Sergi Pàmies: “L’autor és la baula perduda de la cadena editorial”, article publicat al Núvol

Article publicat al Núvol el 8 de juliol del 2019. Fes clic per veure l’article original

Sergi PàmiesEl Fòrum Edita d’enguany ha abordat els reptes immediats, la recerca del talent i l’adequació a la globalització del món editorial. La setmana passada, durant tres dies, la Barcelona School of Management va funcionar com l’altaveu d’editors, escriptors, directors de festivals i salons i experts en edició. Organitzat pel Màster en Edició de la Universitat Pompeu Fabra i el Gremi d’Editors de Catalunya, el fòrum va ser inaugurat per Carlo Feltrinelli, president del Gruppo Feltrinelli i fill del seu fundador, Giancomo Feltrinelli, històrica figura de l’edició europea. Avui, el Gruppo Feltrinelli és el conglomerat editorial més poderós d’Itàlia i posseeix, també, part del mercat espanyol: és el propietari d’Anagrama. Feltrinelli va evidenciar amb arguments i dades el “tsunami” que l’edició ha sofert durant els últims deu anys. Un tsunami que es pot resumir en la diversificació de l’oci, és a dir, menys temps de lectura, i el desbordament tecnològic, que perverteix l’oferta literària.

Feltrinelli va incloure al seu discurs inaugural un exemple de gestió editorial modèlica. És el cas de l’editorial de Roma Edizioni E/O, casa d’Elena Ferrante. Sandro Ferri i Sandra Ozzoloa van fundar el 1979 aquesta petita editorial especialitzada durant els primers anys en literatura de l’Est d’Europa. L’editorial sempre s’ha distingit per una producció de qualitat i s’ha anat obrint, de mica en mica, a literatures d’altres àrees geogràfiques. Avui, publiquen una quarantena de llibres a l’any. El 2005, l’editorial va fer el salt internacional: va obrir un segell –una rèplica– a Nova York, Europe Editions. Traduirien i importarien literatura europea en un país on el percentatge de llibres «no-americans» no supera el 6%. Van presentar-se al mercat editorial amb un perfil “molt clar i molt definit”. “Van trobar el seu lloc”, assenyala Feltrinelli. Europe Editions (on avui treballen cinc persones) va guanyar-se l’atenció dels grans mitjans, inclòs el The New York Times (la crítica literària Michiko Kakutani va aplaudir Ferrante). L’editorial no va cedir a la dinàmica general: les grans corporacions editorials guanyen espai de mercat comprant petits i mitjans segells.

Pàmies i la fidelitat mútua

Sergi Pàmies va ser la veu convidada per abordar la relació entre l’autor i l’editor. L’escriptor Antonio Iturbe donava la rèplica. Pàmies va revisar part de la seva aliança editorial per acabar examinant obra i mètode.

Pàmies considera que “l’autor és la baula perduda de la cadena editorial”. Alguns editors, paradoxalment, “volen prescindir d’ell”. L’estratègia dels autors –apunta– ha de consistir a fer-se “indispensable”. Gens fàcil: el talent ho resoldrà. “Un cop hem establert la connexió amb l’editor, que sempre és una relació estranya, l’obligació dels que escrivim és aconseguir fer-nos indispensables. Cal, però, que la relació sigui indispensable per a les dues parts. A mi, sobre aquests fonaments, m’ha anat bé”, sosté. “També s’ha de ser molt respectuós amb els catàlegs. Pensar que l’editor només és un fabricant és un gran error. Els editors són una part molt important del llibre. De fet, tenen més importància de la que alguns escriptors els atorguen”, afegeix.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies