“La importància d’una bona traducció”, La Llança

Article de la Laura Huerga publicat a La Llança el 28 de maig del 2018. Fes clic per veure l’article original

La LlançaL’altre dia em vaig trobar per Twitter amb una peça de Channel 4: una entrevista a la traductora Emily Wilson, que està treballant en una nova traducció de L’Odissea d’Homer a l’anglès. S’està convertint en tot un fenomen i a The Guardian han arribat a qualificar aquesta obra —la seva traducció— de «treball innovador que canviarà la nostra comprensió de l’original per sempre».

A la peça de Channel 4 ella insisteix en la necessitat d’escollir bé les paraules i imposa una resposta al debat sobre fins a quin punt el traductor és autor: «El traductor sempre pren decisions». En el cas de L’Odissea, Wilson ha descobert que molts traductors anteriors havien inclòs, en aquestes decisions, connotacions o termes misògins i sexistes que no existien en l’obra original. No és casual que sigui ella qui se n’adoni, és la primera dona que tradueix aquesta obra a l’anglès.

Com ella mateixa afirma, tot comença per entendre que les traduccions estan composades per un 100% de paraules diferents de les que hi ha a l’original. Un dels exemples que exposa Wilson on aquest fet és especialment evident és l’ús de la paraula «puta», escollida per molts traductors anteriors, quan a l’original no n’hi havia ni rastre i l’autor es limitava a dir «dones que dormien amb els seus pretendents».

Wilson afegeix també que no hi ha una traducció definitiva i que certament els traductors sempre prenen decisions que estan influïdes pel seu temps i la seva cultura

Wilson afegeix també que no hi ha una traducció definitiva i que certament els traductors sempre prenen decisions que estan influïdes pel seu temps i la seva cultura. Un exemple d’això el vaig trobar fa poc amb una correctora quan repassàvem una traducció aliena. L’original estava ple de formes de maleir però la traducció incloïa elements religiosos quan l’original no ho feia. Per això Wilson defensa les eleccions de les paraules prenent decisions conscients.

Hi ha un passatge on Wilson fa que Helena digui “la meva cara els assetjava”, quan a les anteriors versions es tradueix per “la gossa que jo era”, “la puta que jo era”. Segons una entrevista a The Guardian, la paraula original “eskunopis”, clau en aquest dilema, significa “cara/ull de gos”. Aquesta paraula en grec apareix poques vegades però n’hi ha una, quan Eurípides parla de Les Fúries, que significa “assetjadores d’assassins”. No veieu encertada la decisió de Wilson?

La traducció és un dels eixos de la nostra literatura i la seva materialització sens dubte també forma part de la nostra visió del món. Cap paraula no és innocent ni cap elecció és casual

La traducció és un dels eixos de la nostra literatura i la seva materialització sens dubte també forma part de la nostra visió del món. Cap paraula no és innocent ni cap elecció és casual. D’aquí la reivindicació de certes traduccions i certs traductors a l’hora de comprar un llibre. No sé si seria legítim demanar més informació als editors sobre les condicions en què s’ha treballat una traducció. Aquí deixo la idea.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies