“Melcior Comes guanya el Crexells amb ‘Sobre la terra impura’”, article publicat a La Llança

Article publicat a La Llança el 19 de juny del 2019. Fes clic per veure l’article original

Melcior ComesL’Ateneu Barcelonès ha tancat definitivament la crisi del Premi Crexells -que va comportar la suspensió del guardó l’any passat- amb el lliurament del XLVIII Premi Crexells a Melcior Comes (Sa Pobla, 1980), per la seva novel·la Sobre la terra impura (Ed. Proa). L’escriptor mallorquí, que va guanyar el Documenta amb L’estupor que us espera (2004), el Josep Pla amb La batalla de Walter Stamm (2008) i el Sant Joan amb Hotel Indira (2014), ha resultat guanyador amb una novel·la que ja va guanyar el Premi Núvol i el Crítica Serra d’Or i va ser finalista del Premi Òmnium de Novel·la. El guanyador ha rebut el premi -6.000 euros en metàlic i una obra de l’artista Alícia Viñas, donada per Joan Artur Roura i Comas- en una revetlla literària que s’ha celebrat avui a l’Ateneu amb la presència del President de la Generalitat Quim Torra i la consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga.

Una novel·la “feta per guanyar” el Premi Crexells

El jurat, format pels periodistes David Castillo i Jordi Nopca, la llibretera i crítica literària Marina Porras -col·laboradora de La Llança-, l’escriptora Ada Castells i el professor Joan Santanach, sota la presidència del vicepresident de l’Ateneu Joan Maluquer, ha destacat que la novel·la guanyadora sembla feta per guanyar el Crexells, hereva de la tradició d’un premi amb més de 90 anys d’història.

David Castillo, en nom del jurat, ha destacat que Sobre la terra impura és una novel·la de trama seriosa, de tall clàssic, ma non troppo, amb ambició literària i personatges inoblidables, que no vol ser una novel·la històrica o sociològica de tràmit, i que es troba plenament incardinada dins la nostra tradició literària però influenciada per autors internacionals com Philip Roth. Malgrat ser una obra que avança com un thriller, el jurat ha destacat els plans metaliteraris de la novel·la, la seva visió de la literatura, la reflexió sobre el gènere i la mirada sobre aquesta Mallorca que s’insinua com un fals paradís, a través d’un personatge ple de crisis de tota mena.

Una nissaga balzaquiana amb secrets foscos

Un escriptor d’origen mallorquí, amb una relació complicada amb el seu pare, es troba en crisi. S’ha separat de la seva dona, amb qui té un fill petit, i pateix les dificultats d’intentar viure de l’escriptura, fins que rep l’encàrrec d’escriure la biografia de l’actriu i cantant Dora Bonnín, la mare d’un dels seus millors amics d’infantesa, en Leo, amb qui havia perdut el contacte. La Dora era la dona d’Higini Verdera, hereu d’una gran família mallorquina de fabricants de sabates d’Inca i havia deixat un gran nombre de dietaris sobre la seva polèmica vida. A mesura que torni a Mallorca i vagi entrant en la teranyina espessa d’aquesta família -“No som una família, som una història” assegura l’orgullós Higini- l’escriptor anirà descobrint els secrets d’aquesta nissaga, vinculada al règim franquista, però que oculta vincles amb alguns dels fets més convulsos i tràgics de la no gaire exemplar Transició.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies