Entrevistem Francesc Gil-Lluch, editor de Saldonar: “El paper de l’Associació en la conjuntura actual és defensar els interessos dels associats, sabent diferenciar i posant en context la dimensió de cadascun i la seva problemàtica concreta”

Cinc minuts amb…

Entrevistem Francesc Gil-Lluch, editor de Saldonar

  1. Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?

Francesc Gil-Lluch, editor de SaldonarFa anys el debat sobre l’ecosistema del llibre en català se centrava a aconseguir, entre altres objectius, que un lector pogués tenir a la seva disposició els millors llibres que es publiquessin al món sense haver de recórrer a una altra llengua que fes d’intermediària. Amb tots els matisos que es vulgui, jo diria que avui dia podem estar contents que això s’ha assolit, i per tant com a punt de partida parla molt bé del nostre ecosistema.

Això és en bona part gràcies a la feina de les editorials independents, moltes creades en un context de crisi econòmica que els ha permès defensar-se amb prou solvència en entorns difícils, i amb un criteri arriscat a l’hora d’escollir els originals. Continuo pensant que, tot i les queixes lògiques particulars que cadascú pugui expressar, com a sector el nostre és ric i variat, i que supera les expectatives que es podrien tenir amb una llengua sense estat al darrere i que conviu amb una altra molt més potent. Som una excepció insòlita, i n’hem d’estar tan satisfets com sorpresos, perquè hem trencat moltes expectatives negatives.

  1. Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català

Si valorem com cal els llibres que fem, hauríem de pensar de quina manera es pot convèncer la meitat dels catalanoparlants que compren en català i espanyol mig i mig i els castellanoparlants que només llegeixen en català un deu per cent dels llibres que es miressin més els nostres.

En un context de competència lingüística ens esforcem molt, en la producció i promoció, perquè sigui visible la qualitat de la feina, i això hauria de tenir la recompensa d’una atenció més gran, no només dels lectors sinó també dels prescriptors i els mitjans.

Dubto que, vista l’experiència de tants anys de campanyes i de planificacions que acaben no saps on, i la tendència mundial de consum, sigui fàcil augmentar el volum de lectors de llibres. Si m’equivoco, millor, però fora de les bones intencions i les emotives declaracions públiques no crec que la lectura sigui un objectiu que com a societat preocupi prou. Sigui com sigui, i d’una manera merament empírica i a curt termini, jo diria que l’edició en català només pot créixer menjant terreny a la castellana. Mirant les estadístiques de venda, crec que és el que hi ha, vaja.

  1. Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?

Crec que ha de ser, no m’invento res, defensar els interessos dels associats, sabent diferenciar i posant en context la dimensió de cadascun i la seva problemàtica concreta.

Pel que fa a la Setmana del Llibre en Català, tret de les coses mínimes que podrien millorar, com ara omplir de més contingut comercial els dies laborables, funciona. No em passaria mai pel cap proposar canviar de lloc ni començar abans de la segona setmana de setembre.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies