Iolanda Batallé: «Celebrar els èxits dels altres ens faria avançar com a cultura», publicat al Catorze.cat

Entrevista publicada al Catorze.cat l’11 de febrer de 2020. Fes clic aquí per veure l’article original

La directora del Llull diu que «hem de picar molta pedra fins que no s’aconsegueixi una igualtat real»

Iolanda-BatalleL’escriptora i editora Iolanda Batallé (Barcelona, 1971) va aterrar al palauet modernista que acull l’Institut Ramon Llull i va decidir canviar el seu despatx de planta: el va traslladar de la planta noble a les golfes de l’edifici, buscant la llum, la calidesa i la proximitat física amb l’àrea de Llengua i Universitats. És un detall que marcava una manera de fer: la seva. La de la primera dona que dirigeix una institució creada fa divuit anys per promocionar al món la llengua i la cultura catalanes.

Fa un any i mig que vas assumir el càrrec. Ja en pots fer un primer balanç?
Hi soc des del setembre del 2018. En aquest temps hem introduït canvis importants i hem fet un pla estratègic que va del 2019 al 2022. M’agrada molt treballar en equip i he pogut crear un bon equip directiu, incorporant Àlex Hinojo per fer la revolució digital del Llull, incorporant Francesc Serés a l’àrea de Creació per impulsar les residències Faber (a part de sortir nosaltres a fora, és important que gent del món vingui aquí), mantenint Izaskun Arretxe a l’àrea de Literatura i fent que Ariadna Puiggené, una persona que ha treballat divuit anys a la casa, passi a ser directora de l’àrea de Llengua i Universitats. Una promoció interna d’aquesta mena no s’havia fet mai abans al Llull. I en vam canviar el gerent, ara la gerent és Antònia Andúgar. Tornant al balanç: hi ha tota una feina d’entendre en dues direccions la tasca de donar a conèixer la cultura i la literatura catalanes, tota una feina de crear una xarxa digital que no existia i que és importantíssima, estem creant un pla d’igualtat, un pla de transparència…

Un pla d’igualtat de portes endins o cap enfora?
Un pla que s’aplica dins del Llull i alhora a tot el que fem. I no parlo només d’igualtat de gènere. Hem de tendir a ser cada cop més representatius en clau de gèneres, minories, edats… Hem de picar molta pedra fins que no s’aconsegueixi una igualtat real, perquè en aquest tema ens han estafat a tots. La igualtat ha de començar als llibres de text, on la presència de dones és del 6% en el millor dels casos. Jo no sabia, per exemple, que Isabel de Villena no està traduïda al castellà. I un institut com el Llull ha de fer que es conegui la importància que va tenir Lucrècia Borja o la mateixa Villena, entre tantes altres. Hi ha dones que van ser grans pensadores, grans gestores i grans polítiques, i hem de fer que això se sàpiga.

La gent de fora del sector sap què és el Llull?
Durant les primeres setmanes com a directora jo anava pel carrer, preguntava a algú què era el Llull i no sabien si era una universitat, un institut de secundària o què. Hem de saber explicar que el Llull és un organisme públic creat el 2002 per projectar i difondre la llengua i la cultura catalanes. Que és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Barcelona. Treballem molt directament amb Andorra i també treballem molt amb València, i voldríem que València formés part de la governança del Llull oficialment. Això ho hem volgut tots els directors i equips durant els divuit anys de vida de la institució. Potser hem d’entendre que la governança del Llull sempre es bellugarà. Balears al llarg de la història del Llull n’ha entrat i sortit tres vegades. I de la mateixa manera que hi tenim l’Ajuntament de Barcelona, potser ens podríem plantejar que hi entrés la Diputació de Lleida o de Girona, per exemple. O, si no hi pot entrar la Generalitat valenciana, que hi entrés l’Ajuntament de València o les Corts. La mobilitat és sana, pot ser bona i no hauria de ser una tragèdia. Durant aquest any i mig també hem fet un estudi de tots els Llulls del món. No només fem soft diplomacy dels territoris de llengua catalana cap al món sinó també dins dels mateixos territoris. Ara he passat una setmana veient escriptors, polítics i acadèmics valencians i m’he mogut per tot el País Valencià. La descentralització que busquem aquí l’hem de promoure arreu. La feina de diplomàcia cultural entre tots els territoris de parla catalana és molt important. Siguin o no oficialment al Llull, nosaltres ajudem totes les entitats que ho volen a comunicar allò que estan fent. Una altra cosa que crec que es nota d’aquest any i mig és la col·laboració amb les conselleries d’Exteriors, tant de Catalunya com de Balears. Els Llull del món depenen d’Exteriors o de Presidència, rarament depenen de Cultura, i estem potenciant treballar plegats amb les conselleries que calgui. Fa poc he estat a Portugal perquè aquest febrer serem literatura convidada al festival Correntes d’Escritas, però ho vaig aprofitar per reunir-me amb el director del Camões, que és com el Cervantes o el British Council però de la llengua portuguesa. Volem fer un conveni Llull-Camões. I també signarem altres convenis per establir voluntats de col·laboració.

Has dit que quan vas arribar la gent del carrer no sabia què era el Llull. Ara, sí…?
(Riu.) Espero que una mica més, sí. Però queda molta feina a fer. No és tan important que coneguin l’Institut Ramon Llull, que també, com allò que fa.

Estaves fent balanç.
Sí. Una altra de les feines que he iniciat és intentar aconseguir mecenatge privat, de gent que vol col·laborar a fer que hi hagi més traduccions o més càtedres de català al món. Col·laborem amb 150 universitats del món, i més estretament (finançant part del professorat de català) amb prop de noranta. Arribem cada any a uns sis mil alumnes que aprenen català a través d’uns sis-cents cursos. Hi ha unes seixanta universitats que ja van pel seu compte i no ens necessiten. A la llarga seria fantàstic que es traduís literatura catalana sense que calguessin ajuts a la traducció, o que s’ensenyés català a moltes universitats sense necessitat de finançar-ne el professorat. Som en un punt mig. Aspirem a ser referent al món d’institucions mitjanes que estan fent aquesta feina.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies