Entrevista a Isabel Obiols: “En l’edició t’omples de les paraules, els egos i les necessitats dels altres”, La Mira

Entrevista de la Magda Gregori Borrell publicat a La Mira el 6 de juny de 2020. Fes clic per veure l’article original

En algun lloc ressona la veu i les passions de l’avi Josep. Era pintor, grafista, dibuixant. Estimava l’art, en el sentit més complet del terme. I una Isabel Obiols dubtosa durant els anys de BUP i COU acaba estudiant Història de l’Art. Va decidir seguir el pressentiment o l’impuls. “Tenia una dispersió mental bastant important. Primer volia estudiar ciències, però al final vaig preferir fer alguna cosa que m’unís amb la història de l’avi”, comenta, i sembla satisfeta amb la tria. Al final es tractava de llençar-se a una piscina i començar a remar. Finalitza la carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona i comença a treballar, primer com a becària, al diari El País. “D’una manera casual i sense meditar-ho gaire vaig començar a fer de periodista durant uns anys. Fins que em vaig anar afartant d’escriure. En vaig acabar tipa, no tenia una vocació gaire definida. Però els darrers dos anys al diari vaig estar editant el suplement cultural i vaig veure que m’agradava molt treballar sobre els textos d’altra gent, pensar, coordinar, ordenar. Llavors vaig deixar el diari i vaig començar a fer coses relacionades amb el món editorial, com traduccions o informes de lectura”, explica així els seus inicis, aquells que amb més dubtes que certeses l’han acabat convertint en editora d’Anagrama. Però, ai las, això no és bufar i fer ampolles, com potser li diria el seu avi.

“De seguida, vaig veure que el món de l’edició m’agradava per la seva pulcritud, per l’ordre, pel gust, per la creativitat”

Una de les primeres portes que va obrir i que li va permetre entrar intensament en el món dels llibres va ser una col·laboració televisiva: “L’Emili Manzano em va convidar a participar en el programa Saló de lectura (Betevé). Allà vaig conèixer molts autors i editors i em va servir per introduir-me en un entorn d’apassionats, de bojos per la lectura i la literatura. Jo sempre havia llegit molt i aquella experiència em va acabar encarrilant”. Així va acabar aconseguint la primera feina com a editora a La Magrana, on va estar cinc anys, i el 2013 va fer el salt a Anagrama, amb l’equip de Jordi Herralde. “Vaig decidir provar, no sabia si ho faria bé, si seria una carrera de futur. Però, de seguida, vaig veure que era un món que m’agradava per la seva pulcritud, per l’ordre, pel gust, per la creativitat”, comenta. Va veure que estava més còmoda en un segon pla que preguntant en una roda de premsa. Tot i que ja en la seva etapa de periodista s’havia adonat que els editors la seduïen: “Sempre m’havien semblat personatges molt divertits, interessants, curiosos i molt secrets”. I els astres es van acabar afilerant per conduir-la a aquest cercle, potser perquè ella també era una dona secreta, invisible, curiosa i amb la fusta per fer aflorar nous títols.

“Funcionem com els gremis antics: tu pots ser brillant i tenir moltes intuïcions des del minut zero, però la part artesanal de tot procés és acumulativa, has de ser molt soca per no saber-ne cada dia una mica més”

Va anar canviant de marxes per acabar trobant la direcció correcta, la del món de l’edició. “Quan feia de periodista estava orgullosa de no haver de portar mai una agenda, vivia al dia. Però quan vaig començar a fer d’editora, sense una agenda o un calendari et pots emportar algunes castanyes importants. Les feines necessiten uns terminis i has de gestionar molta gent”, assegura amb un somriure murri. Perquè malgrat el canvi organitzatiu, la seva vida es va adaptar ràpid a noves rutines i dinàmiques de treball. I la retribució que ara en rep té diferents gratificacions: “És una feina que et permet aprofundir en el coneixement. Evidentment és una artesania i, per tant, sempre tens la sensació d’estar aprenent coses. Funcionem com els gremis antics: tu pots ser brillant i tenir moltes intuïcions des del minut zero, hi ha companys així; però la part artesanal de tot procés és acumulativa, has de ser molt soca per no saber-ne cada dia una mica més. I experimentar-ho és molt bonic”.

Ella intenta gaudir d’aquesta evolució, d’aquesta formació constant i perseverant. El seu tarannà encaixa amb la manera de fer del món dels llibres. Però se sent feliç sabent que ajuda a reivindicar la feina que fan els altres: “Acompanyar un autor és meravellós, perquè el llibre manté encara una quota de prestigi extra per sobre d’altres formats”.

Segueix llegint aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies