Maite Carranza: «Ara als autors se’ns exigeix escriure bé i ser famosos», Catorze.cat

Article publicat al Catorze.cat el 3 de juliol del 2019. Fes clic aquí per veure l’article original

Maite CarranzaL’escriptora diu que «si no ens tracten dignament, no podem deixar espai als que arriben»

Arribo a casa de la Maite Carranza amb la il·lusió d’una nena en edat escolar. Ja m’ha fet «Passa, passa» i ja estic pujant les escales exteriors que precedeixen la porta, mentre em dic que avui entrevisto una mestra però alhora grimpo a un somni en què ella i jo xerrem com a col·legues d’ofici. Sé que vinc a aprendre. L’excusa és la publicació de L’alè del drac (La Galera), Premi Joaquim Ruyra 2018, però la vull esprémer.

Em rep a un sala que dona a un patí enjardinat i es queixa del soroll de les obres que no li permeten escriure tranquil·la ni parlar amb mi a l’aire lliure. Cafè, aigua freda, sofà i ens hi posem. És la primera vegada que faig d’entrevistadora en comptes de ser l’entrevistada, la primera vegada que enregistro en un mòbil més de deu minuts seguits, la primera vegada que em toca fer d’esponja per després compartir el que hagi sabut integrar. Estic nerviosa i l’hi confesso, per poder estar-ho una mica menys. Trec un full amb un seguit de preguntes ordenades, però abans de començar a enregistrar ja estem traient-li punta al nostre ofici, així que començo pel final i tiro milles.

Viure d’escriure vol dir estar sempre venent-se?

Aquesta obligatorietat dels autors a vendre’s ells mateixos com a marca o segell és recent, de deu anys cap aquí, arran de la invasió de les xarxes socials. Aquesta promoció que abans anava associada a les editorials i a la qualitat literària s’ha dissociat. La qualitat literària i la fama són dues coses diferents; en canvi, van començar a donar premis literaris a persones famoses: gent que surt per la tele, comentaristes, futbolistes… Tot això acompanyat de la conversió del dia de Sant Jordi en un espectacle grotesc. Els autors estem pagant un experiment nou, ni confirmat ni contrastat, en què se’ns exigeix no només escriure bé sinó també ser famosos i fer-nos nosaltres mateixos l’autopromoció; una sobrecàrrega que personalment em supera.

Hem de lluitar per la literatura i per la nostra professionalització. Les editorials no tenen com a prioritat que els autors tinguem temps lliure per crear. S’ha imposat l’excés de publicacions, els tiratges molt curts, les obres efímeres… S’ha creat un mercat caòtic, a una velocitat marejant i perillosa, una roda que se’ns menja i perjudica autors, llibreters, mestres, lectors i també editors. S’ha de lluitar per tot i en tot moment.

Necessitem els premis?

No caldrien, però hi ha una equivocació molt gran respecte a què són. Jo amb vint-i-pocs anys, en preguntar-me “Com puc posar-me en contacte amb una editorial?”, em vaig presentar a premis i en vaig guanyar tres en poc temps. A partir d’aquí vaig trobar les portes obertes i vaig poder seguir treballant. El que passa és que en aquests darrers deu anys la bestreta que es dona per un llibre ha baixat molt i ja no et surt a compte el temps que hi has dedicat; i els autors no hem participat d’aquesta decisió, som fora del sistema, no tenim drets ni sindicats ni triennis, estem desprotegits. Les condicions són precàries i empitjoren. I vull creure que les editorials volen tractar bé els autors però que no els surten els números.

Per què els autors consagrats ens presentem a premis? Perquè no ens donen cap altra opció. Hem de jugar a la mateixa lliga que els que comencen, perquè si no ens tracten dignament, no podem deixar espai als que arriben.

A qui podem protestar? A les administracions públiques. Si creuen en la cultura i la defensen, si creuen que és un dret per a tothom, que ens retornin tot allò que el mercat, que és cruel i no té cor ni discerniment, no ens sap retornar. No volem almoina, volem dignitat. I també volem que la literatura infantil i juvenil catalana, com la d’adults, estigui ben exposada a les llibreries: som els tomàquets d’aquí, els més frescos, els que fem més bona olor.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies