Laura Huerga: “Les editorials independents aportem diversitat”, vist a Barcelona Metropolis

Entrevista publicada a Barcelona Metropolis el 20 d’octubre de 2020. Fes clic aquí per veure l’article original

Laura-HuergaL’editora Laura Huerga (Barcelona, 1978) és un cas insòlit dins el panorama literari català. Amb uns inicis professionals allunyats del tot del món cultural, va ser l’hàbit lector i l’amor per les llengües inoculat des de petita el que la va portar, l’any 2011 i en plena crisi econòmica, a fundar Raig Verd, un dels segells independents que ha protagonitzat l’explosió de nous projectes editorials que ha sacsejat el mercat català.

Editora en català de la Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx i de l’escriptor africà Ngũgĩ wa Thiong’o, Laura Huerga ha construït un catàleg que vetlla especialment per la diversitat cultural i lingüística i pel compromís amb les llibertats i els drets humans. En aquest sentit, i convençuda que projectes com Raig Verd han ajudat a ampliar el nombre de lectors en català i a oferir noves mirades, l’editora creu que només el vincle amb els lectors i llibreters podrà fer sobreviure el sector editorial, posat a prova per la crisi de la covid-19.

Quins són els teus orígens lectors?

Els viatges de Gulliver va marcar l’inici de la meva lectura adulta, perquè és la primera novel·la que em va fer pensar que als llibres hi havia alguna cosa més que no pas una forma de passar-m’ho bé. D’aquí vaig passar a Borges i a Dostoievski.

La teva família era lectora?

La meva família era molt humil. La meva mare ens va criar a la meva germana i a mi amb l’ajuda de la meva àvia, treballant de senyora de fer feines. A l’escola s’estimulava la lectura, però va ser la nostra mare qui ens va impulsar a llegir. Ens portava a la biblioteca i a comprar llibres. Tot i el poc que teníem, un llibre era de primera necessitat.

Les teves primeres passes professionals, malgrat tot, no tenen res a veure amb el món del llibre…

Des dels catorze anys he treballat per guanyar-me la vida, però cada feina em permetia aplicar coses que aprenia. A Decathlon vaig posar en pràctica el meu coneixement del francès, a l’òptica vaig aprendre a fer webs i això em va permetre entrar al món de la borsa… Però l’objectiu era sempre guanyar-me la vida.

Quin paper han jugat les llengües en la teva vida?

Les llengües per a mi han estat un instrument d’emancipació. Haver estudiat i ara poder llegir en sis llengües m’ha permès tenir un gran instrument d’independència.

Quan decideixes fer el pas cap al sector editorial?

El catalitzador d’aquesta decisió va ser el 15M i la crisi econòmica que arrossegàvem des del 2007, però que en el meu cas es va materialitzar el 2011. El que veia a la borsa era dramàtic i em sentia un instrument del capital. Tenia els diners, tenia el temps i vaig decidir que no volia dedicar la meva vida a treballar a la borsa.

Per què t’endinses en el món editorial en un moment de crisi?

Veníem de la crisi del 2007-2008, i el 2011 el mercat editorial s’estava rendint a les normes de la rendibilitat econòmica. El sector editorial sempre té una lluita amb què es pot vendre amb més facilitat i el que cal és corregir aquest biaix, no rendir-se a la mera rendibilitat. És evident que tots, d’una manera o altra, ens acabem rendint a les lleis del mercat, perquè sense vendre ningú podria continuar; però cal fer una certa resistència al teu catàleg, un equilibri entre aquells que permetran editar i aquells noms que no ho tenen tan fàcil. Trobar un equilibri òptim és el que volia fer i és la meva feina.

Va costar molt arribar a perfilar què havia de ser Raig Verd?

Durant el primer any, entre que vam crear l’empresa l’any 2011 i editar el primer llibre el 2012, vam estar preguntant a llibreters, coneixent distribuïdores, escoltant tothom… Hi ha molta gent amb moltes ganes d’ajudar. Per exemple, Javier Cambronero, de la distribuïdora UDL, que va morir l’any 2013.

Quins eren els vostres referents? Teníeu algun model?

Teníem clar que no podíem repetir coses que ja s’han fet. És a dir, no volíem crear un projecte editorial que ja existís. Ho dic a tothom qui em ve a demanar consell: no pots fer un Anagrama avui dia. Per context, per autors, per persones… és impossible repetir una experiència editorial. Per això teníem clar que no podíem emular cap projecte editorial que ens agradés, sinó que havíem de fer-ho de bell nou. Havíem de buscar el nostre camí, agafant tot allò que s’havia fet bé d’altres editorials que ens agradaven, com Edicions de 1984, Quaderns Crema o la mateixa Anagrama. És a dir, les editorials que ens van fer lectors.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies