Blanca Pujals: “Netflix viu de ficcions breus, per què la literatura no ho veu?”, El Nacional

Article del Pep Antoni publicat El Nacional el 10 de febrer de 2021. Fes clic per veure l’article original

Blanca-Pujals-Viena-EdicionsUna jove de vint-i-pocs anys té una idea basada a editar clàssics contemporanis i, en plena crisi del sector editorial o la precarietat millennial, se surt amb la seva difonent alta literatura en petites dosis. De tan idealista com sona podria semblar la sinopsi d’una pel·lícula utòpica, però és la història de Blanca Pujals (Vila-seca, 1992), l’editora de Viena Edicions encarregada de l’exitosa col·lecció Petits Plaers: en menys d’un any, vuit de les quinze nouvelles de la sèrie han assolit la segona edició. Dos anys després d’haver fet realitat el seu projecte de final de màster, Pujals, que recentment ha estrenat també la col·lecció Club Victòria, és una jove professional de la cultura que trenca els tòpics més pessimistes que envolten el món de les humanitats, aconseguint l’acceptació dels lectors tot oferint al món una cosa tan poc digital com novel·les breus de la literatura clàssica contemporània.

Tu has estudiat Dret. Com arribes a l’edició?
Vaig fer d’advocada uns quants anys. Jo no entenc la vida sense els llibres i els meus amics em preguntaven sovint què llegia. Vaig veure que les meves recomanacions els encantaven, així que em vaig adonar que la feina de l’editor és també ser prescriptor d’unes amistats inconegudes: els lectors.

I per què els llibres breus?
Tots els llibres que agradaven als meus amics tenien una cosa en comú: eren novel·les breus.

Llibres breus per a una societat sense temps per llegir amb calma. Ens manca temps o ens falta paciència?
El temps per llegir el tenim, el que no tenim és prou paciència per fer-ho. Fa anys que l’audiovisual s’ha adonat de l’èxit de la brevetat: en una dècada hem passat de sèries com Lost, amb capítols llargs i temporades de vint capítols, a èxits com Fleabag, amb capítols curtíssims i temporades breus. Si les plataformes audiovisuals com Netflix o HBO han estat atentes i fomenten narracions breus, per què el sector editorial no ho fa en l’àmbit de la literatura? Hi ha centenars de grans obres de narrativa breu que fa dècades que ningú edita; de fet, els llibres que jo recomanava als meus col·legues eren gairebé introbables.

I així neixen els Petits Plaers.
Vaig deixar la feina d’advocada, em vaig posar a estudiar un Màster d’Edició i vaig dedicar el Treball Final a la idea dels Petits Plaers: llibres breus d’alta literatura adients per llegir en un món frenètic. El primer nom era “Petites joies”, però la professora, Silvia Querini —editora de Lumen— em va dir: titula-ho més sexi.

Entens la literatura com una exaltació de l’hedonisme?
La idea de la col·lecció és retornar al plaer de la lectura, sense més, i fer-ho a partir de grans obres de la literatura universal encara inèdites o pràcticament introbables en català. Per reivindicar el plaer de llegir Bon dia, tristesa, primer cal tenir el plaer d’anar a una llibreria i trobar el llibre editat en la teva llengua, no? La millor forma de crear lectors és demostrant-los que l’acte de llegir és plaent.

Segueix llegint aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies