“Quim Monzó rep el 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”, publicat a l’Ara Llegim

Article publicat a l’Ara Llegim el 7 de març del 2018. Fes clic per veure l’article original

Quim MonzóÒmnium Cultural premia l’autor d”El perquè de tot plegat’ per ser un “creador nat de llenguatge’. El guardó està dotat amb 20.000 euros

El 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha recaigut en Quim Monzó (Barcelona, 1952). Entre les seves obres més destacades hi ha ’86 contes’, ‘Benzina’, ‘La magnitud de la tragèdia’ i ‘El millor dels mons’. “És la primera vegada que el president d’Òmnium no truca el premiat per comunicar-li que ha estat premiat i passa perquè Jordi Cuixart és a la presó. És escandalós el que fa la injustícia espanyola’, afirma Monzó.  “Encara no he estat capaç de contestar la carta de Jordi Cuixart -afegeix-. Per primer cop no tinc paraules. L’esborrany encara és allà, no me’n surto perquè no sé com es respon una carta així”.

“Jo tinc una consideració personal amb els premis, no me’ls acabo mai de creure. Amb el Premi d’Honor n’estic content per ser al costat d’escriptors que l’han rebut abans tot i que d’altres, com Pere Calders, no el van rebre mai”, diu també Monzó.

“Quim Monzó és un creador nat de llenguatge. El podríem qualificar com un escriptor costumista: el seu estil és àgil, directe, sarcàstic, enginyós, desimbolt. I ha creat escola: la qual cosa que ha revitalitzat i modernitzat la literatura catalana”, diu Martí Domínguez, un dels membres del jurat. El guardó està dotat amb 20.000 euros. El lliurament de guardó es farà el 4 de juny al Palau de la Música.

A més de  la seva tasca com escriptor, Monzó col·labora en diversos mitjans -ha reunit els seus articles periodístic en llibres com -‘El tema del tema’ i ‘Tot és mentida- i ha traduït obres d’autors com Truman Capote, J.D. Salinger,  Ernest Hemingway, Roald Dahl, Mary Shelley i Arthur Miller. Entre els guardons que ha rebut al llarg de la seva trajectòria hi ha el Premi Lletra d’Or i el Premi Nacional de Literatura.

Pel que fa a la seva tasca radiofònica, Monzó va col·lborar amb Empar Moliner a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ durant l’etapa que Antoni Bassas va dirigir el programa.

Format a com a dissenyador gràfic, la trajectòria de Monzó en el món de les lletres va arrencar als anys 70 al diari ‘Tele/eXpres’ i va debutar com a novel·lista l’any 1976 amb ‘L’udol del griso a les clavegueres’, una de les obres primerenques que l’autor ha impedit que es reeditin: “La gent els porta per putejar-me i per fetitxisme”, deia Monzó el passat Sant Jordi quan els lectors n’hi portaven exemplars que els hi signés. Entre els temes recurrents de les seves obres hi ha l’ordre, l’absurd, la repetició, la malaltia, el sexe, l’amor i la família.

El primer autor català postmodern

Per al filòleg Jordi Marrugat, Monzó és el primer escriptor conscient de la postmodernitat. “Quim Monzó va obrir un camí en la literatura catalana a finals de la dècada dels 70: va ser capaç d’adaptar el rol social de l’escriptor al temps de la postmodernitat sense renunciar a ser un bon estilista, proper al català que es parla però literàriament potent”, diu Jordi Marrugat a l’assaig ‘Narrativa catalana de la postmodernitat’.  “A la novel·la ‘Benzina’ (1983) és capaç de donar-hi forma -afegeix-: si la novel·la moderna explicava l’aprenentatge de l’experiència del món, ell opta per narrar com es va volatilitzant -diu-. ‘La magnitud de la tragèdia’ (1989) parla de la impossibilitat de l’antiheroi modern de ser tràgic: la comicitat i el ridícul l’assetgen en tot moment”. La multiplicitat d’estímuls de la societat contemporània convertiria el conte en un dels formats ideals d’expressió literària, el gènere que Monzó ha conreat amb més assiduïtat (set reculls des de Uf, va dir ell, 1978). Si Monzó ha influït narradors com Pàmies, Moliner i Puntí -almenys al principi-, té entre els seus referents “Cortázar, Borges, Kafka, Calders i Trabal”.

El Premi d’Honor s’atorga a una persona que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.  El jurat de la 50a edició del guardó va estar format per Margarida Aritzeta, Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Martí Domínguez, Lluïsa Julià, Isidor Marí, Joan Mas i Anna Sallés.

Al llarg de la trajectòria del guardó han rebut el Premi d’Honor autors com Mercè Rodoreda, Jaume Cabré, Salvador Espriu, Marià Manent, Joan Triadú, Joaquim Molas, Teresa Pàmies i Joan Solà. Els últims quatre anys ha estat per a Maria Antònia Oliver,  Joan Veny, Raimon i Isabel-Clarà Simó.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies