“Per què els llibres són cada cop més curts?”, article publicat al Núvol

Article de la Clàudia Rius publicat al Núvol el 18 de juny del 2019. Fes clic per veure l’article original

llibresEls éssers humans no vam néixer per llegir. Un dels assoliments més importants de l’homo sapiens és l’alfabetització, tradicionalment lligada a la idea d’una lectura profunda. L’acte d’aprendre a llegir de forma concentrada i unidireccional ha dotat el nostre cervell de circuits neuronals que ens han allunyat d’altres espècies, sobretot perquè la manera com llegim repercuteix directament en la manera com pensem. Això és el que defensa la neurocientífica Maryanne Wolf al llibre Reader, come home (2019), on investiga com funciona el “cervell lector” en el món digital, sempre en relació al futur: “La qualitat de la nostra lectura no és només un índex de la qualitat del nostre pensament, és el millor camí que coneix la nostra espècie per desenvolupar noves vies d’evolució cerebral”.

Evolució cerebral que probablement està passant ara mateix, no davant dels nostres ulls, sinó just darrere. Així ho han tractat diversos assagistes del perfil de Wolf, que a partir d’una situació personal han escrit sobre el comportament del cervell quan llegim. Un dels escriptors més reconeguts en aquest àmbit és Nicholas Carr, que el 2011 va ser finalista del Premi Pulitzer de no-ficció amb el seu exitós The Shallows: What the Internet Is Doing to Our Brains (2010). Com Carr, Wolf comença la seva obra fent referència a una pèrdua de la capacitat d’atenció que ha notat en la seva pròpia pell i que l’ha impulsat a investigar sobre el tema. Així doncs, aquí tenim una de les idees clau a l’hora de parlar de com llegim en el segle XXI: la pèrdua d’una atenció mínimament perdurable en el temps.

Tot el que recordem -i per tant absorbim cognitivament- ve determinat per l’atenció que hi posem. Els sistemes d’atenció del cervell funcionen d’una manera molt bàsica: si no estan activats, no tenen absolutament cap efecte. I precisament això és el que lamentava Carr ja fa nou anys: “Durant els últims anys he tingut la sensació incòmoda que algú, o alguna cosa, ha estat trastejant en el meu cervell, redissenyant el circuit neuronal, reprogramant la memòria […] No penso de la forma com solia pensar. Ho sento amb major força quan llegeixo […] Ara la meva concentració comença a dissipar-se després d’una pàgina o dues. Perdo la calma i el fil, començo a pensar quina altra cosa fer. Em sento com si estigués sempre arrossegant el meu cervell descentrat de tornada cap al text. La lectura profunda que solia venir naturalment s’ha convertit en un esforç”.

Moltes persones coincidiran amb aquesta sensació. Els aparells tecnològics i la connexió constant cap a la qual s’ha encaminat l’ésser humà, lligada també a uns límits cada cop més difuminats dels contextos socials i laborals, provoquen en les persones un “estat multitasca” que afecta i modula els diferents sistemes d’atenció que té el cervell. I això, a part d’augmentar l’ansietat i l’estrès, com apunten alguns científics -potser perquè ens trobem enmig d’un procés, a mig camí entre dues maneres de viure-, també afecta la manera com llegim. Més enllà dels pensaments alarmistes i distòpics que aquests canvis puguin suposar, sembla que les editorials han començat a respondre a aquest canvi d’hàbit en l’atenció de l’usuari lector.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies