Cinc minuts amb…Oriol Ponsatí-Murlà, director d’Edicions de la Ela Geminada

OriolPonsatiMurla

OriolPonsatí-Murla

Cinc minuts amb… Oriol Ponsatí-Murlà, director d’Edicions de la Ela Geminada

Com veus l’ecosistema actual del llibre en català?

Ja que fem servir la paraula “ecosistema”, hem de tenir present que un dels factors que fa un ecosistema sostenible a llarg termini és la biodiversitat. Si ho traslladem a l’àmbit del llibre, diria que tenim un ecosistema editorial exuberant, d’una gran diversitat i riquesa, com no l’havíem tingut mai. D’una banda, tenim tots els segells històrics (Edicions 62, Empúries, Proa, Columna…) que en el seu moment ja es van constituir en grup editorial i que, posteriorment, s’han integrat al holding de Planeta, seguint la mateixa tendència de països com França o Itàlia: Einaudi absorbida per Mondadori o Gallimard i Flammarion constituïts en Groupe Madrigall. Aquestes tendències d’absorció i creació de holdings són naturals i fins i tot necessàries quan es vol créixer i permeten que, en català, tinguem llibres de Plató en col·leccions de butxaca en un expositor al costat de la caixa d’un supermercat, la qual cosa és bàsica si volem poder-nos comparar amb qualsevol altre ecosistema editorial estranger. Després tenim editorials també històriques però que han preservat un funcionament i un volum de publicació que els estalviés perdre el control sobre el seu catàleg: Club Editor, de Maria Bohigas; Edicions de 1984, de Josep Cots; La Campana, d’Isabel Martí; Quaderns Crema, del malaguanyat Jaume Vallcorba… Fixem-nos que és molt rellevant que, d’aquestes editorials, tots coneixem el nom del seu editor. Continuen essent projectes molt personals i, per tant, amb molt de caràcter i independència de criteri. Dins la línia d’editorials històriques no ens podem descuidar en cap cas la col·lecció de clàssics de la Bernat Metge, que és la mena de projecte de llarga durada que tenen tots els grans sistemes editorials (Gredos a Espanya, Les Belles Lettres a França, la BUR de Rizzoli a Itàlia, etc.) i que, actualment, es troba en un moment de canvi molt esperançador, amb la integració al grup SOM, dirigit per Joan Carles Girbés, i sota el guiatge savi de Raül Garrigasait. En els últims deu anys (a partir de 2007, sobretot, i algun dia haurem d’estudiar per què aquest any representa un punt d’inflexió en el panorama editorial en català), ha sorgit un autèntic estol de microeditorials, amb volums de publicació que rarament superen els deu títols l’any però que són d’una ambició i treballen amb un rigor extraordinaris. Sense ànim d’exhaustivitat: Periscopi (Aniol Rafel), Raig Verd (Laura Huerga), Adesiara (Jordi Raventós), Arcàdia (Montse Ingla i Antoni Munné), Obrador Edèndum (Josep Batalla), Comanegra (Joan Sala), Fragmenta (Ignasi Moreta), L’Altra Editorial (Eugènia Broggi), Males Herbes (Ricard Planas i Ramon Mas), Labreu (Ester Andorrà, Marc Romera i Ignasi Pàmies), Vitel·la (Gemma Garcia), etc. Encara que aquesta tipologia d’editorials, dins la qual podem incloure Edicions de la Ela Geminada, tingui un volum de publicació individual petit, quan les ajuntem totes, ens proporcionen desenes de títols cada any que aporten una musculatura editorial d’un vigor i d’una diversitat (perquè cadascun de nosaltres tenim el nostre propi perfil i una idea de catàleg també propi) extraordinaris. Després, és clar, també hi ha totes les editorials que es podrien estalviar de publicar res de res, els llibres d’autoedició, etc. Però també aquesta part de diversitat poc desitjable ens equipara, al capdavall, amb qualsevol altre país. Si sumem tots aquests perfils editorials i el volum i diversitat de publicacions que ens proporcionen en català cada any, em sembla que només podem concloure que mai havíem tingut un ecosistema tan ric i variat, la qual cosa hauria de ser un símptoma no només de supervivència sinó fins i tot de bona salut a llarg termini.

Indica’ns els reptes de futur més importants de l’edició en català?

A partir de la resposta a la pregunta precedent, podria semblar que l’edició en català ho té tot a favor i no ha de lluitar contra cap problema. Això seria així si l’ecosistema català fos independent, és a dir, aïllat i no estigués en contacte amb cap altre ecosistema. Però, com també passa amb els ecosistemes naturals, que constitueixen un tot on tot s’interrelaciona, l’ecosistema editorial en català viu en permanent contacte i perill de ser fagocitat per un altre ecosistema editorial: el castellà. Sé que no és del tot políticament correcte, però fa anys que predico que el principal obstacle per a la viabilitat del llibre en català és el llibre en castellà. Fins que no ens decidim, en aquest sentit, a fer autèntiques polítiques de discriminació positiva del llibre en català, tenim molt mala peça al teler, perquè no hi ha ni un sol lector català que no llegeixi també en castellà, i hem d’estar competint amb un ecosistema molt més robust que no pas el nostre. Estem permanentment en una situació de desigualtat. Si podem continuar editant en català i el mercat en castellà no ens devora és només gràcies, d’una banda, a la professionalitat i la sensibilitat de les llibreries independents de Catalunya (un patrimoni que no valorarem mai prou), que estimen la nostra feina, cuiden els nostres llibres i, sovint, apliquen de motu proprio, aquesta política de discriminació positiva tan necessària: donar visibilitat al llibre en català, perquè el castellà ja es veu per si sol; i, de l’altra, gràcies als ajuts, més o menys migrats, que l’administració ens facilita per publicar en català, però que sovint no serveixen sinó per permetre’ns fer llibres ruïnosos que, d’altra manera, no podríem ni tan sols plantejar-nos de fer.

Quin penses que ha de ser el paper de l’Associació en la conjuntura actual?

Qualsevol associació ha de servir, sobretot, per aglutinar i defensar interessos. L’interès principal del llibre en català, em sembla que tots hi estarem d’acord, és poder continuar tenint vida pròpia i créixer dins d’un mercat que li és hostil perquè tenim els índexs de lectura que tenim i, dins d’aquests índexs, la lectura en castellà ens passa la mà per la cara. Crec, doncs, que l’objectiu principal de l’Associació ha de ser donar visibilitat a l’enorme feina que es fa en català (iniciatives com la Setmana del Llibre en Català són una eina excel·lent) i pressionar l’administració perquè ens ajudi a salvar la diferència estructural que ens separa del mercat en castellà mitjançant, d’una banda, campanyes de promoció de la lectura en català que siguin efectives, i de l’altra incrementant molt més els ajuts per fer viable l’edició, sobretot de títols amb poc recorregut comercial (poesia, assaig, llibres tècnics, segons quines traduccions…) però als quals no podem renunciar si volem que el llibre en català continuï gaudint de bona salut i tingui una vida llarga.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies