Entrevista a Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana: “Avui dia, la comunicació ho és tot”

Article de Lluís Llort publicat El Punt Avui el 12 de juliol del 2018. Fes clic per veure l’article original

Montse AyatsMontse Ayats (Ciuret/Vidrà, 1968), és mestra i llicenciada de filologia catalana. I l’actual presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC), que a partir d’ara es faran dir Editors.cat.

Ayats va entrar a treballar a l’editorial Eumo, de Vic, el 1991, i ara n’és la directora. És simpàtica i xerraire, amb un discurs guspirejant. No perd gaire el temps. Ni les formes. I si això sembla poc, té un bon trio de vicepresidents, pencaires i resolutius com ella: Joan Sala (Comanegra), Iolanda Batallé (Enciclopèdia Catalana) i Ilya Pérdigo (Alrevés).

L’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que es va constituir el 2 de juny del 1978, agrupa la major part de les empreses editorials dels Països Catalans que publiquen en llengua catalana: 97 (tot i que les tres que falten per a les 100 ja estan contactades), que representen el 95% del sector editorial català.

Ahir va tenir lloc la celebració del 40è aniversari de l’associació amb una roda de premsa al matí i un brindis al vespre, al qual van assistir associats, representants dels gremis i associacions del sector, mitjans de comunicació, representants de les diferents administracions encapçalats per la consellera de Cultura, Laura Borràs; el comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, i Oriol Lladó, diputat delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, a més d’expresidents de les juntes i exconsellers de Cultura que han fet créixer Editors.cat al llarg d’aquests 40 anys. En parlem de tot plegat amb Montse Ayats.

L’Associació d’Editors en Llengua Catalana ha arribat als 40 anys. Felicitats. Quines propostes de futur teniu?
El més important és millorar la comunicació. La comunicació ho és tot, amb els teus associats i amb la resta de la societat. És important treballar, però també que el que fas transcendeixi i tingui l’impacte que pertoca.

Quins altres temes…?
Volem aprofitar el moment actual en què els que van estudiar en català a l’escola, amb la immersió, que aran tenen uns 35 anys, diuen els experts que poden recuperar la lectura després d’haver-la deixat. I per tant, afavorir una major visibilitat del llibre en català en els punts de venda és fonamental. Encara més quan hi ha cada cop més autors i els traductors comenten que la llengua és més viva i menys encarcarada… Tot plegat són unes condicions que poden ajudar a acostar lectors, si els editors sabem presentar una oferta diversa i de qualitat, com penso que estem fent.

I més enllà del territori?
Hi ha una certa internacionalització perquè Bolonya ens ha ajudat, Frankfurt ens ha ajudat, el tema del procés, no es pot obviar, també ens ha ajudat que a fora la gent ens conegui i que a casa se’ns valori més. Per tant, col·lectivament, hem de saber aprofitar aquesta efervescència moderada.

La setmana passada, al Fòrum Edita Barcelona, es donaven xifres irrisòries de traducció cap a altres llengües…
Fa dos anys les xifres deien que s’havien traduït, en un any, cent títols originals catalans a altres llengües…

D’un total de quants llibres?
Dels onze mil que publiquem, inclosos els llibres de text… Però en aquests dos anys crec que s’ha millorat, dins d’aquests límits baixos. Fem una bona feina conjunta amb l’Institut Ramon Llull i dona fruits.

Quines altres assignatures pendents heu d’afrontar?
La gran assignatura pendent, més enllà de les condicions que ara es donen per recuperar lectors en català, com t’he comentat, és aconseguir més lectors en qualsevol llengua. Hem de veure com treballem perquè llegir sigui una activitat que es posi… de moda, tot i que no m’agrada el terme. Daniel Cassany diu en el seu últim llibre que és difícil viure en la nostra comunitat si no se sap llegir. Llegir és important per passar-ho bé una estona, però llegir és important per entendre un contracte, per mirar el mòbil…

I com es guanyen lectors?
En català hem ampliat gèneres. Els darrers anys s’escriu, es publica i es llegeix més novel·la negra que abans perquè hi ha hagut una bona feina d’una sèrie d’editorials, però en català hi ha uns quants gèneres que ens convindria tenir per ampliar la base de lectors. Que entrin per gèneres diversos i s’adonin que això de llegir val la pena.

L’autora italiana Giulia Alberico, que es va dedicar a la incentivació lectora, va dur alumnes seus que no llegien fins a Kafka partint de la novel·la ‘pulp’…
Sense voler-los fer responsables, això demana una formació a tot el món educatiu perquè ampliïn els gèneres. De petits aprenem a llegir amb els mateixos textos i de grans a un li agrada la poesia; a un altre, l’assaig, i al tercer, la novel·la històrica… Caldria que, ja de petits, hi hagués aquesta diversitat d’opcions i gèneres per fer més atractiva la lectura. Però és molt complicat i sempre és difícil parlar del que han de fer els altres; per tant, el que cal és decidir en què hi podem incidir nosaltres com a associació.

Com ara?
Allà on clavem la banya procurem de posar en sintonia els sectors que han d’intervenir. Per exemple, ara estem treballant pel còmic en català, que és una de les assignatures pendents, amb la intenció que el 2019 hi hagi una línia que doni una mica de suport al sector.

Com a editors busqueu uns beneficis econòmics, però fa l’efecte que aneu més enllà, que defenseu la cultura i la llengua en general…
Hi ha dos elements, una és la indústria del llibre, en què hi està més implicat el Gremi d’Editors de Catalunya –la majoria dels editors que estem a l’associació també som al gremi–. Si, per exemple, es parlar de pirateria i hem de lluitar en l’àmbit europeu, això ho porta el gremi. En canvi nosaltres tenim les dues vessants, és evident que l’econòmica, però, ja des de la fundació, el 1978, en l’associació hi ha una part de política, de reivindicació, de cultura, de país…

La joia de la corona de l’associació és la Setmana del Llibre en Català, oi? Cada setembre està més consolidada…
A mi m’ho sembla, però en el sentit de demostrar que si sumem, si actuem col·lectivament, aleshores podem canviar i transformar les coses. Hi participen distribuïdors, llibreters, editors, administracions, biblioteques… Hi som tots i busquem que el català tingui una presència que ens costa que tingui la resta de l’any. Hem creat col·lectivament un espai en què durant deu dies es pot apreciar la diversitat de l’edició en català. I aquest any encara més.

Per què?
Perquè cada títol només podrà ser en un sol estand d’editorial o llibreria. No es podrà repetir. I això ho fem per encabir totes les demandes que hi ha.

Lligat amb la primera resposta, cada cop comuniqueu més…
Sí, convoquem els mitjans, anem a parlar amb els directors de tots els diaris, programem… Fins i tot, com a editors, hem avançat l’època de presentar les novetats de tardor a finals d’agost, quan se solia fer a finals de setembre. I això dona una mica més de vida als llibres abans d’arribar a Nadal.

I cada cop visiten la Setmana més editors estrangers…
Quan vols vendre a l’estranger és complicat i sovint has de passar primer pel castellà. En canvi, que vinguin aquí quatre o cinc dies, que vegin que funciona, que va de debò, que tinguin l’oportunitat d’estar en contacte directe amb editors i autors, ajuda. Diria que tothom que ha vingut ha repetit.

Una pregunta bomba: potser s’està publicant massa?
Amb això tenim un debat en què no ens posarem d’acord. Si en un país com el nostre, amb una llengua forta com el castellà, amb una producció forta –el 75% davant un 25% en català–, si rebaixem la producció en català, digues com ho farem per tenir espai i visibilitat… Per tant, jo defenso que en català no es publica massa. Ara, quan ho sumes tot… aleshores sí.

El problema és que les porcions del repartiment són cada cop més petites i pocs autors poden viure d’escriure i prou.
Això no té solució per la via de les vendes. En un país com el nostre hem de buscar unes fórmules diferents. Com a Islàndia o Irlanda, on els creadors reben un suport institucional. Nosaltres, que a sobre hem de competir amb el castellà, mai generarem prou econòmicament perquè la majoria dels autors puguin viure sense ajuts. Caldria crear una xarxa de suport als creadors, ara bé, això… bé, ja ho veurem amb la nova consellera de Cultura [riu].

Pots seguir llegint l’article aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies