“Bernat Ruiz Domènech: ‘No podem continuar fabricant llibres com fa vint anys, perquè el mercat ja no ho admet’”, VilaWeb

Article de la Montserrat Serra publicat a VilaWeb el 23 de novembre del 2019. Fes clic per veure l’article original

Especialista en el sector editorial i editor, ha publicat ‘Desencadenats. Un nou mercat per al llibre independent’ (Saldonar) · Hi fa una anàlisi del sector i una proposta per al mercat del llibre en català

Bernat RuizFa deu anys, Bernat Ruiz Domènech treballava de responsable d’edicions corporatives d’Abertis, les autopistes. Hi havia un greu problema d’eficàcia de l’edició corporativa i va començar a analitzar com millorar-la. Va estudiar-ne l’edició digital, tècniques de producció… Va obrir un bloc i així va començar a fer conferències i ponències sobre el tema. Avui col·labora amb l’Escola de Llibreria i amb el postgrau en prescripció lectora de la UB i amb el màster en edició de la Universitat Diego Portales de Santiago de Xile. També fa un any que va crear una petita editorial, Apostroph.

Amb tot aquest coneixement acumulat, aquesta tardor ha publicat l’assaig Desencadenats. Un nou mercat per al llibre independent (Saldonar), un estudi divulgatiu que analitza el món de l’edició i proposa línies noves de treball i d’organització per al sector del llibre en català: compartir informació, ampliar l’audiència, eliminar l’estoc i, finalment, crear un clúster.

Costa de fer una diagnosi del sector del llibre?
—Quan es reuneixen els editors, llibreters, distribuïdors…, la diagnosi la fan molt de seguida, fa anys que la tenim feta: hi ha un problema d’eficiència, de sobreproducció, d’estancament de l’índex de lectura tot i que va creixent, però molt a poc a poc, i, per tant, tot això desemboca en un problema de rendibilitat. Per exemple, a Alemanya la rendibilitat és d’una altra galàxia; els francesos hi van al darrere, Déu n’hi do la rendibilitat dels títols a França. La podem mesurar per tirada mitjana. És a dir: com més gran és la tirada mitjana, més rendible és un títol pels costos que té associats. Els italians van darrere de França, però fins i tot comparats amb Espanya també tenen una indústria molt més eficient. I això és determinat pels títols nous que s’editen cada any. Després tindríem més problemes com la distribució, que és el forat negre de l’eficiència del llibre a Espanya.

El vostre llibre no exposa tan sols l’estat de la qüestió del model d’ara, sinó que també fa l’anàlisi d’un model que entra en crisi per les circumstàncies actuals al món (la revolució digital i unes formes de vida noves). Per tant, penseu en una manera nova d’abordar algunes baules de la cadena del sector editorial.
—És clar, és que tot això entra en crisi per dos motius: pel cop de la crisi econòmica, que aprofundeixo al llibre, i per la crisi dels hàbits culturals, en la qual el llibre deixa de ser el vehicle cultural per excel·lència.

Hi ha una frase molt al començament del llibre que fa l’efecte de clavar una estaca: ‘El segle XXI ja no serà el segle del llibre.’
—Que no vol dir que no sigui el segle de la lectura, en molts aspectes, però no serà el segle del llibre. Tal com dic també a Desencadenats, el segle XX és una anomalia: el llibre no havia ocupat mai la centralitat abans del segle XX i després tampoc no l’ocuparà. És una anomalia, perquè el llibre és el vehicle cultural per excel·lència en relació amb la qualitat i el preu, en termes absoluts. Això al segle XXI es trenca. No solament perquè internet et dóna un torrent enorme de contingut legal i de qualitat diversa (alguna de molt bona), sinó també perquè comencem el segle amb l’aparició de la Wikipedia.

La Wikipedia, sí.
—La Wikipedia liquida un sector sencer, el de les enciclopèdies i els diccionaris. A vegades no hi pensem, en això. I ho hem de tenir en compte dintre l’encongiment del perímetre de la indústria del llibre. Però és que després tenim coses com Netflix, on per quatre euros el mes tens tota la ficció que puguis veure. Compara-ho amb el preu d’un llibre, que té un preu mitjà de catorze euros. Aquí hem trencat la primacia del llibre en relació amb la qualitat i preu. Però és que, a més a més, el format amb què competeix el llibre és l’audiovisual, que és molt més atractiu. Com que el temps que tenim de consum cultural és limitat, el gran lector no fa un canvi absolut (i segur que hi ha lectors que no han entrat en aquesta mena d’hàbits audiovisuals), però jo conec gent (i a França s’ha fet algunes enquesta i tot), que diu que quan arriba a casa cansat de la feina ja no obre una novel·la, posa Netflix.

I l’altre tros del pastís del temps de consum cultural se’l mengen les xarxes socials. Quant de temps us passeu piulant i formant part d’aquesta comunitat?
—Efectivament. I aquí trobem una part d’explicació del descens del consum de llibres. Hem perdut un 30% de la facturació.

També sou molt crític amb Amazon. I dieu que té una actitud totalitària. Arremeteu contra el seu hermetisme a l’hora d’oferir les dades; però també dieu: ‘El veritable competidor és el que interfereix en el comportament del consumidor, fins al punt que deixi de llegir llibres.’ Aquí hi entrarien aquests àmbits de què parlàveu.
—Sí, però Amazon també té aquest vessant. Amazon té tots els elements per a competir amb qualsevol manifestació cultural o de continguts que vulguis. T’ho pot oferir tot. Per això és totalitari. Què diu Amazon? Vine amb mi i no et caldrà res més. I ja va començar amb aquesta filosofia l’any 1995, quan es va fundar. Es fixa en les febleses i ineficiències del llibre als Estats Units. Quan Amazon arriba a Espanya, no té cap mena d’estructura. És a dir: Amazon no té capil·laritats. Quan s’implanta en un país, obre un gran centre logístic i la capil·laritat l’aconsegueix amb llibreries associades. Perquè Amazon pugui arribar a tot arreu amb costos continguts, treballa amb llibreries. Són les llibreries que fan de magatzem i envien la comanda. I les tarifes que imposen al llibreter són més draconianes que les que imposa el distribuïdor, però pel volum, els compensa. Ara, per treballar amb Amazon les llibreries han de modificar tant la seva manera de treballar, que a moltes no els compensa. I això que passa amb els llibres passa amb qualsevol producte. La capil·laritat d’Amazon es basa en tercers que treballen per a ell. Et dóna unes regles molt clares que no pots negociar si no ets molt gran. Amazon sempre guanya. I el pacte és: jo sempre guanyo i tu hi guanyaràs bastant.

I punts febles d’Amazon?
—Té un gran punt feble, que no els importa perquè el consideren residual, que és tot allò que no pot passar a Amazon. El valor afegit que no pot aportar perquè la seva estructura d’economia d’escala no ho suporta. Són els cursos, activitats, esdeveniments a les llibreries, les fires dels editors, etc.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies