“La no-ficció en català torna a aixecar el vol”, publicat a l’Ara Llegim

Article de Jordi Nopca publicat a l’Ara Llegim el 8 de setembre del 2018. Fes clic per veure l’article original

Fa tot just quatre anys, només un de cada deu llibres de no-ficció que es compraven a Catalunya era en català. Des de llavors, el sector s’ha proposat corregir la xifra: l’oferta de títols comença a créixer, i l’èxit d’alguns títols -sumat a la internacionalització de la tendència- permet augurar un futur optimista a aquest calaix de sastre que inclou assajos, memòries, biografies i llibres de divulgació

El 2017, Gonçal López-Pampló, editor de Bromera i professor de la Universitat de València, donava a conèixer una versió reduïda de la seva tesi doctoral, centrada a explorar la història de l’assaig en llengua catalana durant l’últim mig segle. D’Ors a Fuster. Per una història de l’assaig en la literatura contemporània (PUV) constituïa una aportació interessant per observar que el pensament havia passat per tres grans etapes: a la dècada dels 60 s’havia fet assaig amb el país com a tema principal; entre la dècada dels 70 i dels 2000 el dietarisme havia viscut una de les seves millors èpoques i, fins al 2012, l’assaig havia perdut pes, per donar pas a noves textualitats.

L’edició d’assaig redueix la dispersió del món en què vivim”, diu Montse Ingla, que juntament amb Antoni Munné i Antonio Ramírez va fundar Arcàdia el 2004. En els últims cinc anys Arcàdia ha fet una contribució important al panorama del pensament català publicant traduccions de George Steiner, Zygmunt Bauman, Peter Sloterdijk i Avishai Margalit i originals de Joan-Carles Mèlich, Carles Capdevila, Josep Fontana i, just acabat de sortir del forn, el debut d’Íngrid Guardiola, L’ull i la navalla.

“¿És possible un assaig català en un moment en què tothom beu de molts llocs? -es demana l’editor Joan Tarrida, al capdavant de Galàxia Gutenberg des del 2010-. Tenim filòsofs i científics que s’han format aquí i que acaben escrivint en anglès. També hi ha pensadors per als quals els seus assajos són peces en què la llengua està tan cuidada com en la millor ficció i poesia, com passa a Treure una marededéu a ballar, de Perejaume”. A més de publicar Perejaume, a Galàxia Gutenberg ha aparegut recentment la fastuosa biografia que Josep Massot ha dedicat a Joan Miró i el volum híbrid -a cavall de la reflexió i les memòries- Ciutat Princesa, de Marina Garcés. “Històricament, l’assaig ha sigut un fenomen que s’ha donat entre llengües -explica-. Així com les fonts de formació es donen entre mons molt diversos, són lingüísticament restringits. Hi ha un moment del segle XVII que es passa del llatí com a eina de transmissió del pensament a llengües com el francès, i més endavant s’amplia a l’alemany i l’anglès. Actualment l’anglès té una hegemonia superior a la resta”. Garcés observa també un canvi en relació al pensament en català. Encara que tingui una presència molt menor que el castellà a les llibreries, hi ha llum al final del túnel: “El català passa per un procés de dignificació i també vol ser llengua de pensament”.

Ho demostren, a més de la seva producció, que inclou, a part de Ciutat Princesa, el recent Nova il·lustració radical (Anagrama, 2017), la notable repercussió d’autors com Josep Maria Esquirol, Xavier Antich, Raül Garrigasait, Roger Vinton i Joan-Carles Mèlich i el llançament d’una col·lecció de Gedisa com Pensament Polític Postfundacional, en la qual filòsofs catalans presenten síntesis amenes i alhora rigoroses d’autors de gran recorregut internacional. Entre els cinc títols de la col·lecció hi ha Giorgio Agamben: política sense obra, de Juan Evaristo Valls Boix, i Thomas Hobbes. La fundació de l’Estat Modern, a càrrec de Josep Montserrat.

Especialistes accessibles

Sector EditorialLa de moment encara tímida revitalització de l’assaig en català cal inscriure-la en l’intent de fer créixer la presència de la no-ficció en aquesta mateixa llengua. Quatre anys enrere, Albert Pèlach, llavors president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, recordava que només un de cada deu llibres d’aquesta categoria que es compren a Catalunya era en català. Les xifres del 2017, facilitades aquesta setmana per l’actual presidenta, Montse Ayats -també editora d’Eumo-, mostren que hi ha una crescuda en nombre de títols (s’ha passat dels 2.888 del 2015 als 3.074 de l’any passat) i que el volum de vendes aixeca el vol a poc a poc: els 19,56 milions de fa tres anys s’han convertit en 20,33. És una xifra encara llunyana a la de la ficció, que se situa entorn dels 50 milions.

“Durant el primer semestre del 2018 hem notat una tendència més marcada de creixement de la no-ficció, sobretot vinculada a la bibliografia sobre el Procés”. Joan Sala, editor de Comanegra i president de la Setmana del Llibre en Català, diu: “En llibres sobre el Procés no ens guanya ningú al món”. En els últims deu anys, moltes de les noves editorials han publicat no-ficció: és el cas de Raig Verd, L’Altra, Periscopi i Adesiara. “Les editorials petites creen col·leccions en línia amb el que creuen, i la no-ficció que publiquen és coherent amb el seu ideari -diu Sala-. El control sobre el producte és molt gran, i saben comunicar molt bé el que venen”.

Joan Carles Girbés, que des d’Ara Llibres compta amb un dels catàlegs de no-ficció més eclèctics i abundants dels últims 15 anys, diu: “Som en un moment òptim per trobar no-ficció en català, i també per traduir-ne. Un llibre amb bon recorregut comercial ens permet apostar per títols que a priori són més arriscats”. Ayats recorda que, per tenir assajos i llibres de divulgació atractius per als lectors “cal tenir bons especialistes que puguin escriure de manera accessible per a un lector mitjà”. Tarrida adverteix que “un dels problemes del país és la falta d’ajuts als investigadors des d’institucions fora de l’acadèmia, a diferència del que passa al món anglosaxó, francès i alemany”. Garcés, Ingla i Tarrida coincideixen en el fet que l’assaig d’actualitat pot tenir més recorregut ara “a causa dels canvis retrògrads, polítics i socials”. “En un món tan accelerat necessitem pistes reflexives per intuir com serà el futur”, afegeix Garcés.

Segueix llegint aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies