Entrevista a Eugènia Broggi: “Què és un bon llibre? Aquell que no em traeix a mi mateixa, que puc defensar”, La Mira

Entrevista de la Magda Gregori Borrell publicat a La Mira el 29 de juny de 2020. Fes clic per veure l’article original

Aquesta història comença en una llibreria. Entre prestatges i lectors, entre recomanacions i vendes. Una història que, amb anys de maduració i aprenentatges, ens conduirà fins a L’Altra Editorial. Però entrem-hi a poc a poc, no ens en descuidéssim cap detall. L’Eugènia Broggi va estudiar Filologia Romànica i en acabar la carrera va decidir anar a viure fora per guanyar-se la vida, per conèixer altres realitats. Va aterrar a la llibreria Foyles, una de les més mítiques de Londres. Llavors, l’Eugènia encara no sabia que un somni de joventut esdevindria el seu propi projecte. “Vaig començar a fer de llibretera a Londres i quan vaig tornar aquí vaig treballar a la Casa del Llibre. Llavors se’m va acudir la idea de muntar una editorial. Vaig posar-me en contacte amb en Jordi Herralde d’Anagrama, de seguida ens vam entendre bé i vaig començar a fer de lectora per a ells. Finalment, em va sorgir l’oportunitat d’incorporar-me a l’editorial Empúries”. Necessitava uns anys de rodatge abans de llençar-se a la piscina, de fer el salt definitiu, de crear la seva editorial.

“Sempre havia volgut ser escriptora. Aquest és un dels grans clàssics entre els editors; som escriptors frustrats”

Per això, els anys treballant a Empúries van ser decisius. Per conèixer el sector, per entendre dinàmiques o per identificar aquelles que no volia reproduir. “Jo havia llegit tota la vida, de nena ja era una lectora molt compulsiva. I sempre havia volgut ser escriptora. Aquest és un dels grans clàssics entre els editors; som escriptors frustrats. De fet, jo ho compleixo a la perfecció perquè em vaig adonar que no tenia cap talent per escriure però, en canvi, vaig descobrir un criteri a l’hora de llegir”, comenta l’Eugènia, satisfeta. Adonar-se de les pròpies limitacions i desenvolupar les virtuts no sempre és fàcil. I segueix explicant com els anys de llibretera van ser també transcendents en aquest camí: “Em van ajudar a entendre el mecanisme comercial i a valorar un llibre no només per la qualitat i l’ambició, sinó també per la possibilitat d’arribar al màxim de lectors. Fer de llibretera és una cura d’humilitat i una dosi de realitat. Trepitjar el terreny sempre t’ensenya moltes coses”.

“El que més em motiva és descobrir un nou autor. És un moment d’excitació absoluta, llegir una veu que no coneixies”

Sembla tan pragmàtica com apassionada. Les paraules estan impregnades de realisme, però parla de la seva feina amb vehemència. “El que més em motiva és descobrir un nou autor. És un moment d’excitació absoluta, llegir una veu que no coneixies, i es desperta un instint perquè creus que agradarà a molta més gent. Aleshores es comença a generar un entusiasme, literari però també comercial, per aquella lectura.” Aquesta sensació la va començar a experimentar quan va entrar a Empúries, on va treballar deu anys, però també es va adonar de les inèrcies del món editorial: “Vaig aprendre moltes coses, però també cantarelles, màximes o teories que em desesperaven. Per exemple, que els llibres que acaben amb la protagonista morta no es venen. Jo tenia la sensació que si ho feia sola podria fer-ho a la meva manera i demostrar que també podia funcionar”. I va anar acumulant moments que la van ajudar a fer el clic, que la van empènyer a fer el pas. “Vaig comprar El noi del pijama de ratlles amb un avançament de 2.000 euros. Un dia, abans d’una reunió i quan ja en portàvem més de 125.000 de venuts, el meu cap em va dir: «T’imagines que això ho haguessis fet tu a la teva editorial? Saps els milions que tindries ara?». Aquella frase la recordo molt. És cert que això no passa gaire. De fet, és bastant inusual, però havia passat. Fets així em van fer acabar de decidir”.

I al juny del 2013 va posar punt final a la seva etapa d’editora a Empúries. És l’any que el comptador es posa, de nou, a zero. O quan tot pren una altra direcció. Perquè la motxilla ja estava farcida de coneixements i experiències. “Marxo per muntar L’Altra Editorial, però llavors ja coneixia a tothom: periodistes, llibreters…” Sabia que no seria fàcil, però ja havia teixit una xarxa de complicitats. Alhora, reconeix que el naixement de l’editorial va coincidir amb un moment especial de l’univers llibreter: “Es va produir una eclosió de llibreries petites i això també va enriquir el panorama. Elles ens han ajudat a visibilitzar-nos i nosaltres també hem fet promoció o clubs de lectura”. Amb pocs minuts de conversa, t’adones que l’Eugènia sempre té bones paraules per als llibreters. Recorda amb agraïment els anys que ella s’hi va dedicar, però també perquè sap que només treballant de manera coordinada es poden tirar endavant projectes petits però atrevits en els continguts.

Segueix llegint aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies