“Anna Ballbona guanya el Premi Llibres Anagrama 2020”, Ara Llegim

Article del Jordi Nopca publicat a l’Ara Llegim el 6 de gener de 2020. Fes clic per veure l’article original

‘No soc aquí’ és la segona novel·la de la periodista i escriptora, col·laboradora de l”Ara Llegim’

Anna-Ballbona“És clar que és una idea vaporosa, estrambòtica i aleatòria, això que s’anomena tronc familiar”, escriu la narradora de No soc aquí, la novel·la amb què la periodista i escriptora Anna Ballbona ha guanyat la cinquena edició del premi Llibres Anagrama de Novel·la, dotat amb 6.000 euros i al qual s’han presentat 28 llibres. La primera persona que explica la història de Ballbona reflexiona sobre el seu entorn més proper mentre espera una criatura.

“Tinc la impressió que quan fa quatre anys vaig quedar finalista d’aquest premi amb Joyce i les gallines ja vaig obrir la porta de poder continuar explicant històries”, ha dit l’autora aquest dilluns a l’hotel Condes de Barcelona”. No soc aquí és una novel·la “de com la família determina el lèxic de les persones, que anem bevent cada dia i ens construeix com a persones, i a vegades també ens destrueix”, ha resumit Mita Casacuberta en nom del jurat, del qual formaven part Guillem Gisbert, Imma Monsó, Jordi Puntí i les editores Isabel Obiols i Silvia Sesé.

La Mila, narradora de la novel·la de Ballbona, neix a finals de la dècada dels setanta del segle XX “en un barri apartat i mal urbanitzat, encaixonat entre una autopista, un cementiri i un polígon industrial”. Filla de pagesos que van haver de canviar el tractor per la cadena de muntatge, “en el seu lèxic familiar més remot hi sobresurten els mots portland, del ciment amb què van tapar l’era de casa, i kennebec, de les patates que plantaven a l’hort”. El pare, per exemple, en comptes de dir gilipolles diu filipolles, i l’autora ironitza que ha fet aquest llibre perquè “mig Catalunya passi de dir gilipolles a filipolles“. La mare diu que li “aixafaria el cap” a algú quan s’hi enfada, i quan algú no li agrada la titlla de “mumarota”.

Una mirada al cordó industrial

“També som una mica com parlem, i el tema de la llengua és molt important en la novel·la –ha afegit Ballbona–. No soc aquí aborda l’estranyesa familiar i del seu propi món: és filla de pagesos, però el pare ha passat a treballar a la fàbrica, encara que estigui ancorat en unes formes de vida antigues, reculades. Viuen en un barri d’un poble sense nom, a trenta minuts de Barcelona. Un dels temes que abordo al llibre és el del cordó industrial, que surt tant a les novel·les com als poemes. No són llocs on només hi hagi quillos i chonis. S’hi fuma, s’hi fa l’amor, s’hi fan trafiquejos: tot això i més és el que volia mostrar al llibre”.

L’autora destaca un altre element important de No soc aquí, “la descoberta del do” que li fa un “curandero”, a qui la família es refereix com “l’home d’allà dalt”. Mentre la protagonista i narradora del llibre estudia història de l’art va a fer un Erasmus a París, “on queda aclaparada”, i permet que l’autora explori la ciutat i, d’alguna manera, la compari amb Barcelona. La protagonista acaba treballant en una “editorial de llibres de text” perquè “fa una sèrie de coses sense adonar-se’n ni sense tenir la sensació que hi és del tot”: d’aquí el títol de la novel·la. L’elecció del nom de la protagonista és un homenatge a la Mila de Solitud de Víctor Català perquè el personatge de No soc aquí entronca “amb el seu feresteguisme”.

Segueix llegint aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies