“Maria Carme Dalmau, pionera de l’edició en català”, article publicat a VilaWeb

Entrevista de Sebastià Bennasar i Albert Salamé publicat a VilaWeb el 9 de març del 2020. Fes clic per veure l’article original

Parlem, ara que ha fet noranta anys, amb la cofundadora, juntament amb el seu pare, de Rafael Dalmau Editors, l’editorial dels mítics ‘Episodis de la història’

Carme-DalmauCarme Dalmau acaba de fer noranta anys i, de tant en tant, encara va al despatx a vetllar què fa la descendència amb l’editorial. Ha estat una de les dones pioneres en l’edició a casa nostra i n’ha vist de tots colors. Ha sobreviscut a crisis importants, ha viscut els canvis brutals que ha patit el sector i ha hagut de bregar amb la censura i el mercat. Ha conegut tothom que valia la pena de conèixer en tots aquests anys de dedicació a la cultura i encara parla cada dos per tres de posar ordre als papers, d’enquadernar, de relligar, de buscar determinats documents. Parlar de llibres amb ella és una tasca titànica. Més que res, perquè ha passat tota la vida envoltada d’aquests objectes preciosos. El 1959, va posar en marxa amb el seu pare Rafael Dalmau Editor, una de les cases editorials imprescindibles, perquè entre moltíssimes altres coses varen publicar la mítica col·lecció ‘Episodis de la història’, i encara la fan ara. Parlem amb ella del seu pare, Rafael Dalmau Ferreres, un altre home que vivia del –i per al– paper imprès, del començament de l’editorial i de la seva feina, mentre esperem que arribi una altra celebració històrica: la dels seixanta anys dels ‘Episodis’.

Heu passat la vida entre llibres.
―I més i tot. He nascut entre llibres, encara que en aquell moment el meu pare no tingués l’editorial.

Com va començar aquesta fal·lera del pare?
―És complicat, però la cosa ve de lluny. Els meus avis i besavis paterns ja eren relligadors de protocols i, per tant, sabien cosir i tractar amb aquests materials. Una vegada, es va calar foc al Col·legi de Notaris i varen haver de treure’n els llibres a la correguda, i dels cosits per ells no se’n va trencar ni un. Per tant, la família, per un costat o per un altre, sempre ha estat en coses d’aquestes.

―És un bon començament, això.
―Encara n’hi ha més. El pare va ajudar el seu oncle, que era pintor, a restaurar La batalla de Tetuan, de Fortuny, que és un quadre de grans dimensions. Llavors va agafar l’escarlatina i sa mare es va enfadar de valent: ‘Tu anant a ajudar el teu oncle i jo t’he de cuidar de malalties’, li deia. El pare era molt jovenet i ja estava ficat en aquestes coses. En un moment donat, va començar a tractar amb llibres perquè coneixia molta gent del cercle literari i una de les vegades va entrar a treballar a can Casulleres, on ara hi ha la llibreria Laie.

―Per tant, el vostre pare abans de fer-los va aprendre a vendre’ls, els llibres…
―Sí, fins i tot va anar a Anglaterra una vegada que en Casulleres havia de fer una gestió especial a Londres. Com que el meu pare havia estudiat anglès, en Casulleres li va demanar si el volia acompanyar i se n’hi van anar tots dos. El meu pare en sabia una mica, d’anglès, però no sé si prou.

―Però després va canviar de llibreria…
―Va anar a treballar amb Francesc Puig i Alfonso, que va ser regidor de Barcelona i alcalde accidental el 1908. Aquest home tenia una llibreria a la plaça Nova que havia fundat el seu pare, Eudald Puig i Soldevila. Llavors moltes llibreries editaven també llibres i ells havien publicat teatre en català i també feien llibres pràctics sobre animals. El fill del regidor tenia plans amb el pare, volien fer plegats una llibreria actual i editar coses més modernes, però va agafar la tuberculosi i el van enviar, com altres intel·lectuals, al sanatori de Puig d’Olena. Semblava que es refeia, fins i tot es va enamorar allà d’una noia i es va casar, però just llavors va recaure i es va morir.

―De totes maneres, abans de fundar Rafael Dalmau, el vostre pare ja havia tingut experiències com a editor.
―Abans de la guerra se li va ocórrer de fer Edicions Mediterrània, al carrer Mallorca 95, i va començar a editar llibres pràctics i altres coses. Allà van anar a agafar-lo els anarquistes el 1936. Ell havia publicat El Marroc sensual, d’Aurora Bertrana, i ella va trucar a l’editorial just quan li desmuntaven el despatx. Ho va sentir i va anar a veure què passava, i quan va arribar a l’entrada, va veure que en treien el meu pare i el ficaven en un cotxe i se l’enduien, i va anar a casa dels meus avis a explicar-ho. Des de la Generalitat varen moure fils per salvar-lo [aquí cal explicar que Rafael Dalmau i Ferreres havia estat secretari general de la Unió Catalanista, era militant d’Estat Català i que entre 1931 i 1934 havia estat sotsdirector i fundador del setmanari Nosaltres Sols, vinculat a aquest corrent del catalanisme de Daniel Cardona].

Déu n’hi do, quina aventura…
―Sí, va anar a parar a la Generalitat, però allà també hi estava mig tancat, així que un dia que no hi havia gaire gent, va agafar i se’n va anar sense dir res més. El meu pare, aleshores, va anar a la guerra i va fer la batalla de l’Ebre i la mare feia funcionar l’editorial. Ell, allà, era milicià de cultura i mentre no feien la guerra ensenyava de lletra a la tropa. Era en un batalló format la meitat per catalans i l’altra per andalusos. Els catalans, tots sabien llegir i escriure, i els andalusos no en sabien i el meu pare els ensenyava. Allà, hi havia un nano que tenia catorze anys que ningú no sap ben bé com havia aconseguit anar al front. El meu pare deia que no havia vist mai ningú aprendre a llegir i escriure tan de pressa com ell. El dia que va poder escriure sol una carta a casa, varen fer festa grossa. Estava preocupat per saber si algú la podria llegir, perquè allà eren tots analfabets. A aquell nano li va tocar anar al front i el van matar. I mira, el pare sempre deia que la màxima il·lusió d’aquell nano era rebre una carta de casa, perquè allò voldria dir que l’havien entès, però això ja no va poder ser. Aquella mort va ser de les que van deixar més tocat el pare, sempre en parlava des del fons del cor.

Si vols llegir l’article sencer clica aquí

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis la millor experiència com a usuari. Si continues navegant donaràs el teu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies