“Qüestió d’estat: la novel·la negra a Catalunya”, article publicat a La Llança

Article de la Irene Solanich publicat a La Llança el 2 de gener del 2019. Fes clic per veure l’article original

Novel·la Negra

Sherlock Holmes en un gravat d’època

Catalunya està vivint un dels millors moments quant a novel·la negra i policíaca, tant en llengua catalana com en llengua castellana. Des que el gènere va entrar a Catalunya, probablement mitjançant la traducció de Les aventures de Sherlock Holmes publicada l’any 1908, era considerat un gènere popular i catalogat com a subliteratura. Però autors nostrats van anar-lo engrandint i consolidant fins a arribar on ens trobem ara: prestatgeries plenes de crims. Carles Riba va traduir el 1918 Els crims del carrer de la Morgue (Editorial Catalana) d’Edgar Allan Poe i també alguns dels contes.

Tot i que la traducció va ser la porta d’entrada, la producció pròpia en llengua catalana no va arribar fins a mitjans del segle XX. Hi va haver alguns intents però tots eren més de caire paròdic que no pas canònics del gènere. Exemples podrien ser-ne els de L’assassí i el seu compliç (1924) de Jacint M. MustielesEl misteri del bosc d’Aubac (1926) de Jaume Roig Solana. Tot i així, el que es considera la primera novel·la negra per definició és La Bíblia valenciana (1955) de Rafael Tasis, la qual forma part d’una trilogia juntament amb És hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960). La segona figura que cal citar és Manuel de Pedrolo qui no només va conrear el gènere amb novel·les com L’inspector fa tard(1960) o Joc brut (1965), sinó que també va dirigir la col·lecció de novel·la negra més llarga en llengua catalana. Es tracta de La Cua de Palla, editada per Edicions 62. Es va especialitzar en la traducció del que es coneix com a hard-boiled o novel·la negra americana i compte amb un catàleg de 71 números i amb autors com Hammett, Chandler, Mc Coy, Cain, MacDonald. Ara bé, la col·lecció també va deixar un petit espai per a noms europeus com Simenon, Le Breton, Very i Dürrenmat.

Aquest nou context cultural, i una nova era de permissions, dins encara del franquisme, va propiciar el naixement d’altres iniciatives semblants a La Cua de Palla, com per exemple, Enjòlit (1964-1965) d’Aymà Edicions, especialitzada en la novel·la d’espionatge, on s’hi publiquen les primeres entregues de les aventures de James Bond d’Ian Fleming i altres autors d’espionatge com Eric Ambler o Len Deighton, entre d’altres. Una altra col·lecció que ha passat molt més desapercebuda per la seva poca durada va ser L’Interrogant (1965), de l’editorial Molino, la qual va publicar quatre novel·les d’Agatha ChristieL’assassinat de Roger AckroydAssassinat a l’Orient ExpressSang a la piscina  i  Un gat de colomar.

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo

Fins a aquest moment hem parlat d’editorials que traduïen novel·la internacional al català, però és a partir dels anys setanta, quan la repressió comença a ser molt més lleugera, que neix la primera generació d’escriptors en llengua catalana de novel·la policíaca. Com a màxim exponent per exemplificar aquest període històric hi tenim Jaume Fuster i la seva novel·la De mica en mica s’omple la pica(1972). És, de fet, en aquest context que Jaume Fuster destapa la necessitat de crear literatura de gènere i ordenar-la. Per aconseguir aquest propòsit l’any 1977 es crea el col·lectiu Ofèlia Dracs amb un nombre fix d’autors: Joan Rendé, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Joaquim Soler, Josep Albanell, Jaume Cabré, Vicenç Villatoro, Margarida Aritzeta, Isidre Grau; i col·laboradors esporàdics: Quim Monzó, Josep Maria Illa, Xavier Romeu, Carme Riera, Joana Escobedo, Assumpció Cantalozella i Roser Vernet. Aquest col·lectiu es dedica a crear reculls de literatura de diferents gèneres, entre els més destacats hi ha el terror, l’eròtic i el misteri. És també en aquest moment que Carles Jordi Guardiola i Àlex Broch, editors de l’editorial La Magrana, i amb la direcció de Jaume Fuster, escriptor i editor, van impulsar l’any 1986 una col·lecció de novel·la negra i policíaca en català anomenada La Negra. La Negra va ser la primera col·lecció dedicada únicament a novel·la negra i policíaca que compaginava de forma regular la publicació d’obres internacionals traduïdes al català —la majoria de títols europeus per no trepitjar La Cua de Palla— i d’obres purament catalanes.

L’any 1980 Edicions 62 llançava Seleccions de La Cua de Palla i torna a posar en marxa el projecte que Manuel de Pedrolo havia començat als anys seixanta, aquesta vegada gestionat per Xavier Coma. No obstant això, l’especialització de la col·lecció encara va més enllà, ja que passa a publicar exclusivament novel·la nord-americana.

BCNEGRA

Paco Camarasa

La gran producció de gènere negre i el poc públic fa que als noranta es visqui una forta crisi dins el sector editorial que aconsegueix repuntar a l’entrada del nou mil·lenni amb una nova onada de febre pel gènere negre que encara persisteix amb força avui en dia. Aquests últims anys hem pogut veure una gran entrada de novel·les internacionals traduïdes al català, però també un gran número de novel·les d’autors catalans. Val a dir, però, que no només s’ha notat en nombre d’autors i publicacions que cultiven el gènere. Només cal fer un cop d’ull a les agendes d’actualitat per adonar-nos que hi ha una gran quantitat de jornades dedicades exclusivament al gènere negre. Alguns exemples a destacar poden ser el Vilassar de Noir, les Borges Negres, El vi fa sang, el Tiana Negra o segurament el més destacat el BCNegra. Tots festivals dedicats a divulgar la novel·la negra i, fins i tot, el cinema negre, en alguns casos.

Però, a part d’aquestes iniciatives, cal destacar també el nombre de llibreries i biblioteques especialitzades en el gènere. Negra y Criminal era una llibreria de Barcelona que malauradament va haver de tancar les portes l’octubre del 2015. Aquesta llibreria la regentava Paco Camarasa i havia vist passar una multitud incomptable d’autors i de llibres del gènere. La biblioteca La Bòbila, nascuda l’any 1999 a l’Hospitalet de Llobregat, ha fet una molt bona tasca de difusió del gènere entre tots els seus usuaris. Cal mencionar també premis narratius i literaris enfocats específicament en aquest gènere com Crims de tintaFerran Canyameres o el Premi literari memorial Agustí Vehí. Els premis literaris poden ser molt llaminers per a amants de la literatura i l’escriptura i una molt bona manera de seguir fent difusió i repercussió del gènere, però també una molt bona manera per començar a testejar el món criminal de ficció.

La Setmana del Llibre en Català

Presentació de la Biblioteca Andreu Martín a la Setmana del Llibre en Català

Pel que fa a les col·leccions especialitzades, també tornen a prendre certa revolada a principis del nou mil·lenni. La Cua de Palla ho torna a intentar de nou, primer l’any 2006 amb la publicació només de dos números, i després l’any 2009 a través de La Butxaca, però finalment decideix tancar. La Negra, una col·lecció que ja havia publicat 52 número entre els anys 1986 i 1998, torna a engegar motors l’any 2008 dins l’editorial RBA Libros —ja que aquest compra La Magrana de la qual formava part La Negra—i encara en l’actualitat publiquen números. D’altra banda, tenim iniciatives noves, són els casos per exemple de Crims.cat (de l’editorial Alrevés) o Llibres del Delicte, la qual no només és una col·lecció, sinó també un editorial que publica tant en català com en castellà. I ja cap al 2017 es crea Lo marraco negre de Pagès Editors dirigida per Sebastià Bennasar i la Col·lecció Biblioteca Andreu Martín, evidentment dirigida per Andreu Martín dins l’editorial Efadós.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies