“La literatura per a nens no és una criaturada”, vist a El Periódico

Article d’Imma Muñoz publicat al diari El Periódico el 25 de gener del 2017. Fes clic aquí per veure l’article original

La editora Reina Duarte, a la seu d'Edebé, aquesta setmana. Foto: Carles Ribas, El País

La editora Reina Duarte, a la seu d’Edebé, aquesta setmana. Foto: Carles Ribas, El País

Fa 25 anys, a l’editora bilbaïna Reina Duarte l’editorial Edebé li va proposar un repte: organitzar un premi (bé, dos) que evidenciés que la literatura infantil i juvenil no era una criaturada. Que s’havia de prendre molt seriosament. «Que li donés la importància que es mereix», explica amb el veredicte de la 25a edició encara ressonant: Ricard Ruiz Garzón és el guanyador del premi de Literatura Infantil amb La immortal, i Francisco Díaz Valladares, del de Juvenil amb Rere l’ombra del bruixot. Els premiats s’enduran, respectivament, 25.000 i 30.000 euros, quantitats de premi de primera (el Nadal té una dotació de 18.000 euros) que els permetran, diu Duarte, «comprar temps per escriure bones obres dedicades a aquests públics».

Aquest és el propòsit que ha mogut aquesta dona entusiasta, ànima dels premis, en aquest quart de segle: «Acostar la bona literatura als nens». Per això des del primer moment va tenir clar que havien de poder-hi optar originals escrits en qualsevol de les quatre llengües oficials de l’Estat i que l’obra guanyadora havia de ser traduïda a les altres tres («tots els nens tenen dret a disfrutar de bona literatura en la seva llengua materna», reivindica), i que s’havia d’editar en un format assequible: «Res d’edicions de luxe: el preu no pot ser un fre».

Sempre les millors

També que el jurat havia d’estar format per persones alienes a l’editorial, perquè cap interès empresarial pogués enterbolir l’elecció. «Que guanyessin sempre les millors obres». Han tingut ull: atresoren dos premios nacionales a la llista (Maite Carranza i César Mallorquí), i algun autor de rècord, com Carlos Ruiz Zafón, llavors un desconegut, va trepitjar podi per primera vegada amb ells. «Només se’l va tenir en compte quan va començar a ser llegit per adults, però abans ja havia arribat a milers de joves», diu Duarte.

Aquí es percep un neguit. Com quan explica que encara hi ha pares que, al llegir alguna de les novel·les guanyadores, exclamen: «¡Ai, però si això està molt bé!». «En aquests 25 anys hem desenvolupat un planter de grans professionals (autors, editors, il·lustradors) i la consciència del que la lectura pot fer pels nostres fills. Com a societat, ja no tenim excusa per no posar-la en el lloc que es mereix». El lloc de les coses importants. —

La selecció de l’editora

«Gabriel Janer Manila va guanyar el premi de Literatura Infantil el 1993. Va ser fantàstic que inaugurés la llista de guardonats un escriptor de tantíssima qualitat i ja consagrat».

«És el debut literari de Ruiz Zafón. Es va presentar al primer premi juvenil amb aquesta novel·la gòtica. No el coneixia ningú. Va guanyar el 1993, i quan es va convertir en un fenomen de vendes, ja tenia milers i milers de lectors joves».

«A l’arribar a la cinquena edició vaig pensar: ‘¡Això va de debò!’. I el va guanyar César Mallorquí, un dels millors autors de juvenil, que a més ven moltíssim». De les seves tres obres premiades, dos milions de llibres.

«Aquest llibre va ser el primer que va escriure per a nens. Avui triomfa amb la sèrie Els futbolíssims, a Cruïlla. Un requisit dels nostres jurats és que no estiguin lligats a Edebé».

«Fernández Paz, mort l’estiu passat, va ser el primer autor que va guanyar amb una obra en gallec. Segons la política del premi, es va traduir a les altres tres llengües oficials».

«És un dels escriptors que han guanyat el premi en més d’una ocasió: el 2007, amb aquesta obra, i el 2015, amb El signe prohibit. No és un autor que escrigui gaire, però quan ho fa, la clava».

«Marca un abans i un després, per a mi. El 2010, el tema dels abusos a menors era més tabú del que és avui. I Carranza va saber parlar del tema i conscienciar els xavals. Aquest llibre impacta a qualsevol edat».

  • Molsa‘, de David Cirici

«Cirici va guanyar el 2013 amb aquesta obra en català. Serà un dels llibres de la Fira LIJ de Bolonya, a l’abril: Catalunya és convidada d’honor, i a més Cirici ha seduït els lectors italians».

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies