José Luis Ponce: “Als petits editors no només ens preocupa la rendibilitat, sinó publicar llibres que desvetllin realitats amagades”, publicat a Catarsi Magazín

Article publicat a Catarsi Magazín el 9 de gener del 2020. Fes clic per veure l’article original

Catarsi Magazín entrevista a José Luis Ponce, editor d’Edicions Bellaterra; un segell compromès en l’obertura de nous horitzons crítics per les ciències socials i que ara fa el relleu a la cooperativa Cultura21

José-Luis-PonceJosé Luis Ponce ha estat l’editor d’Edicions Bellaterra durant 28 anys; un segell editorial que s’ha significat per jugar un paper molt important en l’expansió de les ciències socials i l’obertura de nous horitzons. Entrevistem aquest veterà editor en el moment que inicia el camí cap a la jubilació i que ha decidit traspassar les seves col·leccions principals (al capdavant està la Sèrie General Universitària) a la cooperativa Cultura21 (impulsora de l’editorial Tigre de Paper). Xerrem amb ell sobre la històrica Bellaterra, però també sobre l’ofici d’editor, sobre la importància del llibre en la societat actual i sobre el necessari compromís del món editorial amb els processos transformadors.

Com va començar el camí d’Edicions Bellaterra?

Cap a l’any 1973. Feliu Riera era un exiliat republicà que va fugir a França durant la Guerra Civil, i va tornar sobre l’any 1971-72 a Barcelona i va fundar aquesta editorial. El nom el va triar pensant amb el seu poble natal que era Martorell, on el seu pare va ser alcalde republicà. I a partir d’aquí, com tenia una formació de geòleg, perquè va crear una editorial pensada cap a les ciències pures o exactes i publicava sobretot llibres tècnics.

Com et vas vincular amb l’editorial?

A causa de la meva formació d’electrònic, vaig començar a treballar amb Bellaterra com a corrector d’alguns llibres tècnics. I vam fer una forta amistat amb Feliu Riera i el vincle va anar enfortint-se. L’any 1992 ell va començar a pensar a jubilar-se i no tenia ningú que continués l’editorial perquè el seu fill no estava interessat. Ell va pensar que la millor persona per a continuar l’editorial era jo, perquè en aquells dies jo ja havia treballat en diverses editorials i en el diari El Noticiero Universal com a redactor i maquetista, i ens animem jo i Gloria, la meva companya de viatge, de treball i afectiva.

Al principi estava especialitzada en ciències pures, però actualment és una editorial que se significa sobretot pel camp de les ciències socials. Com va ser aquest canvi?

Va ser una cosa natural. Veníem d’una joventut lectora molt polititzada. La part tecnològica la vaig anar deixant de costat per l’interès més aviat social. Va ser important l’empenta no sols de l’editor sinó també de molts amics. Darrere de cada projecte sempre hi ha hagut un amic amb el qual hem planificat l’estratègia per a publicar un tipus de llibres o fer una col·lecció. No és una acció individual, és una acció col·lectiva, de gent inquieta per una mena de temes. El primer llibre amb el qual decidim obrir la Sèrie General Universitària és La caída del imperio del mal, un llibre d’Aleksandr Zinóviev, que aquí no coneixia ningú i que jo vaig conèixer accidentalment.

L’editor i els autors som simplement intermediaris de la paraula. I la paraula què és? La paraula és el sentiment que flueix i circula per la societat

Com va succeir que ho publiquéssiu?

Les coses sempre ens han passat accidentalment. L’anècdota que dona peu a la publicació del llibre va ser la lectura d’una carta del lector a El País. Era d’Aleksandr Zinóviev i parlava de com les aspiracions de la gent que va sortir de l’URSS s’havien esvaït, de com la panacea de l’Europa democràtica havia estat tot un mite. I en la carta explicava que se’n tornava a Rússia. Quan la vaig llegir, vaig decidir buscar l’autor i només vaig trobar una obra publicada a França. I així vaig publicar aquell llibre, que és una obra que no s’ha venut. Però és el millor llibre que hem publicat; per ser el primer de la Sèrie General Universitària i perquè ideològicament és el que dona les bases a tota aquesta col·lecció.

La figura de l’editor, doncs, és clau per a l’obertura de nous horitzons.

L’editor i els autors som simplement intermediaris de la paraula. I la paraula què és? La paraula és el sentiment que flueix i circula per la societat, són totes aquelles inquietuds que a nivell social fan que la gent es mogui, s’aixequi, reaccioni i es revolti. Això ho capten els autors i ho transformen, li donen un fil conductor i el plasmen en un llibre. I l’editor el que fa és transformar-lo comercialment perquè arribi a un sector del públic. En aquesta tasca d’intermediaris, l’única cosa que hem anat fent aquests anys Edicions Bellaterra és estar atents, escoltant què demanava i què necessitava la societat, de què necessitàvem parlar, a què necessitàvem donar-li forma i debatre sobre això. No hem fet res mes que això.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies