“El negre futur del món editorial”, article publicat a La Llança

Article de l’Andrea Rovira publicat a La Llança el 21 de juny del 2019. Fes clic per veure l’article original

futur editorialEl món editorial tal com el coneixem avui en dia està acabant, i la culpa no és de la gent que no llegeix, ni la generació que puja enganxats a les pantalles. Si existeix alguna cosa com “la culpa”, és d’aquesta indústria que no va prou de pressa a adaptar-se als canvis.

El passat ha estat (i serà) sempre millor

A vegades ens mirem el món de l’edició com si fos inamovible: rebutgem tots els canvis per fer, creiem que és un món pur i que qualsevol novetat que hi puguem introduir serà vendre’ns, fer d’aquest món de cultura un negoci més. Però és que el món de l’edició, perdonin, és un negoci. I és un negoci que hem d’aconseguir que tiri endavant. I negar qualsevol canvi que l’acosti a altres negocis més impurs, menys “interessants”, no implica que el nostre guanyi valor, sinó que perd consumidors.

El cap de setmana passat el vaig passar regirant la biblioteca familiar. Em va cridar l’atenció El retrato de Dorian Gray, una edició de tapa dura, semblava que feta manualment, amb unes borles i unes sanefes estampades. Els capítols de l’obra de Wilde s’obrien amb una tinta vermella: impensable, avui en dia, amb els llibres de text, que surten barats de fer gràcies a les planxes de blanc i negre. El meu pare m’explica, mentre obro un exemplar de les cartes de Ciceró del 1785, enquadernat amb tapes de cuir de vaca, que abans hi havia un treballador que es dedicava a construir les frases de la pàgina amb motlles de lletres, entintava aquella pàgina plena de lletres una al costat de l’altra, hi posava el paper i ho premsaven. Un treball artesanal que requeria temps i diners. Les guardes, em diu amb un àlbum de revistes que el meu rebesavi es va fer enquadernar per no perdre, eren fetes amb pintura a l’oli i aiguarràs.

Les edicions d’avui en dia, més barates, digitals, de tirades majors, han aconseguit que els llibres puguin arribar a tothom, però no em semblen tan especials com els lloms dels àlbums del meu rebesavi, si bé han aconseguit democratitzar la lectura. El món editorial sempre ha estat en constant moviment, sempre ha introduït canvis notables, i el passat sempre era millor, més interessant, més valuós.

Avui en dia, només neguem els canvis editorials perquè implica que hem perdut una guerra contra les pantalles, i els llibres ja no són només de paper i enquadernats. La literatura ja és a tot arreu, i els llibres ja no són l’única literatura que hi coneixíem.

El llibre a l’era digital

“Hay que aprender a colaborar en esta nueva era analógica y digital”, citava Wmagazín a Marcos García, director artístic de Medialab-Prado d’Espanya. Ens equivoquem si pensem que la nostra competència és aquell llibre d’aquella editorial que ha venut milers d’exemplars; no, la competència del món editorial són les noves plataformes d’entreteniment: les receptes de cuina ja són a Youtube, els thrillers més esperats es poden veure a Netflix, i la saga de fantasia més famosa ha fet guanyar bilions a HBO. Pensar que el llibre no té res a veure amb els continguts d’aquestes altres plataformes és un error: la lectura sempre ha estat una manera més d’entretenir-se. Condemnar-ho a només un objecte de cultura (en el sentit esnob, la cultura que ens fa aprendre, als lectors, i ens separa d’una massa grisa idiota que són “els altres”) és un suïcidi: el llibre s’ha de tornar a distribuir massivament.

Així com hi ha bones sèries que les veuen milions, el llibre hauria d’aspirar a ser massificat. I és que la cultura popular no és sinònim de mala producció. Hi ha mals llibres com hi ha males sèries, i així també, hi ha bons llibres com hi ha molt bones sèries.

Les noves generacions creixen en un món on la universitat està desprestigiada, estudiar ja no és l’única manera de guanyar-se bé la vida, fer-se de si mateix un negoci ja no els sembla arriscat i la cultura és de fàcil accés (gràcies a Déu!): en un clic al telèfon mòbil, la Viquipèdia els explica més sobre la Guerra Civil que els programes escolars, un comentari viral els impulsa a la fama i poden escoltar, si volen, una peça de música clàssica de fa cinc-cents anys a l’Spotify. Amb tots aquests inputs, seguir mentint-los amb què llegir és quelcom més elevat, i que substitueix tot allò que fan al seu dia a dia, és fer de la lectura un hàbit residual. Llegir hauria de ser vist com a complementari d’aquest entreteniment a les pantalles, com a una aventura més: ni llegir els farà més intel·ligents, ni els farà més “culturetes”.

Hem de començar a pensar en el transmèdia com el que ajudarà a crear lectors, i, per tant, és necessari acceptar canvis tant en el format, com en la distribució, com en la producció dels llibres.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies