Santi Vila: “La cultura és la nostra millor targeta de presentació, però també pot ser la millor de les polítiques socials”

santi-vila

El conseller de Cultura, entre la presidenta de la Comissió de Cultura del Parlament, Irene Rigau, i el secretari general de Cultura, Pau Villòria. Foto: gencat

El  conseller de Cultura, Santi Vila, va reivindicar el passat 23 de novembre al Parlament de Catalunya la dimensió social de la cultura i va detallar la bateria de projectes que s’aplicaran en els propers mesos per garantir que l’accés a la cultura sigui l’eix principal de la legislatura. “Volem posar l’accent en el seu paper social, com a element de progrés individual i col·lectiu, d’inclusió social, d’accessibilitat universal i d’invitació constant a la participació de tothom; en definitiva, com un element d’estat del benestar universal”, va manifestar el conseller.

Vila ha comparegut davant la comissió de Cultura del Parlament per revelar les polítiques estratègiques del Departament i, alhora, fixar la posició del Govern en relació al present i el futur del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

En el seu relat, el conseller ha insistit que “la cultura és la nostra millor targeta de presentació, però també pot ser, sens dubte, la millor de les polítiques socials”. Segons Santi Vila, “som el país que relliga cultura amb cohesió social, creativitat amb productivitat, comunitat amb individualitat, identitat amb universalitat i progrés amb coneixement”.

Durant la compareixença, el conseller Vila ha recordat que des del Departament “hem centrat els nostres esforços en aquelles polítiques que connecten millor la cultura amb la societat, i aquells projectes que li donen un caràcter social i col·lectiu”.

En aquest sentit, Santi Vila ha detallat els projectes i accions del Departament de Cultura a partir de set grans idees que, segons ell, exemplifiquen què significa “tenir sentit social en cultura”.

 

1.“Garantir una accessibilitat per a tothom envers els continguts culturals bàsics, de forma gratuïta o bé afavorint-ne un preu d’accés assequible per a la majoria de ciutadans”

El Departament de Cultura preveu reactivar el Pla Específic de Biblioteques l’any 2017 amb una inversió de 2,8 milions d’euros. A més, destinarà un milió d’euros més, fins arribar als 2,2 milions, a l’adquisició de llibres per a les biblioteques del país. També es preveu implantar molt properament un catàleg únic nacional de les biblioteques públiques de Catalunya, el Bibliocat, que fusionarà en una única consulta els registres bibliogràfics dels catàlegs Argus i Aladí, així com crear un carnet únic de biblioteques públiques. En aquest sentit, el Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona han acordat dissenyar, abans que acabi l’any, una imatge única de carnet de biblioteca, sota el nom de “Biblioteques Públiques de Catalunya”.

En la mateixa línia de garantir l’accés a la cultura de tothom, se segueix impulsant el programa socioeducatiu Apropa Cultura, adreçat al sector social. Actualment, 50 equipaments ja formen part del programa, gestionat des de L’Auditori.

També s’ha posat en marxa la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre”, que vol estimular els hàbits de lectura dels infants i potenciar el paper de les llibreries com a prescriptors culturals. Gràcies a aquesta iniciativa, impulsada en col·laboració amb el Gremi de Llibreters i el Gremi d’Editors de Catalunya, Vila ha explicat que prop de 25.000 infants ja han pogut iniciar la seva biblioteca personal. Amb aquesta xifra, la campanya, que es tancarà el 30 de novembre, s’acosta al 30% de beneficiaris potencials.

D’altra banda, la campanya “Escena 25” afavoreix, als joves, d’entre 18 i 25 anys, l’accés a espectacles de teatre, circ, dansa i concerts amb preus especials, d’entre 3 i 10 euros. Fins avui, enguany s’han reservat 11.414 entrades en el marc de la campanya.

 

2.“Fer possible que l’accés a la cultura comporti progrés efectiu del ciutadà, vinculant-lo amb el seu entorn i activant-lo en termes d’esperit crític, d’iniciativa individual i de cooperació constructiva”

El Departament de Cultura està desenvolupant el Pla Integral de les Arts Visuals; el Pla Integral de la Música; el Pla d’Impuls de la Dansa; el Pla Integral del Circ; el Pla Integral d’espectacles per a tots els públics; el Pla Estratègic de l’Audiovisual i el Pla de Cultura Digital. En l’àmbit del llibre, s’ha impulsat el distintiu Llibreria de Referència i el Mapa de Llibreries, amb l’objectiu de potenciar el canal llibreria.

Així mateix, les línies de subvencions i beques de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) volen ser un estímul a la creativitat mitjançant ajuts als artistes per tal que desenvolupin les seves idees. Des del mateix organisme, es preveu també la creació, l’any 2017, del projecte estratègic Observatori de les Empreses Culturals.

 

3. “Establir ponts de cooperació amb altres departaments del govern que enriqueixin aquest progrés individual i col·lectiu a través de la cultura (ensenyament, universitats, empresa, benestar social, treball…)”

El programa Sala d’Art Jove, fruit d’un conveni amb l’Agència Catalana de Joventut, treballa pel foment de l’art emergent a Catalunya. Alhora, el programa Municipi Lector, en què participen el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, ajuntaments, biblioteques, escoles i associacions de pares i mares, vol involucrar tota la comunitat de les poblacions catalanes en la promoció de la lectura entre els seus ciutadans.

 

4. “Establir ponts de cooperació amb altres institucions del país que ajudin a eliminar duplicitats, a afavorir l’accessibilitat i a universalitzar la participació cultural (polítiques mancomunades amb ajuntaments i diputacions)”

pla-general-parlamentS’ha consolidat el desplegament del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) i es planteja la seva millora a través d’un nou model de vertebració territorial amb xarxes locals de cooperació i coordinació. L’any 2017 es posarà en marxa un pla pilot a la demarcació de Girona. A més, s’implantarà, progressivament, el Distintiu de Qualitat Ambiental i es posarà en marxa un Pla d’Accessibilitat per a equipaments públics.

El Departament també treballa per mantenir i augmentar els suports a les programacions estables d’arts escèniques, música i arts visuals dels municipis catalans.

Així mateix, es fa créixer la Mancomunitat Cultural, un projecte de coordinació per fomentar el suport a les arts en viu als municipis. Des de 2014, s’articula conjuntament amb la Diputació de Barcelona mitjançant convenis per als grans teatres i la línia de subvencions Programa.cat. L’any 2017, la Diputació de Girona s’incorporarà al projecte i es preveu sumar la resta de diputacions en els propers anys.

També es preveu aprovar i implantar el projecte de revisió de la Xarxa de Centres i Espais d’Art com un Sistema Públic de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya.

 

5. “Obrir la cultura catalana al món per a exportar-ne el millor del nostre talent i per a importar-ne les millors idees i projectes, fent de l’accessibilitat de la cultura catalana una accessibilitat universal”

L’any Llull se celebra més enllà de les nostres fronteres amb exposicions, presentacions de llibres, conferències, concerts i un gran nombre d’activitats culturals

D’altra banda, Catalunya participarà a la 57a edició de la Biennal d’Art de Venècia amb el projecte La città che non si vede d’Antoni Abad. La proposta, que participarà dins el programa Eventi Collaterali, està comissariada per Mery Cuesta i Roc Parés.

Catalunya, en aquest cas conjuntament amb les Illes Balears, participarà, també, a la Fira Internacional del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya, l’esdeveniment més gran i important del seu gènere arreu del món.

El Departament de Cultura coordinarà i treballarà per garantir la presència de Catalunya i de la seva cultura al festival Smithsonian Folklife Festival l’any 2018. Aquest esdeveniment és considerat el més important del món sobre patrimoni cultural immaterial.

S’impulsarà un nou programa de residències a l’exterior per a l’any 2017. L’objectiu és treballar amb diferents models de residències per poder establir un marc de cooperació a llarg termini, a banda d’impulsar que d’altres estructures ofereixin la residència com a part del seu projecte general.

 

6. “Estimular l’ús de la cultura, no només de forma receptiva o passiva, sinó també de forma activa; és a dir, estimular la creació i garantir les vies d’expressió per a tothom que tingui una idea i necessiti eines per a dur-la a terme”

El Pla Integral de les Arts Visuals, consensuat amb el sector, preveu un total de 91 accions i inclou l’estudi de la situació professional dels artistes a Catalunya. I en l’àmbit de la cultura digital, es treballa en l’elaboració del Pla Digital 2017-2019.

 

7. “Convidar a la participació i la responsabilitat privada i pública envers la cultura, afavorint mesures d’estímul fiscal sobre mecenatge, coordinant projectes públic-privats i fomentant la cultura de la coresponsabilitat”

El Departament de Cultura participa en la Fundació Catalunya Cultura, ens independent que aplega els principals mecenes privats del país. A més, treballa en l’impuls d’una futura llei de mecenatge. En aquest sentit, i en el marc de les competències de què disposa la Generalitat, es vol donar una base legal a la col·laboració entre el sector públic i el privat, que ha funcionat amb èxit en altres camps.

 

Grup de treball pel CoNCA

En la seva intervenció, el conseller Vila s’ha referit al present i el futur del CoNCA. En aquest sentit, Vila ha proposat la constitució d’un grup de treball, en el marc de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya, que elaborarà una anàlisi del model del CoNCA. “La creació d’aquest grup, que treballarà a partir d’una proposta del Departament de Cultura, parteix de la idea que el CoNCA necessita una redefinició”, ha explicat Vila. Per al conseller, “la rellevància del CONCA ha d’articular-se a través de la seva capacitat per analitzar i avaluar l’eficàcia i la prestació de les polítiques culturals que dissenyi el Govern” i aquesta institució “ha de ser un referent únic i qualificat al país pel que fa a l’organització d’un sistema d’indicadors i d’auditories, que incideixi en l’orientació de les polítiques culturals del Govern”.

El conseller de Cultura ha destacat que el CoNCA ha de ser “un ens qualificat que sigui prescriptor de polítiques culturals presents i futures; que organitzi un sistema d’indicadors i d’auditoria que sigui neutral, objectiu, científic i útil per a les línies polítiques marcades pel Govern, i que generi de consensos, al marge de la lluita partidista”.

Vila ha ressaltat, també, que “cal continuar posant l’accent en la consolidació del dret de la ciutadania en l’accés a la cultura com a element clau de l’estat del benestar i les polítiques socials”.

 

Més informació:

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies