“S’editen massa llibres?”, article publicat a La Vanguardia

Article de la Magí Camps i el Xavi Ayém publicat a La Vanguardia l’11 de desembre del 2019. Fes clic per veure l’article original

Les propostes editorials i la demanda conviuen en un cert equilibri

editar-llibres-2019

Imatge de la llibreria Norma Comics, Barcelona (César Rangel)

Es publiquen molts llibres? Sandra Ollo, editora de Quaderns Crema i Acantilado, es plantejava la pregunta en una entrevista amb La Vanguardia, dient que “es publica tant perquè s’escriu massa” i que l’excés perjudica el gust lector, i potser banalitza el llibre, que en la meva opinió és un objecte prou important en la història de la cultura com per a albergar continguts dignes, més del que a vegades es veu per les llibreries.

Què diuen les estadístiques? El nombre de títols publicats a Espanya és similar al d’altres països del seu entorn, una mica més d’uns 70.000 anuals. Al 2018, després d’un descens de l’12,7%, es va quedar en 76.202. El que és inferior a la mitjana europea són els exemplars venuts per cada títol, 3.762 exemplars (a França, per exemple, és de 5.341). Què diu el sector?

ANTONIO MARÍA ÁVILA

“Les estadístiques enganyen”

Antonio María Ávila, president dels editors espanyols, combat la idea que es publica massa: “Més ISBN tenen al Regne Unit o França! Les estadístiques són enganyoses, ja que a Espanya tenim una peculiaritat amb els llibres de text, que es produeixen diferents per a cada comunitat autònoma, fins i tot els de matemàtiques, això multiplica per 18 comunitats (incloent Ceuta i Melilla) cada assignatura de cada curs, i després es torna a multiplicar per idiomes, incloent el valencià com si fos diferent de l’català. A França hi ha uns 2.000 llibres de text, ia Espanya 12.000 sense comptar els universitaris, això confon les estadístiques “. Per Àvila, “es produeix el que el mercat demanda, no hi ha fallides massives d’editorials, que es produirien si hagués aquesta distorsió de títols excessius”. Així, “si traiem els llibres de text, els de quiosc i fascicles, i fem que cada títol només expliqui una vegada -no una per cada edició diferent o idioma- ens surten a l’any com a novetat uns 42.000 títols, res de l’altre món”. Fins i tot admetent que es publiqués massa, pregunta: “Qui decidiria el que es deixa de publicar? La nostra història dóna una resposta preocupant: l’Església i el poder polític”.

CLARA PASTOR (ELBA)

“Més escriptors que lectors”

“Crec que es publica massa. Tothom vol expressar-se, però coses que ningú vol llegir. Tothom té un bloc o un llibre, tothom té alguna cosa a dir sobre qualsevol cosa, s’ha tret el tap i tothom vol ser escriptor o artista, i és com si hi hagués més escriptors que lectors. Però no estem interessats en el que diuen els altres, com es veu en els debats a la televisió: ningú escolta a l’altre. Sorgeixen escriptors que esperen vendre 10.000 llibres, però molt pocs passen de 3.000, que seria una xifra rendible. De manera que moltes editorials copen el mercat amb 50 novetats, esperant que les vendes conjuntes sumin una xifra acceptable, que aguanti l’empresa. Tenen la pulsió de trobar alguna cosa bona, però això no surt que cada vegada escrigui més gent. La quantitat emborratxa el gust i eclipsa textos valuosos. Cada dia rebo manuscrits sobre tota mena de coses, però la major part no té cap interès. ¿Sostenible? No ho sé. No tinc la vareta màgica, però crec que el model fa bé a ningú, ni a lectors ni a arbres”.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies