Entrevista a la presidenta dels llibreters: “La gent no ens valora; li és igual on comprar un llibre”, El País

Article del Carles Geli publicat El País el 9 de març del 2018. Fes clic aquí per veure l’article original

Presidenta LlibretersLa nova presidenta dels llibreters parla amb tanta naturalitat que la càrrega de profunditat del seu missatge pot passar desapercebuda

No en fa ni un mes, però ho confessa: “Ja gairebé me’n penedeixo… per la feinada”. I també avisa: “Només hi estaré quatre anys: ha de pujar gent jove i agafar el relleu, fa massa temps que som les mateixes cares”. Maria Carme Ferrer (Girona, 1957) fa més de 40 anys que treballa a la llibreria Troa Empúries de Girona, de la qual és gerent, i n’ha estat 12 al capdavant del Gremi de Llibreters a la demarcació de Girona. Ara acaba de ser escollida presidenta de tot Catalunya, càrrec al qual es va haver de presentar a correcuita dos dies abans del final del termini: “No s’hi presentava ningú”. No són els pitjors temps, però sí que són inquietants: Amazon, nous hàbits de compra, més concentració editorial…

Pregunta. El llibreter deu ser l’únic gremi en què ningú en vol ser el president. Tan malament està el sector?

Resposta. Ser el president és una feinada, comporta deixar la teva llibreria moltes hores, i ja no tenim tanta gent a les botigues com abans; i després, no hem de començar de zero, però sí gairebé de nou: cal comunicar més bé per a què serveix el gremi dins de casa nostra. I de cara enfora, cal posar en valor la llibreria: la societat no ens valora, a la gent tant li és comprar un llibre en un lloc o en un altre, al ciutadà li costa trepitjar una llibreria, i això és trist, perquè els llibreters podem ajudar a fer lectors. Sempre dic que no és que no hi hagi lectors, el que passa és que no troben el seu llibre: nosaltres podem ajudar-los, fent plans de lectura específics per a cada persona.

P. Diu que un dels seus primers objectius és potenciar la formació del sector. No estan ben formats, els llibreters?

R. El sector llibreter encara està poc professionalitzat: hi ha gent jove, culturalment de cert nivell, però els falta aprendre de tècniques d’atenció al client, de programes informàtics, de rotació d’estocs… Per això ha estat cabdal la creació de l’Escola de Llibreters a la Universitat de Barcelona, amb el diploma de postgrau. El sector ha canviat molt: abans tot el patrimoni el posaves a la prestatgeria i…

P. Una de les sortides de futur de les llibreries no és tenir un gran fons en moments en què un llibre viu tan poc als aparadors? No havia d’ajudar a salvar el sector, aquest gran fons que les allunyava de l’oferta de les grans superfícies?

R. Això també ens ho pensàvem els llibreters, però no és així. Sap greu dir-ho, però el fons està matant les llibreries. Hem de gestionar molt millor les compres, no cal tenir-ho tot; hem de conèixer millor el nostre client, i si bé hem de tendir a allò que nosaltres volem vendre, també cal tenir el que li agrada al client. No ens calen aquestes quantitats bestials d’exemplars… No sé si té molt de sentit tenir una secció de poesia amb 50 títols o 200, i amb prou feines vendre’n vuit. Sí, sap greu i és de mal dir, però tenir seccions de llibres que no es mouen és matar-los.

P. Però això pot abocar a tenir una llibreria bàsicament només de novetats i best-sellers

R. No, no cal… És evident que tanta novetat mata llibres extraordinaris; el que un llibreter ha de fer és apostar… A la meva botiga hi ha editorials que no abandonaré mai. El que hem de fer és ajudar a apujar el nivell del nostres lectors i clients, gairebé sense que s’adonin que ho fas.

“Els editors han d’entendre que no poden anar sols, sense nosaltres. Boicots? No, però cadascú pot tenir i vendre el que vulgui, no?”

P. Quin és el retrat robot del sector llibreter a Catalunya?

R. En general, una botiga petita, que dona feina a una persona i mitja, vull dir a mitja jornada, o dues i mitja a tot estirar, tret de les grans, que n’ocupen quatre o cinc. Un negoci per sobreviure, més que res.

P. O sigui, que millor no obrir-ne una…

R. No, tampoc, però cal pensar bé com obrir-la; per exemple, compartint espais amb altres activitats… A Girona, per exemple, n’hi ha una que comparteix espais i costos amb una agència de viatges i que té força fons d’aquesta temàtica; o bé ajuntant-se amb d’altres de petites per compartir despeses i aconseguir ser com una mena de central de compres…

P. Doncs la cooperativa Bestiari, que feia això, ha hagut de tancar no fa ni un mes…

R. Que hi hagi hagut la crisi de Bestiari no vol dir que el sistema no funcioni. Avui, en aquest sector, més val anar junts amb algú que tot sol… Però, en general, hem de convertir les llibreries en centres de cultura, en espais culturals.

P. I això vol dir…

R. Doncs que sigui el lloc on tot el sector que treballa en el món del llibre l’utilitzi com a centre d’operacions: entrega de premis, clubs de lectura, activitats de lleure, cursos…

Pots seguir llegint l’article aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies