegeixin, per exemple. Això passa pels mitjans i per les polítiques. En el cas d’Ensenyament hi ha tot el debat de les lectures obligatòries. Segur que els hem d’obligar a llegir un determinat títol? No podem deixar que triïn? I a sobre hem d’examinar aquesta lectura? Estimulant no ho és, això. Ens queixem que els adolescents no llegeixen, però si els portes la contrària i els obligues a examinar-se…

Per acabar, no podem esquivar la qüestió del llibre electrònic, que no acaba d’arrencar. És per manca de demanda o per la incapacitat de crear un bon model d’oferta?

Deu ser la suma de les dues coses. No hi ha una bona oferta, però si no hi ha una demanda… Els editors tenim clar que el pa avui ens el dóna el llibre en paper. En les generacions que s’incorporen segurament el digital tindrà més força, però el lector assidu té una edat on el paper segueix dominant. El digital haurà d’evolucionar. Hem fet llibres que s’assemblen molt al paper, pots augmentar el cos de lletra i poc més. Però també hi ha d’haver els aparells per llegir. Caldrà posar-hi continguts i pensar en les generacions que vénen, per qui serà habitual llegir al mòbil. Finalment, hi ha la qüestió de la pirateria. Sense una bona legislació, serà bastant difícil que hi hagi un mercat que funcioni.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies