“Maria Carme Roca s’endú el 51è Prudenci Bertrana amb la novel·la «El far»”, article vist al Nació Digital

Article publicat al Nació Digital el 20 de setembre del 2018. Fes clic per veure l’article original

Vicenç Villatoro guanya el Carles Rahola d’assaig amb l’obra “Massa foc” i el reusenc Jordi Folck, el Ramon Muntaner de literatura juvenil

Prudenci BertranaL’autora Maria Carme Roca ha guanyat el 51è Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb l’obra El far. El llibre arrenca amb una celebració familiar en què la Diana descobreix que “la seva mare no és qui sembla”. A partir d’aquí comença una recerca pels secrets d’una possible infidelitat de la mare amb el seu tiet que porta la Diana als seus orígens, a l’illa de Buda del Delta de l’Ebre i al seu emblemàtic far que va caure el 1961.

Segons Roca, en El far també hi tenen un paper clau “els morts” que “intentaran parlar amb els vius”, perquè l’autora creu que moltes vegades aquells que ja no hi són “tenen moltes coses a dir”. D’altra banda, el periodista Vicenç Villatoro ha aconseguit el premi Carles Rahola al millor assaig per ‘Massa foc’, en què busca els paral·lelismes de la situació política actual amb la Florència de finals del segle XV. En literatura juvenil, Jordi Folck ha guanyat el 33è Ramon Muntaner.

El far, de Maria Carme Roca, ha estat l’obra guanyadora del 51è premi Prudenci Bertrana de novel·la. L’autora presenta una història plena de dificultats en les relacions familiars amb “la força dels petits detalls” i d’un secret amagat durant molts anys. El far arrenca amb una celebració de la família, quan la Diana veu a partir dels “silencis” i les fotografies antigues de la seva mare que aquesta “no és qui sembla”.

En aquest moment comença una recerca per descobrir què s’amaga darrera dels silencis de la Cinta, la mare de la protagonista, fins a creure que la mare podria “haver estat l’amant del seu tiet”. Aquesta investigació porta la Diana als orígens de la família, a l’illa de Buda del Delta de l’Ebre. A la novel·la també hi ha un viatge en el temps des de finals del segle XIX, passant pel segle XX i fins al present. A la història hi agafa especial rellevància el far de l’illa de Buda, que va caure la nit de Nadal de 1961, després que les onades el desfalquessin.

A més, Roca assegura que en la novel·la tenen un pes especial “els morts”, ja que al llarg de la història “intentaran parlar amb els vius” per resoldre part de l’entramat que amaga la família. Segons Maria Carme Roca, aquest és un element que converteix El far en una novel·la “amb una estructura diferent” a les que fins ara havia escrit.

L’escriptora ha optat per situar la novel·la a l’illa de Buda perquè un dia va sentir “una atracció brutal” per aquest racó del Delta de l’Ebre i pel seu “emblemàtic” far, que va ser construït el 1864 amb un disseny que, per a Roca, recorda l’estil d’arquitectura de la torre Eiffel de París.

La guanyadora del premi ja compta amb una llarga trajectòria en el món editorial amb una cinquantena de llibres publicats en diferents gèneres com ara la narrativa curta, la literatura juvenil i infantil o l’assaig. De tota manera, la barcelonina assegura estar especialitzada en el gènere de la novel·la històrica.

El premi Prudenci Bertrana està dotat en 30.000 euros. El far de Maria Carme Roca començarà a il·luminar els lectors a partir del 7 de novembre de la mà de Columna Edicions.

Ets Maquiavel o Savonarola?
Un vell conegut dels Premis Literaris de Girona s’ha endut el 39è Carles Rahola d’assaig amb l’obra ‘Massa foc’. Es tracta de l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro que l’any 2001 ja va guanyar el Prudenci Bertrana de novel·la amb ‘La ciutat del fum’. En aquesta ocasió, planteja un assaig polític que “neix directament” de la seva experiència dins la política. De fet, l’embrió de ‘Massa foc’ es remunta a 20 anys enrere i, al llarg d’aquest temps, ha anat formulant i reformulant el text fins a obtenir aquest resultat final.

El punt de partida són una pregunta i una constatació: per què a la Florència de final del segle XV, la ciutat “més rica, més culta i amb més llibertat de tota Europa” apareixen dues maneres tant diferents d’entendre el món representades cadascuna per personatges tan oposats com Savonarola o Maquiavel. I de retruc, per què hi va haver suport popular a “les fogueres de les vanitats que cremen quadres i a la policia religiosa on els nens delaten els pecats dels pares”.

Tot i semblar allunyat en el temps, Villatoro exposa que aquesta situació de finals del segle XV és perfectament extrapolable a altres moments històrics, també a l’actualitat. “Parla del passat però està pensada des del present i sobre el present”, ha dit. Villatoro remarca que aquest “assaig literari” no està pensat en clau: “No parlem d’esquerra o dreta, unionistes o independentistes, sinó que demana que el lector completi el llibre i hi projecti les coses que viu”.

Villatoro defensa que Maquiavel i Savonarola van ser “dues figures colossals i contradictòries”: “Un crema i l’altre creu que es pot canviar tot a través de la política”. De fet, sosté que, en base a l’assaig, es pot analitzar i situar cada polític al llarg de la història segons si es mou pels inputs d’un o de l’altre.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies