“Adonem-nos-en”, article publicat a El Punt Avui

Article publicat El Punt Avui el 8 de març del 2020. Fes clic per veure l’article original

Les novetats editorials relacionades amb el feminisme, en format il·lustrat, assagístic i narratiu, augmenten cada any de cara a la celebració del 8 de març

editorials-feminismeDes de la combativitat al carrer dels primer dies de la dona, aquesta diada de consciència i visibilitat de les dones ha evolucionat cap a una celebració en què la dona s’ha convertit en temàtica, amb tot el que té de bo i de dolent. En el camp del llibre, el Dia de la Dona ha esdevingut una mena de Sant Jordi, que bé podria classificar-se de Santa Georgina per la gran quantitat de novetats d’obres que es publiquen fetes per dones i de temàtica feminista o, si més no, femenina.

Hi ha, en un gènere a l’alça, llibres il·lustrats com el de Bea Tormo: Eva Hace lo que quiere (Astiberri), un recull de tires que van aparèixer a la revista digital Orgullo y Satisfacción i que parlen amb toc costumista actual de les relacions de parella, d’amistat i de feina d’una dona jove. També va de dones joves, però també d’àvies i de mitjana edat i de tota mena de caràcters i circumstàncies La tira de mujeres (Lumen), de Klamburg & Sinde. L’obra intenta mostrar com la situació de la dona ha canviat molt en els darrers anys, però molt menys del que a vegades creuen els homes.

La il·lustradora Meritxell Duran és l’autora del títol Depresión o victoria (Reservoir Books), en què fa un exercici d’autoanàlisi de com va caure en una profunda depressió i com va aconseguir sortir-se’n.

Erika Bornay, especialista en iconografia femenina, analitza a fons la representació de Lilith, la que ha estat considerada primera dona d’Adam en els textos sagrats hebreus, en el llibre La femme fatale, Lilith y el demonio, amb imatges molt variades manllevades de la història de l’art, de gravats de llibres i d’anuncis.

Maria Mercè Roca, amb les il·lustracions d’Anna Grimal, ens proposa un recorregut de dones que han obert camí a Pioneres (Barcanova). Aquesta temàtica també la trobem a 100 pioneres catalanes (Viena), en què podem saber, per exemple, quina va ser la primera dona castellera i quina va ser la primera dona a pronunciar una conferència a l’Ateneu Barcelonès.

Txell Feixes és corresponsal de premsa a l’Orient Mitjà. A Dones valentes (Ara Llibres) parla amb una quinzena de dones que han passat per la seva vida com a corresponsal i que tenen històries que podrien ser l’argument d’una pel·lícula. Parla de dones supervivents que han lluitat contra un sistema patriarcal molt arrelat, com és el d’aquella zona del món. El llibre ha estat la seva particular manera de visualitzar-les.

A Las invisibles. Por qué el Museo del Prado ignora a las mujeres (Capitán Swing), de Peio H. Riaño, s’analitza des del cas d’El Prado com els museus han plantejat una mirada a l’art des d’un punt de vista masculí, no només pel fet que la majoria d’obres són signades per homes, sinó també per la interpretació que es fa de les obres en què apareixen dones.

L’actriu Cristina Genebat presenta un assaig molt exhaustiu per fer una interpretació del feminisme a Som iguals o no? (Rosa dels Vents). “Quan el meu embaràs em fa sentir que no som iguals. Quan penso que potser cal un feminisme optimista, raonat i raonable. Un feminisme per totes, que sumi, que ens faci lliures… Perquè, si el futur és de les dones, sobretot ho serà de les dones empàtiques i solidàries. De les que no es cansin mai de fer-se preguntes. De les que no deixin mai de buscar respostes.”

L’Altra ha publicat Apunts personals, d’Emilie Pine (amb traducció d’Ester Capdevila), un recull d’assajos poderosos i brillants sobre què vol dir i què suposa ser una dona. Pine explora el seu passat i les seves experiències per trencar el silenci sobre temes tabú com la infertilitat i l’avortament, els desordres alimentaris i la regla. L’autora també parla d’alcoholisme, de feminisme i de violència sexual, dels lligams familiars i la convivència entre germanes, de les pors… L’estil de Pine està a mig camí entre la dissertació acadèmica, la reflexió íntima i la conversa de barra de bar, que dota el llibre d’una vitalitat i una força poc habituals.

Una novetat destacada i molt recent és Tres dones, de Lisa Taddeo (en català a Més Llibres, amb traducció de Ricard Vela, i en castellà a Principal de los Libros, amb traducció d’Aitana Vega). L’obra és un profund retrat de no-ficció sobre el desig a través de la Lina, la Maggie i la Sloane. Un desig tal com no l’havíem llegit mai. Ens encén i ens turmenta. Ens controla els pensaments i ens pot destrossar la vida. És el motor de l’existència, però no en parlem gairebé mai. Durant vuit anys la periodista Lisa Taddeo va travessar els Estats Units amb cotxe per conèixer dones de zones i entorns diversos, i en va triar tres per mostrar aquest univers silenciat.

Laura Godó presenta La noia de les ovelles pigallades (Cossetània), en què mostra la figura d’Anna Plana, una jove pastora entre un món d’homes que ha trencat tots els esquemes a Llessui, un poble al mig de la vall d’Àssua pallaresa. Una narració literària que es mou al ritme de la natura i que ens mostra la importància de creure en un mateix. Anna Plana és una pastora rebel, forta i decidida que madura enmig de ramats d’ovelles i que troba, en aquest espai rural, la seva identitat i allò que vol ser.

Un altre dels llibres recomanables és La igualtat entre noies i nois no és cap broma, amb textos de Stéphanie Duval i Sandra Laboucarie, il·lustracions de Pascal Lemaître i Roger Zanni, publicat per Larousse. Està dirigit a un públic infantil, però resulta engrescador per a totes les edats, sobretot per obrir debats de sobretaula. Una eficient combinació de text i il·lustracions per respondre a una llarga llista de qüestions serioses: per què elles cobren menys que ells?, per què hi ha països on elles no van a l’escola?, el color rosa és només per a les nenes?, els nens no tenen dret a plorar?… Tot, amb un format gràfic molt atractiu.

També té un grafisme interessant Pecadoras capitales (Random Còmics), amb edició i pròleg de Patricia Escalona. L’obra fa una revisió dels set pecats capitals amb una lectura feminista feta per parelles d’autores. El text va a càrrec d’autores populars que fa molt que fomenten el feminisme, i les il·lustracions són d’artistes no menys conegudes ni combatives. Avarícia: Mabel Lozano i Ana Galván; ira: Magda Bandera i Lyona; supèrbia: Carme Chaparro i Malika Favre; luxúria: Nuria Labari i Paula Bonet; mandra: Desireé Bela-Lobbede i Sara Morante; enveja: Samanta Villar i Agustina Guerrero; gola: Tania Llasera i María Hesse. Un bon equip.

Más guerreras, menos princesas (Martínez Roca editorial) també juga amb el format coral. En aquest cas hi ha cinc relats de cinc youtubers amb què volen mostrar que l’empoderament femení dona resultats i expliquen com s’han enfrontat amb el món i han aconseguit canviar-lo. Les cinc autores són Roenlared (1.260.000 subscriptors al seu canal), Reah (1.130.000), Flisflisher (466.000), Yaiza Redlights (380.000) i La Pelo (175.000).

Pots seguir llegint l’article aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies