“El crim és una eina per parlar de la realitat contemporània”, article publicat al Núvol

Article de la Carlota Rubio publicat al Núvol el 29 de gener del 2020. Fes clic per veure l’article original

L’editorial Alrevés, especialitzada en novel·la negra, celebra el seu desè aniversari

Editorial-Alrevés

D’esquerra a dreta, Gregori Dolz, Roger Clanchet i Ilya Pérdigo, editors d’Alrevés © Laia Serch

El salt de Crims d’en Carles Porta a la televisió fa pensar que el gènere negre es troba en un bon moment. Durant els darrers anys han proliferat les col·leccions editorials dedicades a la novel·la negra, així com els festivals especialitzats. Coincidint amb l’inici del BCNegra, parlem amb Gregori Dolz, Roger Clanchet i Ilya Pérdigo, els editors d’Alrevés, un dels primers segells a especialitzar-se en el crim a Catalunya i que enguany celebra el seu desè aniversari.

Primer de tot, felicitats. Com ho celebreu?

Gregori Dolz: Quan s’acostava la data i començàvem a pensar què fer, vam plantejar de fer una gran festa, però a poc a poc vam canviar d’idea i la celebració es va transformar en treballar, fer una sèrie de canvis que impliquessin un abans i un després, no pas en contingut sinó en la forma de treballar internament. Hem canviat d’oficina a aquesta de València amb Rambla Catalunya, així estem més cèntrics i connectats amb la gent del sector que es mou molt per aquí; també hem renovat el nostre web, el disseny de portades i alguns hàbits administratius. Per altra banda, també hem adquirit BiraBiro, una editorial infantil que pensem que té una molt bona projecció i que li feia falta un revulsiu des del punt de vista econòmic i logístic. L’Oriol González, el seu director editorial, es queda dirigint l’empresa. Tres editors de novel·la negra no podíem agafar un segell infantil i pensar que ho podíem fer sols.

Ilya Pérdigo: De fet, a Alrevés havíem fet algun intent de fer infantil amb algun projecte concret com La Gata Marga de la Pilarín Bayés però ens vam adonar molt ràpidament que allò era un tipus de llibre, mercat i públic que no controlàvem.

GD: És un canal molt diferent, però precisament per això vam decidir adquirir-lo: BiraBiro ens diversifica de forma contundent. Molts cops ens pregunten “quant durarà això de la novel·la negra?”, jo no crec que sigui una moda perquè aquest gènere neix d’una circumstància en què vivim: hi ha molts problemes, la societat vol novel·les que parlin d’allò que li passa.

Roger Clanchet: Estàvem en un punt d’equilibri, amb 50 títols en la col·lecció en català (crims.cat) i gairebé 100 en castellà. Arribat aquest punt, et quedes on estàs o et reinventes, i hem optat pel segon.

Repassem una mica la història d’Alrevés. Quan va néixer amb en Josep Forment, no era una editorial centrada en novel·la negra.

GD: Quan vam començar aquesta editorial, se’ns va ocórrer una cosa bastant divertida que era la Anticolección, una mena de calaix de sastre on hi cabia tot.

RC: Érem uns romàntics, publicàvem el que ens agradava.

IP: De fet hi ha editorials que es mantenen sempre així d’eclèctiques: Comanegra, per exemple, és l’editorial més eclèctica que hi ha. Però era molt complex, els llibreters no entenien per què els arribava un dia un llibre de minerals, un altre un manual per deixar el xumet i un altre una novel·la negra hard boiled. A poc a poc ens vam anar sentint còmodes amb la novel·la negra perquè tots n’havíem llegit en algun moment.

GD: Va ser sobretot a partir de la publicació de Víctor del Árbol que va tenir molt èxit i molts països ens en van comprar els drets. El punt culminant va arribar quan vam publicar l’Alexis Ravelo i vam crear crims.cat, la col·lecció de novel·la negra en català de la mà de l’Àlex Martín Escribà.

IP: Hi havia un buit en la novel·la negra. Magrana n’anava publicant però no hi havia cap col·lecció. En castellà veníem de Stieg Larsson, que va ampliar el públic de la novel·la negra (encara que es discuteix molt si en un bon camí o no). Nosaltres sempre hem apostat per autors catalans, sigui en català o en castellà, i sentíem que faltaven aquestes col·leccions. Al llarg dels darrers anys, ja han anat apareixent altres col·leccions, han proliferat també els festivals de novel·la negra. Ara hi ha Llibres del Delicte en català, Pagès té una col·lecció, Enciclopèdia Catalana també ha anunciat fa poc que en farà una…

GD: Curiosament, Llibres del Delicte i nosaltres vam sortir gairebé alhora. Hi havia un buit de novel·la negra en català, ningú en publicava… Ara moltes editorials han vist l’oportunitat. Ara bé, nosaltres vendríem fum si no hagués estat pel Paco Camarasa, que ens va donar ajudar quan volíem presentar autors, ens va donar un espai de projecció, continguts, consells… va ser una peça clau.

Qui llegeix novel·la negra?

GD: La publicació de Larsson va tenir un efecte fortíssim, no només amb els nòrdics; els festivals estaven començant: el BCNegra, el Tiana… És un gènere que mai ha estat abandonat, només que no ha tingut la reputació que tenen altres gèneres, tot i que grans escriptors de la història han publicat novel·la negra. Aquí Catalunya ho han fet Manuel de Pedrolo, Joan Fuster, Isabel-Clara Simó. Des de les institucions o des de les lletres sempre es veu com un gènere secundari però sempre ha estat molt popular.

RC: També han tingut molt a veure les sèries de televisió i la crisi econòmica, perquè la novel·la negra permet de parlar de temes com la corrupció o les diferències socials.

IP: Es publicava novel·la negra, però no estava ordenada dins d’una col·lecció. A poc a poc, la novel·la ha anat guanyant espai i substituint la novel·la històrica a les llibreries. A més, han sortit quinze o vint festivals de novel·la negra en els últims anys que allarguen el recorregut de cada publicació. El que ha canviat és que els autors que la gent potser ubicava en un catàleg més genèric, ara sap que formen part d’una col·lecció de novel·la negra. Això també és perillós, perquè llibres que en realitat no ho són han acabat en una col·lecció de novel·la negra pel simple fet de poder-los donar una vida més llarga. Aquí és quan et planteges també si publiques massa llibres. Nosaltres sempre prioritzem autors catalans, però molts cops hem de fer una mica d’autocrítica i pensar que es publiquen molts llibres pel simple fet de ser catalans, i per això intentem ampliar mires i tenen cabuda les traduccions.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies