“Nosaltres tenim la salvació del llibre com a bandera”, article vist El Punt Avui

Article del David Castillo publicat El Punt Avui el 11 de març del 2019. Fes clic per veure l’article original

El llibreter Francesc Castel, en un dels racons preferits de la seva botiga DANI CAJAL.

El llibreter Francesc Castel, en un dels racons preferits de la seva botiga DANI CAJAL.

Ara fa trenta anys que Francesc Castel regenta la llibreria Stock del carrer Comtal. És un dels últims supervivents dels llibreters de vell del carrer Llibreteria, al centre de Barcelona

Quant fa que té la llibreria?

Bé, la cosa té una mica d’història. Vaig començar als 19 anys a treballar a la llibreria Novecientos, el 1983. Ara en tinc 55. M’hi va fer entrar la Conxita, que era l’encarregada pel propietari Isidre Pi. Tots dos em van ensenyar el que sé, sobretot el comerç del llibre i el noranta per cent del que vaig aprendre de llibre antic. Passats quatre anys, a l’Isidre li van oferir obrir una botiga al número 7 del Portal de l’Àngel, i posteriorment una altra al 13 del mateix carrer. Ell em deia que era la seva mà dreta, però no m’acabava de trobar ubicat a cap dels establiments. El 1989 li van oferir el local del carrer Comtal 29. Des d’aleshores som aquí.

El carrer Llibreteria era ple de llibreries, ara no en queda cap…

Exacte: Novecientos, Època, que seria després Happy Books, Canuda i, darrere l’ajuntament, dos o tres més. També la del carrer Jaume I, que ha resistit.

Tornem al 1989.

Bé, l’espai on som, Stock, es va fer gran. L’any 1993, el senyor Pi va decidir jubilar-se i me la va passar a mi. Quan la vam obrir, el 1989, estava especialitzada en restes d’edició, tant de divulgació com d’infantil. Per la meva experiència a la Novecientos amb el llibre vell i d’ocasió, vaig voler no perdre aquesta tradició, que particularment és la que més m’agrada: la compra i venda. La barreja entre el llibre saldat i el d’ocasió ha estat la que ha fet perdurar la llibreria durant els trenta anys.

Un miracle?

Més o menys, sent on és, al centre mateix de Barcelona.

Té també petites joguines, cotxes en miniatura, soldadets de plom i ‘souvenirs’.

El fet que la venda de llibres hagi anat baixant de mica en mica m’ha fet ampliar l’oferta amb complements com ara les guies i algunes joguines vinculades als fascicles: primer els Madelman i després les miniatures de cotxes i els soldadets de plom.

Quin és el sistema?

La nostra política és vendre el més barat que es pugui. Seguint les restes d’edició de llibres vam arribar a les restes de les edicions de quiosc. Aquesta complementarietat ens ha permès resistir vius durant aquests trenta anys.

No han passat a ser una botiga de moda o de restauració més.

Exactament. Nosaltres tenim la salvació del llibre com a bandera. En la part interior de la llibreria és on tenim el llibre més antic i el de lance

Quin client té?

Bé, la gent dels llibres no en busca cap en concret, sinó que ve a veure el que troba, que és l’encant d’aquests tipus de llibreries: la curiositat.

Venim a fer d’exploradors.

Absolutament. Vens a fer d’explorador i marxes amb una peça, sigui la que sigui.

Com s’ho combinen?

Doncs amb molt esforç i treball físic i mental. Sol no ho hauria pogut fer. No puc fer altra cosa que agrair-ho al meu col·laborador Jordi Aloy, així com a altres agents fonamentals, com el meu pare, que em va donar suport sempre i sovint em feia de vigilant al carrer i sovint de relacions públiques. També a la meva dona i els meus fills, perquè durant aquests trenta anys han hagut de suportar els horaris impossibles d’una botiga.

Per exemple?

M’he perdut moltes coses. No he anat mai ni a una cavalcada de Reis. Vull dir que sembla que són coses sabudes, però sense la comprensió i el suport no es poden tirar endavant les empreses, ni que siguin petites com la meva. També vull recordar l’ajuda dels meus col·legues. A tots els del gremi, però en especial al Xavier Torradas, a l’Albert Obradors i al Rafa Sánchez.

A la competència?

Ho dic perquè un complement a la botiga ha estat la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern del passeig de Gràcia, al setembre. La vaig poder començar a fer gràcies al Torradas i el Sánchez, que van posar la firma per al permís, i a l’Obradors, perquè m’ha ensenyat moltes de les coses que sé del llibre.

Pots seguir llegint l’article aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies