Crònica del primer dia del FORUM EDITA

Sergi Pàmies relata la seva “història d’amor” amb el sector editorial.

Forum Edita 2019Henning Schoenenberger, director de Product Data and Metadata de l’editorial Springer Nature, ha obert la sessió de la tarda del FORUM EDITA parlant del primer llibre científic fet íntegrament per una màquina. “Tenim una sobrecàrrega d’informació, la qüestió és com submergir-se davant de tots els recursos. Gestionar aquesta sobrecàrrega és l’objectiu dels investigadors de la nostra empresa”, ha assenyalat. “Volíem generar nou coneixement científic i per això vam decidir crear un llibre. Ningú té temps per llegir tot el que s’ha publicat sobre el tema. El robot ordena coherentment la informació més important”.

Per al procés de creació va ser necessària la participació humana ja que havia de ser l’editor el que facilités l’àrea d’interès. Llavors es va generar un algoritme sobre la investigació a tractar, a partir d’uns paràmetres predeterminats, que realitzés la recerca d’articles ja escrits. “Gràcies a la vectorització i les cites seleccionades podem crear un producte generat per algoritmes”. Es pot descarregar lliurement (200 pàgines) en SpringerLink (autor Beta Writer, sobre les bateries de liti).

“El nostre objectiu és resoldre el problema de l’excés d’informació per això partim des d’una visió tecnològica però com a eina editorial. Podríem dir que és un 50% tecnològic i un 50% editorial”, ha afegit.

Al matí, han intervingut Oriol Amat, catedràtic d’Economia i Comptabilitat, en representació de la Universitat Pompeu Fabra, i Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha destacat “la perseverança com una característica d’aquest sector que fa que el llibre sigui una peça clau”. Ha afirmat que com a “consellera de Cultura va estar i està al costat del llibre”.

Sobre la panoràmica mundial de l’edició i el fenomen de la concentració editorial, per segon any consecutiu ha estat en el fòrum el consultor editorial Rüdiger Wischenbart, que ha fet valdre els nous formats digitals i ha afirmat que “no són enemics (Amazon o Facebook), formen part del nostre món. Hauríem d’aprendre com funcionen”. De la mateixa manera ha comentat que “cal evitar que els llibres quedin al marge de les plataformes digitals”.

Pel que fa a l’audiollibre ha explicat que “en un inici, els audiollibres eren únicament de gènere negre però després ha anat creixent en continguts, amb temàtiques infantils, d’actualitat, és a dir, així com l’E-Book no va triomfar, l’audiollibre sí, això vol dir que hi ha la necessitat de noves plataformes. ”

Iñigo Palao, consultor de GfK Growth from Knowledge, empresa que mesura la venda de llibres a Espanya, ha parlat de la perspectiva sobre el món del llibre de consum. Posant a Espanya en el context internacional, ha comentat que l’any 2018 es van vendre a Espanya més de mig milió de referències diferents i, sent el quart país en el rànquing europeu -tenint molt per sobre a Alemanya, França i Itàlia-, el territori espanyol ha estat l’únic que ha crescut un 2,1%, fins a 2018.

Sense restar importància a les novetats editorials, ha posat fet valdre el fons editorial ja que 2 de cada 3 euros vénen de títols de fons. Ha destacat també la importància i privilegi de tenir un canal especialitzat, les llibreries, ja que significa el 45% de la facturació.

Dos de cada deu euros a Espanya venen del sector online, el qual és un canal a explotar, ha apuntat que “Les noves oportunitats de mercat exigeixen cada vegada una major velocitat de reacció per tenir èxit”. També les xifres de vendes de títols espanyols a Europa són molt baixes, de manera que Espanya hauria de ser capaç d’exportar els seus productes.

Ha conclòs la seva exposició amb una sèrie de claus: “El principal repte del sector és el de globalitzar. Cal estar molt atent a les noves oportunitats que ofereix l’actualitat i tenir cura dels canals de distribució de forma intel·ligent, per maximitzar les vendes a través de grans superfícies impulsant el mass market; llibreries descobrint talent als lectors, i l’àrea online amb l’habilitat d’atendre la demanda més remota”.

La següent taula rodona ha estat dedicada als editors independents i de com s’han fet un lloc en el mercat amb la tendència actual sobre la concentració editorial.

Valeria Bergalli, directora de l’editorial Minúscula, que va publicar el seu primer llibre el 1999, ha comentat que “no busquem col·locar-nos en el lloc dels segells que ja tenien hegemonia. Ens situem en les escletxes. Intentem marcar distàncies i distingir-nos”. Per la seva banda, Mathew Clayton, escriptor i editor independent, amb una plantilla de 40 empleats ha afirmat que “els llibres que ja tenen un públic i funcionen, sabem que la seva comunitat serà fidel i li seguirà amb la publicació d’un següent títol. Així venem els llibres per avançat“. L’editor Joan Sala va posar en marxa l’editorial Comanegra “enmig d’un tsunami”, el que imperava ser més original que la resta: “Per a això vaig fitxar a un equip que mai hagués treballat en el sector, compromès i amb moltes idees, en què tot es comparteix”. El seu objectiu ha estat buscar finançament i el desenvolupament a partir de l’associacionisme. També ha declarat que “existeixen moltes complicacions en el sector i com més petit ets, més complicacions tens”. Finalment, Jacques Testard, director de Fitzcarraldo Editions, editorial independent ha comentat que “el més important és la qualitat del text. Si és bo, és més fàcil parlar d’ell amb passió, i suscitaràs interès”.

La mirada de l’autor ha estat la que ha ofert l’escriptor Sergi Pàmies. Vinculat al món editorial, no només com a escriptor, ha declarat que “el meu vincle és una història d’amor estrictament literal, sempre he estat ‘sospitosament’ envoltat del sector”. Fill d’una escriptora (Teresa Pàmies), es va casar amb una editora i el seu sogre ha estat un gran editor, va revelar.

En relació al paper de l’editor, Pàmies va afirmar que “pensar que l’editor és només un fabricant és un error”. “L’escriptor és la baula perduda de l’evolució editorial”, va dir bromejant. “És indispensable, però de vegades sembla que vulguin prescindir-ne”. També va afegir que “El compromís de l’escriptor amb l’editor té a veure amb ser conscient que no som l’únic protagonista del procés”.

Més informació:

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies