Entrevista a Joana Soto: “És una feina tan artesanal que no pots fer res més que enamorar-te’n”, La Mira

Entrevista de la Magda Gregori Borrell publicat a La Mira el 3 de setembre de 2020. Fes clic per veure l’article original

Joana-SotoPer Nadal. A Mallorca. Una trucada. Quan no l’esperava. Així va saber la Joana Soto que es convertiria en editora. “Em van dir que m’havien agafat i vaig respondre: «Si jo no en sé». Vaig aterrar a Pagès Editors amb la sensació que m’equivocaria diverses vegades en un món al qual tinc molt respecte, i això em neguitejava.” Feia temps que hi havia deixat el currículum perquè sempre havia desitjat aquesta feina i, després de superar un procés de selecció, arribava el moment. Mai abans havia editat llibres, però s’endinsava en un camp que era també el seu. Ha crescut entre lectures, autors i textos que l’han interpel·lat. I això no és fruit de la casualitat, té un culpable: “El meu pare m’ha transmès l’amor cap als llibres. És professor de llengua i literatura castellanes i sempre llegeix. Aquesta relació emocional envers la cultura i els llibres l’he mamat des de petita”.

“És una feina d’equip i sempre estic demanant consell, preguntant, compartint converses. El món del llibre és un ofici. Hi ha d’haver talent, però també molta capacitat de treball i voluntat”

El pare potser és l’instigador, però la Joana és qui va pronunciar un “sí” emocionat i espantat. Després d’haver estudiat Comunicació Audiovisual i de treballar molts anys com a periodista radiofònica, un dia es va dir: “La teva feina és explicar el món als altres i tu no en tens ni idea, del món”. Llavors va cursar Antropologia. Una formació, uns coneixements, que utilitza en cada moment: “Aquesta voluntat de preguntar-te el perquè de les coses, de voler entendre com funciona la societat, de donar respostes, són eines que em van ajudar molt quan vaig entrar al món de l’edició. Primer em sentia una nouvinguda, però en realitat tothom un dia és nouvingut”.

Els estudis li han donat seguretat i tranquil·litat a l’hora de prendre decisions. Tot i així, assegura que una de les coses que aprecia de l’edició és el procés de formació i aprenentatge constants: “És una feina d’equip i sempre estic demanant consell, preguntant, compartint converses. El món del llibre és un ofici. Hi ha d’haver talent, però també molta capacitat de treball i voluntat. Passa també amb els escriptors. Quan tens un llibre sobre la taula es veu molt la feina ben feta, les hores dedicades. Perquè t’adones que cada paraula està ben triada, cada paràgraf té sentit amb l’anterior. I això no s’aprèn per inspiració divina. Hi ha un 90% de suor i un 10% de talent. Això, el llibre, sovint, t’ho comunica”.

“Tenia una imatge molt romàntica de l’editor. M’imaginava que era algú que es passa el dia llegint llibres. I, evidentment, llegim molt, però també fem altres coses”

La Joana hi dedica gran part dels seus pensaments. Reconeix que és editora cada dia, en tot moment, sempre. Perquè l’ofici forma part de la vida o la vida també explica la destresa en un ofici. Portem pocs minuts de conversa i m’adono que mesura bé les paraules, vol que totes siguin encertades. És llavors quan li pregunto com veia ella la professió abans d’aterrar-hi fa mitja dècada. “Tenia una imatge molt romàntica de l’editor. M’imaginava que era algú que es passa el dia llegint. I, evidentment, llegim molt, però també fem altres coses. A mi m’agrada la conversa amb un autor quan discutim sobre un llibre. Poder-lo treballar, fer-lo bullir. Perquè les obres van madurant. Al final, aquesta és una feina tan artesanal que no pots fer res més que enamorar-te’n”, assegura amb un to que denota felicitat i serenitat.

Segueix llegint aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies