Montse Ayats: “El llibre en català no vol viure de la subvenció”, La Llança

Article de Joan Safont publicat a La Llança el 14 de setembre del 2018. Fes clic per veure l’article original

Montse AyatsMontse Ayats (Ciuret/Vidrà, 1968) és mestra i llicenciada en filologia. Editora d’Eumo Editorial, des de l’any 2016 és la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana que enguany compleix 40 anys, encarant una nova etapa amb un canvi de nom significatiu. Parlem amb ella d’aquesta etapa que comença amb Editors.cat, els grans reptes del sector editorial i de la seva trajectòria.

Quan vas començar a treballar al món editorial?

Vaig estudiar Magisteri a l’Escola Universitària de Mestres de Vic, on hi havia una gent fonamentalment per a la meva trajectòria, que són els que van creure’s que a Vic hi podia haver estudis universitaris. En Francesc Codina, l’Assumpta Fargas, en Josep Thió o en Segimon Serrallonga van ser professors que em van fer estimar la llengua i la literatura i em van proposar de col·laborar com a becària a Eumo. M’hi vaig apuntar i resulta que m’hi vaig quedar. Fins ara.

La teva primera feina és la que encara tens?

Això al segle XXI no es porta gaire, però durant aquests anys he fet totes les feines en una mateixa empresa. Per mi ser editor vol dir conèixer tots els processos de l’edició, de l’edició de taula a la producció. A més, Eumo ha passat moltes vicissituds durant els seus quaranta anys, i això ha fet que cada set o vuit anys haguéssim d’encarar un nou tornar a començar. I és com si hagués passat per moltes empreses.

 Per mi ser editor vol dir conèixer tots els processos de l’edició. De l’edició de taula a a la producció.

Com és això? 

Comença vinculada a l’Escola de Mestres, després gira al voltant del llibre de text. Posteriorment amb el tancament de la distribuïdora L’Arc de Berà, que va tenir unes conseqüències importantíssimes en l’edició catalana, Eumo, com la major part d’editorials catalanes, va quedar a l’estacada i va ser comprada per Edicions 62. Això vol dir que quan Edicions 62 és absorbit per Planeta nosaltres també quedem dins d’aquesta òrbita. I després, tornem a ser independents gràcies a la Universitat. Això vol dir que he viscut models molt diferents d’empresa dins aquesta.

Començant com a becària i acabant com a directora has passat per totes les tasques del món editorial…

La meva primera feina va ser picar textos i poca cosa més. Després vaig entrar a treballar en correcció i traducció del català al castellà, dins l’àmbit lingüístic i vaig ser coautora del Primer Diccionari. Posteriorment, vaig passar a l’àmbit de producció on vaig aprendre molt, i vaig tenir la sort de treballar amb en Segimon Serrallonga, que era assessor de l’editorial, o en Miquel Toneu, que la dirigia i qui em va ensenyar els secrets de la producció. Més tard vaig codirigir l’editorial amb la Carlota Torrents, fins a passar-la a dirigir en solitari.

Quan comença la teva vinculació amb l’Associació d’Editors en Llengua Catalana?

En el moment en què a Eumo se la convida a ser membre de l’Associació, ens hi apuntem de seguida. Som a la Junta però hi participem de forma poc activa. Quan en Jordi Ferré, editor de Cossetània, presideix la Junta em proposa de dirigir la Setmana i és quan m’implico més. Del 2012 al 2015 dirigeixo la Setmana, en un moment en què Eumo Editorial forma part d’Edicions 62, del Grup Planeta. Vaig i vinc de Vic, en una etapa on torno a fer només d’editora de taula, sense tasques de producció i direcció, i, per tant, tinc més temps i ganes per implicar-m’hi.

L’any 2016 ets elegida presidenta de l’Associació…

Quan l’any 2014 formo part de la candidatura de l’Albert Pèlach, existeix el compromísde passar el relleu de la presidència al cap de dos anys. Després de la Setmana teníem ganes de treballar per la col·lectivitat. L’any 2016 la meva arribada a la presidència coincideix amb la recompra per part de la Universitat de Vic d’Eumo Editorial, i, per tant, torno a treballar cada dia Vic i em toca repensar què en fem.

Quina valoració en fas d’aquests dos anys?

N’estic contenta pel que significa de treballar col·lectiu, en el sentit de ser responsable del que vol dir estar al capdavant d’una associació que agrupa pràcticament un centenar d’associats. Tot l’equip té moltes ganes de treballar i hem aconseguit, per exemple, que durant el mandat del Conseller Santi Vila s’aprovés un ajut a la traducció.

Sou pràcticament un centenar d’associats. Per una llengua catalana tenir 100 projectes editorials actius és molt mèrit, no?

Hem d’arribar a 100 abans d’acabar l’any, i ens en quedem dos o tres. Trobo que està molt bé, perquè hi ha des dels grans grups editorials que editen en català fins a les petites editorials independents.

Entre aquests grans grups i els petits projectes, hi falta una classe mitjana d’empreses editorials?

Crec que la clau de qualsevol negoci és que hi hagi empreses mitjanes ajudin a mantenir l’ecosistema del sector, sense estar supeditada als esforços titànics que les empreses petites han de fer per cobrir tots els processos. Necessitem que aquestes petites empreses es consolidin sense els sobreesforços de la vida artesanal.

Al manifest fundacional de l’Associació, ara fa quaranta anys, es deia que “l’edició en català deixarà de ser una eina de resistència i haurà de contribuir, i de manera important, al procés de recuperació nacional. (…) Però això no pot fer-ho cada editor individualment, i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana neix i s’organitza per tal de portar la veu i l’acció dels editors en llengua catalana al combat per una política cultural coherent, progressiva, popular i nacional”. Encara és vigent l’esperit?

Nosaltres intentem actual des de la normalitat, sense aquest afany de resistència, però continuem contribuint als objectius que llavors s’enumeraven. Fem llibres, els fem en català, i per tant, sovint vol dir, fer avançar el país.

Fem llibres, els fem en català, i per tant, sovint vol dir, fer avançar el país

Editar en català és un negoci o una militància?

Editar en general no sé si és un gran negoci. Ha de ser un mínim negoci, per tant has de trobar l’equilibri entre allò que edites perquè creus li cal al país que es faci i el que ha de ser més rendible. No lliguem els gossos amb llonganisses, però mantenim unes estructures, hi ha uns treballadors, i aquests esforços passen també per un suport institucional com el tenen totes les llengües. Inclòs la castellana o la francesa.

I doncs, per què es critiquen tant les subvencions a l’edició en català?

Potser hauríem de parlar més d’inversions en cultura que no pas de subvencions. Penso que el nostre sector té clar que les subvencions no volen dir perdre l’estímul. Quan els successius governs han volgut anar a la fira de Frankfurt o de Bolonya per a fer país, nosaltres ho hem aprofitat per fer negoci. Comprar drets per les nostres editorials o vendre drets a altres llengües. Els nostres ajuts, a més, són reintegrables i no n’estem supeditats, ja que només representen entre un 5 i un 9% del que rebem. El sector del llibre en català no vol viure de la subvenció.

Per què es diu que a Catalunya s’edita massa?

Si a la potència de l’edició en castellà, tan important a Catalunya, hi sumes l’edició en català, és evident que sumades en proporció al nombre de lectors pot semblar que publiquem massa llibres. Però, si el català rebaixa la producció, com competirem amb la llengua castellana que té una producció molt més alta? Perquè, a més, si mires els hàbits de lectura, encara que tothom pugui llegir en català i en castellà, un 75% prefereix llegir en castellà i un 25% en català. I les xifres d’oferta lliguen amb aquesta demanda.

Si el català rebaixa la producció, com competirem amb la llengua castellana que té una producció molt més alta?

Com és que molta gent que podent-ho fer, perquè ha estat educada en català i fins i tot sent catalanoparlant, no llegeix o no compra mai llibres en català?

Als mitjans de comunicació sovint es parla només de l’edició en castellà d’un llibre que sovint s’ha publicat a la vegada en català i castellà. Potser no arribem a comunicar prou bé. Encara ara optar pel català vol dir preocupar-te de saber si l’obra està traduïda a la teva llengua. Per això la visibilitat que ofereix la Setmana del Llibre en Català és un dels elements fonamentals per descobrir autors i traduccions. Hi ha, a més, tota una colla de prejudicis que cal anar desmentint. Ara mateix hi ha una efervescència dels traductors en català, que han aconseguit una llengua natural i fresca, però hi ha gent que encara pensa que les traduccions al català no són bones. O que els llibres en català són més cars. I després hem de veure si el català ha pogut arribar a tots els gèneres.

Quins serien aquests gèneres on ha costat arribar?

Penso en la novel·la negra o policíaca, que ha fet que molts editors s’hagin conjurat i ara ja estigui normalitzat. Penso que hi ha hagut una etapa on s’ha discutit si s’havia d’editar en català la lectura popular, el best-seller. El català necessita una oferta diversa i interessant en tots els gèneres per arribar al públic.

La traducció actualment és un pilar de l’edició en català?

Parlàvem fa uns dies amb els traductors d’aquesta llengua tan viva i tan pròxima al parlar que ajuda a incorporar lectors. Les facultats han fet molt bona feina i tenim una bona nòmina de traductors i traductores.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies