“e-Biblio s’hauria d’alinear amb les estratègies del sector llibreter i editorial”, entrevista a Carme Fenoll, cap de Biblioteques de la Generalitat

Conversem amb Carme Fenoll, cap de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, sobre la situació actual i els projectes de futur de les biblioteques catalanes.

Quines creieu que són les estratègies per estimular la lectura i al lector des de les biblioteques?
Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

L’estratègia de base passa pel personal de les biblioteques: necessitem persones ben formades i amb recursos i passió per la feina que fan. Evidentment, cal saber aprofitar la renovació d’espais que s’ha fet en els darrers anys i acompanyar-ho dels recursos necessaris que permetin un manteniment i una adequació en horaris i serveis a l’alçada. L’estratègia de les biblioteques s’ha enfortit amb la complicitat dels principals agents del llibre: cal saber teixir vincles estrets amb les escoles, instituts i llibreries de cada barri i ciutat. També amb agents directes del món del llibre més propers com escriptors (vegeu, en aquest sentit el projecte #Decapçalera), il·lustradors o editors.

Quin seria el seu model ideal del sistema públic de Biblioteques? És adequat el que tenim actualment?

El model ideal seria el que satisfés el nombre més gran de ciutadans possibles. En un estudi de persones no-usuàries de biblioteques que vam fer a finals de l’any passat, les biblioteques tenien una qualificació general molt positiva (8,3 sobre 10), però encara veiem que el 45% dels catalans de més de 14 anys no utilitzen les biblioteques: cal millorar aquesta situació. El sistema bibliotecari ha avançat molt en els darrers anys i ens podem sentir orgullosos; tanmateix, les situacions dels territoris són diferents i cal fer passes en assegurar el manteniment (personal, col·leccions, espais) per tal que es consolidin.

Què caldria fer per a què les Biblioteques i els llibres siguin un referent entre la ciutadania?

En primer lloc, fer bé la nostra feina. I quina és la nostra feina? Saber ser uns bons mediadors del llibre i la lectura i alinear-nos amb les necessitats dels ciutadans. Cal que totes les institucions que tenen competència en la matèria prioritzin en els pressupostos els recursos per assegurar que el servei és de qualitat: fiable, actual i bibliodivers. Cap espai com la biblioteca pública genera tantes possibilitats de transformació social. Perquè això passi, cal també que agents com els mitjans de comunicació ens ajudin a fer-ho visible.

El bibliotecari, ha de ser un prescriptor?
Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Foto: Carles Domènech

Foto: Carles Domènech

Sí, i en molts casos ja ho és. S’espera d’un bibliotecari que pugui recomanar llibres i que tingui la capacitat de fer la seva feina utilitzant un algoritme humà i prou sensibilitat per resoldre les necessitats informatives dels usuaris. A més, percebo que els bibliotecaris poden ser, no només prescriptors literaris sinó també prescriptors culturals: els puntals de referència a l’hora de despertar interessos culturals i fer de nexe amb les propostes del seu territori. D’aquí neixen, per exemple, les propostes lligades a Públics BIB.

Com veieu el futur dels bibliotecaris i de les biblioteques? Com afecta o us afectarà el model digital?

Diria que hem de tenir ben present que els humans continuem necessitant espais on socialitzar-nos, on relaxar-nos i on connectar-nos amb nosaltres mateixos. I en aquest sentit, les biblioteques catalanes comptem amb més de 100 anys d’experiència per fer-ho possible. En el decurs del temps hem demostrat la capacitat per adequar-nos als nous temps i crec que continuarem en aquest camí. El model digital l’estem tenint en compte i des de l’any passat disposem d’e-Biblio, el nou servei de préstec digital, des d’on estem buscant la millor estratègia per arribar a aquest creixent nombre de lectors que opten per aquest nou format. De moment, la percepció és que cal millorar encara molt l’oferta i destinar-hi els recursos adequats, sense sobreestimar-lo ni subestimar-lo.

Com veieu el futur del projecte e-Biblio?

En el meu desideràtum veig que aquest projecte s’hauria d’alinear al màxim amb les diferents estratègies del sector llibreter i editorial del país. Per exemple, veuria molt interessant la possibilitat d’unificar la plataforma i possibilitar préstec i compra. També cal estar ben alerta a les polítiques que, en aquest sentit, estan fent les biblioteques que ens avancen en dos o tres anys a les nostres iniciatives (Nova York, Escandinàvia…) i maniobrar en consonància. Un pas imprescindible per a nosaltres és unificar el catàleg bibliotecari de llibres físics amb el digital, així com dissenyar campanyes per donar-lo a conèixer de forma àmplia i adequada.

Informació relacionada:

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies