“L’editor Jorge Herralde, Medalla d’Or al Mèrit Cultural de Barcelona”, CCMA

Article publicat al 324 el 27 de febrer del 2019. Fes clic per veure l’article original

Jorge HerraldeAda Colau li agraeix haver fet de la cultura un “antídot” contra la intolerància

Jorge Herralde, fundador i ànima de l’editorial Anagrama, ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, que atorga l’Ajuntament de Barcelona.

És un reconeixement a la trajectòria d’aquest veterà editor, amb més de 4.000 títols publicats i un catàleg on hi ha els noms més importants de la narrativa espanyola i internacional.

Tal com s’ha destacat, amb Anagrama, Herralde va ajudar a situar Barcelona com una de les grans capitals editorials.

També s’ha volgut recordar que forma part del que s’ha qualificat com una “generació excepcional”, juntament amb noms com Carmen Balcells, Esther Tusquets, Josep Maria Castellet i Carlos Barral.

Després de rebre el guardó, Herralde ha fet una defensa dels escriptors que publiquen en les editorials:

“Els premis als editors els guanyen en realitat els seus autors, els millors autors possibles que hagin pogut reunir al seu catàleg, publicats de la millor manera possible i promocionats incansablement.”

Ha admès, acte seguit, que són unes activitats apassionants, tot i que “s’ha de pasturar els seus egos, cosa no tan apassionant”, però això “va inclòs en el lot”.

Herralde ha recordat els inicis d’Anagrama l’any 1969.

“No va ser fàcil, però sí molt excitant.”

Ha remarcat les dificultats dels anys del franquisme i la censura. Ha reconegut que va pensar fins i tot que l’edició s’havia “inventat per a ell”, a la seva mesura:

“Em sento molt afortunat per haver gaudit tants anys d’aquest ofici.”

Dels anys 60, ha recordat “els molts estímuls polítics i culturals” amb la revolució cubana, la revolució xinesa o la guerra de Vietnam.

L’editor ha reconegut que la primera època d’Anagrama va ser “la més agitada, la més estimulant i difícil, una col·lecció de muntanyes russes”.

En deu anys, ha dit, van publicar 400 títols repartits en 16 col·leccions amb “un equip mínim”.

“En aquella època, l’editorial va ser una caixa de ressonància de totes les radicalitats i heterodòxies polítiques.”

Sobre èpoques ja més actuals, Herralde ha dit que van superar la crisi econòmica del 2008 “en part gràcies a un catàleg molt viu i fiable, amb incomptables reedicions i sempre present a les llibreries per l’anomenada política d’autor”.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies