“Llibres llegits, regalats i llegits”, article publicat a La Llança

Article de la Isabel Sucunza publicat a La Llança el 17 de desembre del 2018. Fes clic per veure l’article original

La LlançaFa tot just una setmana en la seva columna en aquesta mateixa pàgina Laura Huerga animava tothom a comprar llibres per regalar en aquestes dates i a fer-ho a les llibreries abans que tirar de les plataformes digitals que s’hi dediquen específicament. No hi puc estar més d’acord; no perquè jo treballi en una de les primeres i no pas en una de les segones (que també), però sí perquè jo treballo en una de les primeres que no s’assembla gens a cap de les segones.

Es parla molt del client-individu habitual de les llibreries; del que no es parla tant és de famílies senceres clientes d’una llibreria concreta. Nosaltres, que en tenim unes quantes d’aquestes, per aquestes dates veiem repetits aquest parell de situacions: entra un client o clienta amb presses i cara de malifeta una mica, ve directe a nosaltres i ens deixa anar com nerviós i en veu baixa, com si l’altre, l’interessat, ja hi fos també: “ara, de seguida, vindrà la tal (la seva parella); cobra’m aquest llibre (que ja tenia fitxat i sap que el tenim) i si ella te’l demana, digues-li que se us ha acabat”. “D’acord”, responem nosaltres abaixant la veu també, i fem l’operació ràpidament mentre tots dos, client i botiguer, llencem cops d’ull al passatge, no sigui que l’altre hi entri enmig de la missió secreta. Segona situació: client que entra per la porta més tranquil, ve directe al taulell i ens demana per un llibre que no tingui ja en Josep o l’Anna o la Carme, essent, regalador i regalat, clients tan habituals també que no cal que ens expliquin que en Josep o l’Anna o la Carme són el seu germà, la seva filla o la seva dona ni que aquell llibre acabarà a la biblioteca que tots dos comparteixen, la qual cosa vol dir que ha de ser un llibre que no tinguin ni ells, els regalats, ni el mateix regalador tampoc.

Es parla molt del client-individu habitual de les llibreries; del que no es parla tant és de famílies senceres clientes d’una llibreria concreta

Potser ara em direu que hi ha aplicacions vinclades amb aquestes webs que et permeten saber quins llibres té ja i quins no cada persona concreta. D’acord; on queda llavors la diversió? A la llibreria riem quan ens trobem en aquestes situacions; riem nosaltres d’aquesta banda i riu el client de l’altra banda del taulell. Hi ha una cosa especial en fer els regals així i estarem tots d’acord en que si alguna cosa ha de ser especial en aquest món on cadascú ja es compra ell mateix allò que necessita, no és pas altra que un regal que et fa algú a qui t’estimes.

Hi ha una altra manera d’embolicar la troca encara més pel que fa a fer del llibre-regal una cosa més especial encara: proveu de regalar llibres que ja heu llegit i que tot llegint-los us hagin fet venir al cap la persona concreta a qui l’hi voleu regalar. Amb el gest d’aquest regal, li direu dues coses: una, que aquest és un regal pensat i, dues, que durant el temps que heu passat llegint-lo, l’altra persona us anava venint al cap. Si després, a sobre, hi ha la sort que el regalat se’l llegeix també (tots anem curts de temps i vés a saber), se’l llegirà pensant en vosaltres, buscant-se al llibre mentre també es busca al vostre cap.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies