“L’escola i el plaer de llegir”, article vist al Catorze.cat

Article de la Gemma Ventura Farré publicat al Catorze.cat el 14 de novembre del 2018. Fes clic aquí per veure l’article original

Els llibres recomanats pels mestres guanyadors dels premis El Gust per la Lectura

La Setmana“Mira, tries una rajola del terra de La Setmana del Llibre en Català, no et mous d’allà durant una estona i mires a veure què passa”. Aquesta idea que m’ha regalat l’Anna Sagristà, a qui tot just acabo de conèixer, no la puc trobar més bona: jo mateixa (seduïda per veure què i qui hi trobaré) he vingut cada dia en aquesta mena de poble instal·lat davant la Catedral. Dic seduïda, perquè crea certa addicció veure com editors, llibreters i escriptors comparteixen de tan a prop l’estima pels llibres. Dic poble, perquè l’ambient que s’hi respira, fins i tot si no coneguessis ningú, et resultaria familiar.

Un pont per entendre la vida

Em planto en una de les rajoles. Davant meu, s’entreguen els premis del concurs El Gust per la Lectura, organitzat pel Departament d’Ensenyament i patrocinat per Coca-Cola. L’objectiu és fomentar que els petits llegeixin. Veig tota una colla de mestres (de les escoles guanyadores) i Pere Mayans, cap del servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics, els convida a pujar a l’escenari perquè recomanin un llibre (els veureu al final d’aquesta peça): des dels refugiats (a través d’uns ossos que un dia veuen com una escletxa els separa del Pol Nord) fins a la vida de Rosa Parks (ja és hora que a les escoles ensenyem que la història també és de les dones) o d’altres per saber com viu la gent gran o quines pors amaga un noi que té el coeficient intel·lectual més alt que els seus companys. I és justament això: la literatura és un pont per entendre els altres i nosaltres.

L’actitud

Si un nen veu el seu mestre enamorat d’un llibre (o que si més no se’n sent amic, còmplice), li encomanarà més ganes de fer-se’l seu que no pas si l’hi presenta sense cap mena d’esma, o el llegeix en veu alta sense ni una engruna d’ànima. Si li ofereix com unes pàgines buides de vida (i de sentit), de les quals se n’ha de fer un resum per aprovar i avall. Deixem per un moment de banda pla lectors, programacions: el millor exemple som nosaltres. “Una de les maneres per fer que els alumnes llegeixin, és que els pares i els mestres llegeixin. Fer de la lectura un plaer compartit”, em diu Pere Mayans. Per tant, si volem que els nens es creguin que llegir val la pena, primer, creiem-nos-ho nosaltres i, sobretot, duem-ho a la pràctica. Em ve al cap Nancie Atwel, la mestra que va aconseguir que els seus alumnes de 1r i 2n d’ESO llegissin a l’any una mitjana de 40 llibres. El secret? “La clau és que decideixin què volen llegir i sobre què volen escriure”.

Llegir, per què? 

És una bestiesa enorme que es valori un infant per la quantitat de paraules que llegeix en un minut. És ben bé com si intentéssim convertir-los en robots. Quin sentit té llegir a dos-cents per hora si després no han entès ni l’enunciat del problema? Què és el que estem prioritzant? No es tracta només de dexifrar unes lletres i saber que aquí posa taula i aquí cadira, sinó d’anar més enllà. És, o pot ser, un descobriment. Diria que un dels reptes dels mestres és trobar el camí perquè els infants s’enamorin –cadascú a la seva manera, i al seu ritme, que ja se sap que l’amor no el vivim tots igual– dels llibres. I per això val la pena donar certa llibertat, saber acompanyar, fer-los reflexionar, ajudar-los a edificar el seu criteri sense imposar-ne un d’absolut.

Llegir per viure millor

Si la Setmana del Llibre té un encant especial, és perquè vetlla per les distàncies curtes. Lluny de les massificacions (cada vegada més impersonals) de Sant Jordi, aquí tot és a tocar. És bonic veure com un vespre de pluja un grup d’editors s’aixopluguen junts i fan inventari de com els ha anat el dia, com un llibreter et parla de tal llibre com si fos el seu fill. És bonic, també, veure com un nen, en comptes de dir aquest capítol m’agrada perquè sí i punt, s’esplaia amb tot un argument. Que reconeix i denuncia que el Joan fa bullying al Pere, perquè és la mateixa situació que havia patit tal personatge de tal llibre. Si la Setmana és l’evidència que la literatura és més atractiva quan no és freda, sinó humana, en l’educació passa el mateix. Intentem-ho: eduquem els petits per estimar les paraules. I a veure què passa.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies